l model de gestió i finançament de les infraestructures sanitàries de Catalunya és resultat d'una sèrie de factors que el caracteritzen i, d'alguna manera, el singularitzen.

En primer lloc, cal tenir present que el sistema públic de salut de Catalunya disposa d'una xarxa de serveis sanitaris d'utilització pública molt extensa i consolidada, amb presència descentralitzada a tot el territori, i que definim com a mixta atès que està integrada per proveïdors de titularitat pública i privada.

En segon lloc, la utilització de diferents sistemes de finançament i gestió vol donar resposta a les diverses circumstàncies que condicionen cada actuació d'inversió com poden ser:

• La titularitat jurídica del centre o del solar.
• Les característiques del finançament, els recursos disponibles, la capacitat d'endeutament o el termini per fer front a la inversió.
• La complexitat tècnica de l'actuació, la gestió dels riscs de construcció i del seguiment de la seva execució.
• La voluntat de coresponsabilitzar els proveïdors i d'altres administracions en la millora de la xarxa d'equipaments.
• La necessitat d'adequar els calendaris d'execució de les inversions a la planificació realitzada pel Departament.

Finalment, assenyalar que tot i la diversitat de sistemes de gestió i finançament utilitzats, la font de finançament de les inversions prové essencialment dels pressupostos públics del Departament de Salut i el CatSalut, complementats per la col·laboració d'altres ens públics com els municipis i de les pròpies entitats proveïdores a través dels seus recursos propis.

Modalitats de finançament i gestió de les inversions

Actualment, coexisteixen diferents modalitats que permeten escollir en cada cas la que més s'adequa a les característiques i requeriments d'una actuació d'inversió determinada:

• Inversió directa del CatSalut, utilitzant els recursos del seu pressupost anual d'inversió.
• Inversió directa executada a través de l'empresa pública GISA,
• Adquisició d'equipaments finalitzats a través de cens emfitèutic,
• Inversió executada a través de consorcis i empreses públiques.
• Convenis de subvenció a proveïdors sanitaris concertats.
• Convenis amb ens locals.
• Concessió administrativa.
• ICF Equipaments.
• Fórmules de col·laboració públic - privat.

Cadascuna d'aquestes modalitats ofereix avantatges i inconvenients, que la fan més o menys apropiada per a les circumstàncies concretes de cada actuació:

- Des de la inversió directa, d'utilització limitada als recursos del capítol d'inversions del pressupost anual, però que permet un seguiment molt directe i assegura un finançament molt ajustat.

- Les modalitats com els convenis amb proveïdors i d'altres administracions fomenten la coresponsabilització alhora que plantegen un major esforç de coordinació i seguiment de l'execució,

- O les més recents fórmules concessionals i de col·laboració amb d'altres agents públics o privats, que tot i ser més complexes de gestionar, permeten mantenir o incrementar el ritme inversor per assolir el compliment de la planificació del Departament, atès que asseguren un finançament a llarg termini, no vinculat directament al pressupost anual d'inversió, ja que el retorn de la inversió feta s'inicia a partir del moment en què l'equipament es posa a disposició del CatSalut.

  IMPRIMIR