Ciències i tècniques estadístiques és una titulació universitària oficial de segon cicle. Això és, de dos anys de durada, per a l'estudiantat amb certes titulacions de primer cicle. Atès que l'estadística és la tecnologia del mètode científic, les aplicacions d'aquesta ciència han fet importantíssimes contribucions a la gran majoria de ciències aplicades. Durant els estudis, s'analitzaran dades del món biològic (salut pública, seguretat de medicaments, anàlisi de la supervivència en malalts, epidemiologia...), del món polític (els sondeigs pre-electorals, els estudis d'opinió pública), del món social (demografia, censos de poblacions, índex de preus al consum, econometria, encriptació de missatges), del món físic (climatologia, predicció del temps, aplicacions industrials de l'estadística, aplicacions al coneixement i millora del medi ambient). Aquests estudis, si bé tenen un fort component teòric inclouen també nombroses aplicacions al disseny de mètodes per a recollir dades, per al seu anàlisi i la seva transformació en informació útil per a la presa de decisions en presència d'incertesa. Els estudis donen també una bona formació en investigació operativa (simulació, mètodes d'optimització, etc.) i en informàtica, així com el coneixement i l'ús de bases de dades dels diferents instituts d'estadística.
Aquests estudis s'estructuren en dos cursos de dos quadrimestres cadascun. La càrrega lectiva total d'aquesta llicenciatura de segon cicle és de 138 crèdits, equivalents a 1380 hores lectives. Els crèdits són del tipus següent: 96 troncals o obligatoris, 12 optatius, 15 de lliure elecció i 15 del projecte fi de carrera, que és un exercici de síntesi dels coneixements adquirits. Els crèdits teòrics s'associen a aquelles activitats docents en què la major part del treball recau sobre el professor. Els crèdits pràctics corresponen a activitats dutes a terme principalment per l'estudiant, com ara les que es realitzen a les classes de resolució de problemes o a les classes de pràctiques al laboratori de càlcul, la participació en seminaris o la realització de treballs. La càrrega lectiva considerada permet no superar en cap moment les 23 hores d'activitat docent per setmana i fa possible que en el segon quadrimestre del segon any aquesta càrrega pugui encara reduir-se per facilitar el treball en el projecte fi de carrera. Per a un estudiant normal, les hores de treball individual al marge de l'horari acadèmic no haurien de superar les 20 hores per setmana. Aquests estudis requereixen una base matemàtica com a mínim igual a la que s'adquireix en una diplomatura d'estadística.
És aconsellable aprendre idiomes i, en particular, l'anglès almenys per poder llegir sense problemes en aquest idioma. Tot i que és bo que l'estudiant es dediqui fonamentalment als estudis, és gairebé imprescindible que s'incorpori a activitats de tipus cultural, social, esportiu o lúdic que li serveixin per a adquirir habilitats de convivència, treball en equip, responsabilitat social, bona expressió oral i escrita, que formin el seu caràcter com a persona integral. Aquestes habilitats i actituds són tant o més importants que els coneixements tècnics. Finalment, el llicenciat en estadística, com molts d'altres professionals, haurà de seguir aprenent al llarg de la seva vida. En aquest sentit és recomanable que estigui ben informat dels cursos d'especialització i postgrau que ofereixen les universitats en camps com màrqueting, qualitat, investigació de mercats, publicitat, economia, etc.
Les competències bàsiques en aquest estudi són les de saber recollir de manera correcta les dades necessàries per a transformar-les en informació útil a les persones que prenen decisions en les empreses i organismes públics i privats. Generar hipòtesis, teories o models a partir de l'anàlisi de dades és una tasca de tipus inductiu que requereix força creativitat. Aquesta tasca es veu molt facilitada per les capacitats de representació gràfica dels sistemes informàtics actuals. Però al costat d'aquesta competència creativa, l'estadística requereix també de competències deductives (matemàtiques) per a derivar conclusions dels models o teories existents. Així doncs, en aquest estudi es desenvolupen les competències característiques dels dos lòbuls del cervell humà: el creatiu-intuïtiu i el deductiu.
L'estadístic és un professional de gestió de la recollida i anàlisi de dades, capaç d'integrar-se en empreses, indústries i organitzacions i institucions públiques i privades com a tècnic de suport a la presa de decisions. En general, l'estadístic treballa en col·laboració amb d'altres experts (economistes, enginyers, metges, sociòlegs, psicòlegs, ecòlegs...) atès el caràcter interdisciplinari de l'estadística. Podrem trobar estadístics: Gestionant i explotant les bases de dades de les organitzacions. Assessorant els enginyers en el disseny dels experiments necessaris per optimitzar productes i processos. Dirigint els processos de control i millora de la qualitat a la indústria i els serveis. Treballant en la recollida de dades per un institut d'estadística o una empresa especialitzada en estudis d'opinió pública. Treballant en centres d'investigació mèdica o farmacèutica en estudis de com es transmeten i s'eviten malalties.
Alguns exemples de sortides professionals pels diplomats/ades en estadística són els següents: Product Manager: ser responsable de la gestió i explotació de les bases de dades de màrqueting d'un cert producte. Bioestadístic: coordinar la recollida de dades i la seva anàlisi en estudis d'investigació mèdica que es duen a terme en un hospital determinat. Responsable d'assegurament de la qualitat: assegurar la qualitat de tota una fàbrica, millorar-ne els processos de fabricació, contractació, formació, etc. i formar estadísticament el personal de l'organització que ho necessiti. Director de Consultoria: assessorar empreses i organitzacions en mètodes de recollida i anàlisi d'informació. Tècnic de suport a l'anàlisi de dades: treballant en el servei d'estudis d'un banc per donar suport a l'anàlisi de dades econòmiques. Tècnic Estadístic: cos específic en alguns ministeris.
Atès el caràcter interdisciplinari de l'estadística, els àmbits de treball en què es pot desenvolupar la professió són moltíssims: A les organitzacions industrials o de serveis l'àmbit d'assegurament de la qualitat és l'opció més freqüent. En grans empreses, l'assessoria al personal tècnic de la propia empresa és un altre àmbit de treball. L'àrea de disseny de nous productes és un àmbit que cada vegada va prenent més importància. A les administracions públiques i, de manera particular, als instituts d'estadística, els àmbits més freqüents són col·laborar en el disseny d'enquestes, en l'anàlisi i en la publicació de la informació obtinguda. En hospitals, instituts d'investigació mèdica i a la indústria farmacèutica, hi ha molts àmbits de treball relacionats en les proves de nous medicaments, en estudis epidemiològics i d'altres. El sector bancari i el d'assegurances ofereixen també moltíssimes oportunitats de treball.
Tot i que el públic en general no té encara una imatge correcta de la capacitat de l'estadística per a fer importants contribucions al benestar general, l'ús d'aquesta ciència serà cada vegada més estès i la qualitat de la informació generada més vital per a una bona planificació de la sanitat, l'educació i de les altres activitats imprescindibles per a tenir una societat cada vegada més justa.
És evident que un dels reptes de la societat de la informació és el tractament eficient de les dades. L'anàlisi de la informació té un paper cada vegada més important en la competitivitat de les empreses. Això comporta una progressiva incorporació de professionals estadístics, com a personal especialitzat, a les empreses o institucions. De fet, existeix acord entre els experts internacionals en assenyalar l'ús de l'estadística com un indicador clau del grau de desenvolupament d'un país.