A l’Àsia s’hi parlen unes 2.000 llengües que s’agrupen en diverses famílies lingüístiques, algunes de les quals es localitzen només en aquest continent i d’altres connecten el continent amb la resta del món. Entre les que només trobem al continent asiàtic hi ha:

• La família altaica, que inclou llengües com el turc, el mongol o el manxú.  
• La família dravídica, localitzada al sud de l’Índia i Sri-Lanka i que inclou llengües com el tàmil o el malaialam.  
• La família sinotibetana, que inclou, entre d’altres, el xinès, el birmà i el tibetà.  
• La família austroasiàtica, que inclou el vietnamita, el laosià o el khmer. Alguns autors la relacionen amb l’austronèsica i amb la daica (tai) i proposen un gran grup àustric.   
• Finalment, hi ha les llengües txuktxi-kamxatka, gairebé extingides.

 Les famílies que s’estenen més enllà del continent són: 

• L’afroasiàtica, amb l’àrab com a vincle més evident amb l’Àfrica.  
• La indoeuropea, amb llengües com el persa, el kurd, l’hindi, el bengalí, l’urdú, el paixto, el nepalès, etc. que, juntament amb la família uràlica —osset, mansi, xanti—, constitueixen el lligam lingüístic amb Europa.  
• La família esquimoaleuta – iupik – vincula l’Àsia amb Amèrica.  
• L’austronèsica que inclou llengües com ara l’indonesi, el malai, el tagàlog o el javanès, entre d’altres, i que connecta el continent asiàtic amb Oceania. 

A més de les llengües que s’han pogut classificar en famílies lingüístiques, n’hi ha d’altres per a les quals no s’han pogut trobar parentius clars, com ara el japonès, el coreà, l’ainu, el guiliak o el buruixaski.

Pel que fa al nombre de llengües i als seus parlants, al continent asiàtic s’hi troben les situacions més diverses. Hi trobem des de llengües que ja només tenen els darrers parlants, com algunes de Sibèria, fins a les llengües amb més parlants del món, com ara el xinès o l’hindi. Cal tenir present que de les cinc llengües amb més parlants del món, tres -el xinès,  l’hindi i el bengalí- són asiàtiques. 

Quant a l’estatus, les llengües oficials a l’Àsia són llengües autòctones gairebé en tots els estats. Això fa que moltes llengües locals estiguin amenaçades per la pressió d’altres llengües locals i no pas per llengües colonials, com acostuma a passar en altres continents. Tot i això, hi ha estats on llengües com l’anglès o el francès també són oficials. Així, l’anglès és cooficial a diversos estats com ara l’Índia, el Pakistan i Singapur mentre que el francès gaudeix de reconeixement en diversos estats com ara Cambodja o Vietnam. 

Les llengües asiàtiques han aportat molts termes a les llengües del món, entre els quals tifó, te  (xinès), jungla, xam  (hindi), mango  (tàmil), llanxa, carambola  (malai), caqui, bonsai (japonès), espinac, tassa  (persa), sabata, quiosc  (turc), lama (tibetà), panda (nepalès), mamut (osset), entre moltes d’altres.