Capítol 2.2
REPERCUSIÓ SOCIAL DE LA FARGA
Pere Molera i Solà
Gràcies a la farga, a Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica.
L'edificació d'una farga era un esdeveniment molt important. Entorn de la farga es desenrotllaven veritables nuclis amb gran vitalitat socioeconòmica.
Per a destacar la importància que la farga va tenir a Catalunya, cal recordar el gran nombre de topònims que fan referència a aquesta indústria. El principal topònim que procedeix del mot ferro és la Vallferrera. Altres noms que fan referència a aquesta activitat són la Farga d'En Moles, Montferrer, Martinet, la Farga de Bebiè, Farrera de Pallars, Farrera dels Llops, Ferreres, la Ferreria, les Ferreries, etc., així com la gran quantitat de masies o indrets anomenats "La Farga".
En el "Science Museum" de Londres hi ha construït un forn de la farga catalana: (fig. 1)
Fig. 1.- Forn català reconstruït en el Museu de Ciències de Londres.
La fantasia popular ha embolcallat la realitat històrica de la farga amb un aire d'encantament i, així, són nombroses les llegendes que la tradició -l'oral i l'escrita- ha conservat i transmès.
Un personatge llegendari molt lligat a la farga fou el francès Rotllà; en efecte, hi ha dues peces molt característiques, anomenades maces de Rotllà: la de Maçanet de Cabrenys (fig. 2) i la de la Guingueta. Al bell mig de la Plaça Major de Maçanet, al damunt d'un pedestal de pedra, es conserva una barra de ferro que té una part enterrada. En realitat, sembla que es tractava d'un forrellat per tancar una porta de les muralles de la vila, però la llegenda diu que aquesta barra és la maça amb què l'heroi llegendari va combatre els moros. D'ací la dita popular "On la maça d'En Rotllà caurà, Maçanet de Cabrenys serà".
Fig. 2.- Maça de Rotllà de la Plaça Major
de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).
El mall o maça de Rotllà que es conserva a la vall d'Àneu (Pallars), al peu de la carretera i del pantà de la Guingueta (fig. 3), diuen per Espot que és el mall de la Farga de Boí que Rotllà va llançar fins on es troba ara. No obstant això, la llegenda més estesa diu que quan Rotllà va obrir la Bretxa, llançà la maça al lluny i aquesta caigué a la vall d'Àneu.
Fig. 3.- Maça de Rotllà de la vall d'Àneu (Pallars).
Les dues operacions pròpies del treball de la farga solien realitzar-se al so de cançons. Devia ésser molt popular la figura del fargaire Jan, de la farga de Sant Joan de les Abadesses, ja que és el protagonista d'una cançó que va assolir una àmplia difusió: la Cançó del Mestre Jan o Cançó de la Farga. Un fragment del poema de Francesc Pelagi Briz, que va ésser musicat per Joan Altisent, diu així:
Mestre Jan és de la farga,
de la Farga de Sant Joan.
Camprodon lo té a l'esquerra
i Ripoll lo té al davant.
Martinet, aixafa el ferro,
que llatí roda el volant.
Pim! Pam! Pim! Pam!
Visca la farga! Visca la farga!
Visca la farga i Mestre Jan!
Mestre Jan cantava un dia,
n'era un dia de bon sol;
per cantar cançons boniques
Mestre Jan s'hi pinta sol.
Martinet, aixafa el ferro,
que el volant ja dóna el vol.
Pim! Pam!...
Sense fargues no hi hauria
cap enginy de guerra o pau,
que del món i ses estranyes
sols lo ferro en té la clau.
Martinet, pica i repica,
que l'enclusa bé li plau.
Pim! Pam!...
Finalment, volem recollir un testimoni de la importància que tenia la farga de Romadriu (fig. 4), transmès per Joan Lluís -l'escriptor que millor conegué la terra pallaresa-, en el seu llibre Històries i Llegendes del Pallars:
"Ja tenim la farga de Romadriu, altre cop así al tombar. Sentiu el mall com pica i retruny?...
Una corrua d'animals, carregats de carbó els uns i de mena els altres, els obliguen a esperar una bona estona, mentre s'enfocaven el camí ral. Els de la mena venien de la dreta, que venien per la Ribereta de Tresó de coll de Màniga, i els del carbó, que ho feien per l'esquerra, baixant dels Bosc de sant Joan de l'Erm. Tot just hagueren passat la rècula d'animals, el Tonic digué:
-Sabeu quants n'han passat, d'animals carregats, entre uns i altres?
-A fe, no se m'ha acudit de comptar-los --contesta el pare.
-Potser quaranta --diu en Nofre.
-No.
-Doncs quants, Tonic?
-Dels de carbó, n'han passat trenta-set animals, amb dotze traginers. I dels de la mena, vint-i-dos, amb deu traginers. No n'havia vistos mai tants, d'animals carregats en conjunt --comentà en Tonic tot admirat.
-Això no és res, nen. Has de pensar que cada dues hores arriba a la farga una rècula semblant, de les sis del matí fins que es fa de nit. Així cada dia, de dilluns a dissabte --explicà en Nofre.
Fig. 4.- Restes del mall de la farga de Romadriu en el llit del riu Santa Magdalena.