ISSN 2013-2069
Butlletí
Tren de l'exili i jornada cívico-festiva a Portbou
70 anys de l'exili i la retirada (1939-2009)
El 26 de gener de 1939, mentre les tropes franquistes entraven a Barcelona, milers de persones s'encaminaven cap a la frontera francesa. Començava el primer gran exili europeu del segle xx. Els mesos de febrer i març tots els camins practicables que travessaven els Pirineus van veure passar llargues corrues de refugiats que fugien de la repressió, de la presó o d'una mort segura. La immensa majoria van ser internats en els camps d'acolliment del Rosselló i altres contrades del sud de França en condicions d'una gran precarietat material. Enguany en fa setanta anys.
En record i homenatge a aquelles dones i aquells homes que passaven la frontera amb un farcell o una maleta a les mans i la idea republicana al cor, el Memorial Democràtic us convida a refer un d'aquells camins que els va portar a un futur incert lluny de casa, lluny de Catalunya.
Més informació
Presentació del Memorial Democràtic
Maria Jesús Bono Lahoz, directora de la Memòria Democràtica, presentarà el Memorial Democràtic i les seves actuacions.
Ofrena floral a la tomba de Camarasa L'acte l'ha organitzat l'Agrupació de supervivents de la lleva del Biberó amb el suport del Memorial Democràtic. L'ofrena es farà a la tomba de Camarasa, on hi ha enterrats uns 800 combatents de la guerra civil.
64è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial Com s'ha fet els darrers anys, el Parlament de Catalunya organitza aquest acte en commemoració de la fi de la Segona Guerra Mundial.
El Memorial Democràtic, l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Grupo Solidario Ibiray organitzen la conferència magistral "La tortura i les seves conseqüències", a càrrec de la Dra. Inge Genefke, fundadora i primera directora del Centre Internacional per a la Rehabilitació de les Víctimes de la Tortura a Copenhaguen i actual ambaixadora del Comité Internacional de Rehabilitació per a les Víctimes de la Tortura.
Inauguració de l'exposició i conferència sobre "Els bombardeigs franquistes al Penedès" a càrrec de Ramon Arnabat i David Íñiguez
L'Estació Territorial de Recerca Penedès i l'Institut d'Estudis Penedesencs han organitzat, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, el cicle de conferències i exposicions "Els bombardeigs franquistes al Penedès (1937-1939)".
Juntament amb aquest cicle de conferències, amb motiu del 70è aniversari, s'han fet diverses activitats per a recordar els atacs aeris de l'aviació franquista sobre les poblacions penedesenques durant la Guerra Civil, i retre homenatge a les seves víctimes.
El cicle de conferències, que va començar el 19 de gener a Vilanova i la Geltrú, inclou les poblacions de Torrelavit, Bellvei, Castellví de la Marca, l'Arboç, Sant Pere de Riudebitlles, Calafell, Vilafranca del Penedès i acaba el 4 de maig a Sant Sadurní d'Anoia.
Workshop "El Parc dels Tres Turons i bateria antiaèria del Turó de la Rovira"
El màster en Intervenció i Gestió del Paisatge de la UAB organitza, en col·laboració amb el Museu d'Història de Barcelona, la xarxa UNISCAPE (Xarxa Europea d'Universitats per a la Implementació del Conveni Europeu del Paisatge) i el Memorial Democràtic, un workshop sobre el territori del futur parc dels tres turons on es troba la bateria antiaèria del turó de la Rovira.
El punt de partida del workshop és proposar una lectura integrada dels conceptes de patrimoni i medi ambient a partir de la intervenció i la gestió del paisatge.
Preestrena de la pel·lícula de Felip Solé "Camp d'Argelers", a Argelers
El camp d'Argelers forma part de la memòria col·lectiva de milers de catalans que van tenir algun dels seus familiars reclosos en aquesta platja durant l'èxode republicà. Malgrat el valor de símbol que ha adquirit Argelers en l'imaginari popular de la postguerra, no hi ha cap obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida en aquest camp entre els anys 1939 i 1941. "Camp d'Argelers" vol cobrir aquest buit en la memòria històrica del país.
Es tracta d'una coproducció impulsada per TVC amb la col·laboració d'Utòpic, Kalimage, l'Ajuntament d'Argelers i el Memorial Democràtic.
"Quan plovien bombes" a Mataró
Amb l'objectiu de recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 poblacions catalanes entre 1937 i 1939, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha preparat una versió itinerant i ampliada de l'exposició "Quan plovien bombes" .
La mostra, que va iniciar el seu periple per Catalunya a l'Espluga de Francolí, pren com a base la que es va poder veure l'any passat al Museu d'Història de Catalunya, però l'amplia amb informació i testimonis dels bombardejos de tot Catalunya. A més, cada població que acull "Quan plovien bombes" disposa d'un espai destacat dins la mostra per reflectir la memòria dels atacs aeris que va patir el municipi on s'exposa. L'exposició ha estat produïda pel Memorial Democràtic i el Museu d'Història de Catalunya.
"La Guerra Civil. De la guerra als valors de la pau"
La visita és gratuïta i guiada.
Els horaris per a les visites s'han de concertar previament al telèfon 93 335 1543 o a info@j23.fje.edu
La Fundació Joan XXIII, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, presenta "La Guerra Civil. De la guerra als valors de la pau".
L'exposició compta amb la cronologia històrica, el testimoni de personatges que aporten els seus records, objectes i documentació, i unes activitats interactives que faciliten la immersió en els continguts de l'exposició i tanmateix de la nostra història.
L'exposició "Sumaríssim 1939-1945: 70 anys de consells de guerra a les comarques gironines" explica què varen ser els procediments judicials militars contra civils, els anomenats consells de guerra o sumaríssims d'urgència, sense garanties de defensa, que patiren milers de persones, pel sol fet que abans del febrer de 1939 havien estat republicans o simpatitzants de les forces polítiques d'esquerra. Amb aquesta exposició es commemora el 70è aniversari dels primers consells de guerra a les comarques de Girona amb l'objectiu de rescatar la nostra història i, en certa manera, s'homenatja tantes persones víctimes oblidades de la repressió franquista.
L'entrada és gratuita.
Fotografies d'Alfred Mauve sobre els passos de l'exili des d'una òptica poètica i contemporània.
Aquesta exposició se centra bàsicament en imatges actuals de l'Albera. S'hi reprodueixen algunes de les poblacions per on va passar l'èxode del febrer de 1939, els paisatges naturals i, fins i tot, els detalls que possiblement van poder veure els fugitius. El mateix Mauve explica la seva intenció: "jo fotografio l'herba que ha rebrotat damunt d'aquesta història, la seva ombra, alguna cosa ha sobreviscut". Aquesta recerca gràfica sobre els rastres de l'exili va lligada a una profunda reflexió sobre la llibertat, la desesperació, el passat, la frontera i la mateixa fotografia.
Aquest treball és un recorregut fotogràfic pels principals indrets que durant nou mesos (abril - desembre de 1938) van esdevenir la línia de front de guerra a Catalunya, un front que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.
Aquest treball és un recorregut fotogràfic pels principals indrets que durant nou mesos (abril - desembre de 1938) van esdevenir la línia de front de guerra a Catalunya, un front que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.
Més informació
Homenatge a les víctimes del franquisme a Girona L'Associació de Familiars Represaliats pel Franquisme, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, fa un homenatge a totes les víctimes del franquisme al Cementiri Vell de Girona, on es farà una ofrena floral amb acompanyament musical a càrrec de Carles Coll i Bardes, violoncel·lista, que interpretarà la Suite nº 1 de Bach i el Cant dels Ocells. Es demana als assistents portar una fotografia del familiar afusellat o empresonat pel règim franquista.
Jornades sobre memòria a Terol L'Asociación Pozos de Caudé, que du a terme una important tasca de recuperació de la memòria històrica, organitza les cinquenes jornades sobre memòria amb diferents intervencions, ponències, activitats i homenatges.
Els assistents podran gaudir de dues exposicions, una de fotogràfica que sota el títol de "Maquis" mostra els llocs on van estar els guerrillers, i l'altra és una mostra de cartells de la Guerra Civil.
Seminari sobre memòria i diàleg a Berlin International Coalition of Sites of Conscience organitza el seminari Europa en el disseny de programes de memòria i diàleg per afrontar els prejudicis, l'exclusió i la violència d'avui, que segueix la Conferència Europea celebrada el passat mes de juny a Monte Sole. Diversos espais de memòria europes es reuniran per desenvolupar eines específiques, metodologies i estratègies de col·laboració en matèria de tolerància, diàleg i drets humans.
Oberta la inscripció a les jornades d'actualització científica i didàctica "Literatura de l'exili" Amb aquestes jornades es volen afermar les relacions entre la literatura castellana i la catalana, d'una banda, i entre aquestes i les ciències socials en sentit ampli, per l'altra. També es vol ajudar a contextualitzar els aprenentatges, avançar vers propostes de treball interdisciplinari, i actualitzar els coneixements sobre la narrativa, el teatre i la poesia de l'exili.
Lliurament del II Premi 14 d'abril de teatre a BarcelonaEl premi té com objectiu difondre la memòria democràtica mitjançant el teatre, per tal que la societat catalana tingui l'oportunitat de conèixer els fets, els personatges, les institucions i, sobretot, els valors relacionats amb la memòria històrica de la lluita per la democràcia i per les llibertat nacionals, considerats fonaments de la democràcia actual. La denominació del premi al·ludeix, amb intenció commemorativa, a la data de proclamació de la II República, el més immediat dels nostres referents democràtics i catalanistes.
Presentació del llibre "Leandro Saún y Carmen Casas. La organización política clandestina en la Zaragoza de los años 40".
El COMEBE i el Memorial Democràtic presenten el llibre d'Iván Heredia i Irene Abad, que s'han endinsat en el context sociopolític que envoltava la trajectoria de dues persones amb un destacat paper en la lluita contra el franquisme a la Saragossa dels anys quaranta.
La investigació es divideix en dues parts. La primera se centra en la figura de Leandro Saún i en la seva participació en l'organització política en la clandestinitat durant l'exili a França, experiència que va posar en pràctica a Saragossa a partir de 1943. També recull la seva experiència en diversos camps de concentració francesos i presons, com ara la reclusió a la Presó Provincial de Saragossa l'any 1944. La segona part combina el testimoni de Carmen Casas amb la documentació històrica. L'exili a França, l'estada en camps de refugiats, el retorn a Espanya l'any 1944 i l'estada a la presó de dones de Predicadors fins el 1946. L'obra també recull com des d'aquella època fins a l'actualitat, Leandro i Carmen han lluitat per fer pública la seva memòria i la dels seus companys de guerra, exili, presó i clandestinitat a través de conferències i taules rodones.
Haissa. Història d'una tragèdia obrera en el tardofranquisme", d'Emili Ferrando Puig
La Cooperativa La Moral de Badalona presenta el llibre d'Emili Ferrando Puig "Haissa. Història d'una tragèdia obrera en el tardofranquisme".
El 17 de maig de 1974 es produïa a Badalona un succés que va commoure la ciutat i tota la comarca: l'incendi de l'empresa HAISSA i la mort per asfixia de sis dels seus empleats. La tragèdia va tenir lloc a l'hora de l'entrepà del torn de la tarda, en pocs minuts les tres plantes quedaren envoltades d'un fum tòxic i de flames que, a més de destruir les matèries primeres i les peces ja elaborades, acabà també amb la vida de cinc obreres i un electricista.
Estimat doctor, admirat mestre"
El llibre és un recull de 79 cartes que s'han conservat de la correspondència entre Pau Casals i Josep Trueta. Les cartes provenen del Fons Casals, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya i del Fons Trueta de la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un epistolari gairebé complert, on es poden anar resseguint esdeveniments com la fi de la guerra, la negativa de Casals a visitar Anglaterra, l'obtenció de la càtedra d'Oxford pel doctor Trueta, les peripècies de les campanyes del Nobel o l'estat de salut del Mestre, sempre amb Catalunya com a marc de fons. Casals i Trueta van mantenir una amistat ferma en tot moment, plena d'admiració i d'esperança per a un món millor.
Tant aviat com ens comuniquin la nova data de presentació, us la farem arribar.
Fills i néts de l'exili republicà, mexicans a Catalunya
El projecte "Fills i néts de l'exili republicà, mexicans a Catalunya" ha consistit en la realització d'un total 41 entrevistes individuals i dues grupals (31 fills i filles, 9 néts i nétes i 1 fill i nét), a partir d'un guió temàtic sobre la vivència familiar i personal de l'exili a Mèxic i de la vivència posterior a Catalunya. Del total de les entrevistes personals, vuit s'han pogut fer en format audiovisual.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
