• L’ameríndia  
• La na-dene  
• L’esquimoaleuta        

Totes tres tenen l’origen en tres onades migratòries que van entrar al continent per l’estret de Bèring fa uns 18.000 anys, segons les hipòtesis més contrastades. 

Aquestes tres famílies es divideixen en un bon nombre de grups ben diferenciats: 

La família ameríndia és probablement la més diversificada del planeta, és a dir, la que se subdivideix en més grups de llengües: compta amb unes 600 llengües pertanyents a més de 100 grups.       

Les causes d’aquesta diversificació es troben en dos fets: la gran extensió del territori, ja que abraça tot Amèrica del Sud, Amèrica Central i bona part d'Amèrica del Nord (llevat de les zones ocupades per les altres dues famílies lingüístiques), i l’aïllament que caracteritzava els grups humans del continent. 

Al nord del continent destaca el grup algonquí, amb llengües com ara l'arapaho, el cherokee i el dakota. Més al centre trobem el grup utoasteca, amb el comanxe o el nahua. A la regió andina tenim la llengua indígena més parlada del continent, el quítxua —amb uns 10 milions de parlants—, a més de l’aimara i el maputxe. El guaraní i el tupí pertanyen al grup equatorial-tucano. A banda i banda del riu Amazones hi ha també els grups ge, pano i carib, amb llengües actualment amb pocs parlants com el màdija (ge), el marubo (pano) i el panare (carib).

La segona família, la na-dene, s’estén per Alaska i l’oest del Canadà. A més de llengües aïllades, inclou el grup atapascà, amb el navaho i l’apatxe, entre d’altres.    

Finalment, la família esquimoaleuta ocupa la franja nord del continent, d'Alaska a Grenlàndia. El grup esquimal conté llengües com l'inuit i el iupik.

La immensa diversitat lingüística d'Amèrica ha minvat des de l’arribada de Colom el 1492, com a conseqüència de la colonització. Per posar-ne un exemple, es calcula que anteriorment al Brasil existien unes 1.200 llengües. Actualment n’hi ha només unes 170, la majoria de les quals es troben en avançat procés d’extinció. 

El guaraní és l’única llengua ameríndia que és oficial a tot un estat americà: el Paraguai. D’altres llengües o bé no gaudeixen de cap tipus d’oficialitat o bé tenen un estatus de cooficialitat en part del territori, com ara el quítxua o l’aimara al Perú. Tots els estats d’Amèrica tenen com a llengües oficials una o diverses de les llengües dutes al continent pels europeus: l’espanyol, l’anglès, el francès, el portuguès i el neerlandès.   

Els europeus també van exportar productes fins aleshores desconeguts a Europa i, conseqüentment els noms per designar-los. Així, ens han arribat mots com patata (quítxua) o tomàquet i xocolata (nahua), a més de noms d’animals com piranya (tupí), i altres termes com ara huracà (taino) o anorac (inuit), entre molts d’altres.

Linguamón ha començat a documentar les llengües parlades al continent americà i continua treballant per documentar-ne la totalitat.