Butlletí
Concert "Les mirades de la Shoah"Palau de Pedralbes. Barcelona (amb invitació)
Inauguració de l'exposició "El Porrajmos, el genocidi nazi del poble gitano"
27 de gener a les 18.00 h
Palau de la Generalitat. Barcelona (amb invitació)
Taula rodona "Exili, deportació i Holocaust"
27 de gener a les 18.30 h
Palau de la Generalitat. Barcelona (amb invitació)
Cerimònia del record
27 de gener a les 19.30 h
Pl. Sant Jaume (acte obert al públic)
El Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat el concert "Les mirades de la Shoah"en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Francesc Puig (clarinet), Iwona Burzynska (violí), Emil Bolozan (violí), Dolores Nycz (viola) i Jürgen van Win (violoncel) obriran el concert amb la interpretació de "Sommnis i pregàries d'Isaac el Cec". Posteriorment, Paco Santiago (veu) i Miguel Molina (guitarra) interpretaran l'himne "Gelem Gelem" .
D'altra banda, el 27 de gener, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona organitzen tres actes institucionals. A les 18.00 h s'inaugurarà, al Palau de la Generalitat, l'exposició "El Porrajmos, el genocidi nazi del poble gitano". És la primera mostra que es pot veure a l'Estat espanyol sobre l'extermini de gitanos als camps nazis. A les 18.30, a l'auditori del mateix Palau, tindrà lloc la taula rodona "Exili, deportació i Holocaust". La presidirà el conseller Joan Saura, i hi participaran Anna Mirga, investigadora col·laboradora de Fagic i de l'associació gitana polonesa Harangos, i Rosa Toran, historiadora i presidenta d'Amical de Mauthausen. Posteriorment tindrà lloc la Cerimònia del record a la Pl. Sant Jaume. L'acte començarà amb la interpretació de la peça musical Eli, Eli i l'encesa de 10 espelmes en record dels 6 milions de víctimes jueves de l'Holocaust i els 4 milions d'altres víctimes dels camps nazis. Més tard s'interpretaran les peces musicals Sog nit kejnmol (yiddish), Gelem, gelem (romanó), Arvoles yoran por luvyas (ladino) i Yerushalayim shel zahav (hebreu).
La Garriga commemora el bombardeig de la vila amb una vintena d'actes durant el 2009
L'Ajuntament de la Garriga, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, commemora el LXXè aniversari dels bombardeigs sobre la vila amb un extens programa d'actes que inclou, entre d'altres, la dignificació d'una fossa comuna al Cementiri Vell de la Doma, homenatges a les víctimes, una exposició, una obra de teatre i visites guiades al refugi antiaeri de l'estació.
L'acte central tindrà lloc el dia 29, a les 19.00 h, al Patronat, amb una lectura a càrrec de familiars i victimes del bombardeig. El 13 de febrer, al Patronat, es presentarà el llibre "Aviació i Guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra", a càrrec de Joan Garriga.
29 de gener a les 19.00 h
Biblioteca de Sant Adrià de Besòs
Ricart, 2-4. Sant Adrià de Besòs
L'IES Vázquez Montalbán commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust amb la presentació, a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs, de l'audiovisual "Viatge contra l'oblit". Es tracta d'un reportatge realitzat per alumnes de 1r de Baxtillerat de l'IES Vázquez Montalbán. L'Audiovisual recull l'experiència d'aquests alumnes durant la visita que van fer l'any passat al camp Mauthausen acompanyats de deportats i familiars de deportats. Aquell vespre s'inaugurarà, també a la biblioteca, l'exposició "Mauthausen, l'univers de l'horror", una producció de l'Amical de Mautahusen i el Museu d'Història de Catalunya. La mostra dóna a conèixer les vivències dels republicans espanyols al camp de Mauthausen.
Els actes començaran a Coll d'Ares el 31 de gener
Marxaires Mataró-Canigó commemora el setantè aniversari de l'exili republicà amb la travessa "Setanta anys d'Exili", que tindrà lloc del 31 de gener al 3 de febrer. La ruta partirà del coll d'Ares, pas emblemàtic del pas d'exiliats, seguint la
carena fronterera fins al coll de Malrem i prosseguint pels mateixos indrets que les travesses anteriors. Hi participaran una seixantena de marxaires.
L'exposició, coproduïda pel Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), fa un recorregut pels principals esdeveniments del període, posant ènfasi en les visions personals que la documentació reflecteix. Posa de relleu les diverses formes d'expressió vivencial, des dels documents textuals -amb especial atenció als dietaris i al gènere epistolar-, passant per la força de l'audiovisual, de la imatge fotogràfica o del cartell, o bé, recorrent a diferents formes d'expressió plàstica, com ara el dibuix, la pintura i el gravat.
El material exposat és una selecció dels millors documents de l'ANC sobre la Guerra Civil, especialment els que transmeten les vivències personals dels protagonistes. Alguns provenen dels fons documentals de les famílies Riba, Macià, Bosch i Gimpera, etc. Molts dels testimonis, però, pertanyen a petits fons de persones desconegudes que han estat conservats pels seus descendents fins a dipositar-los a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Destaquen les cartes enviades pels soldats des dels fronts de guerra, testimonis excepcionals del patiment dels combatents
Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària.
L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
"Pau Casals i l'exili" a Tarragona
Del 16 de gener al 29 de març
Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona
L'objectiu de l'exposició és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l'exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents inèdits es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973) des de l'esclat de la Guerra Civil fins el retorn de les seves despulles el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la seva lluita i la seva posició constant en contra de les dictadures. També aprofudeix en la seva implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat. El projecte ha estat realitzat per la Fundació Pau Casals, juntament amb l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Memorial Democràtic. En acabar la inauguració de l'exposició hi haurà un un concert a càrrec del violoncelista Eloi Jordà Saún, al mateix Tinglado 1.
Del 19 de gener al 10 d'abril
Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalà, 44)
L'objectiu de l'exposició, que és una versió itinerant en castellà de "Pau Casals i l'exili", és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l'exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents inèdits es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973) des de l'esclat de la Guerra Civil fins al retorn de les seves despulles el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la seva lluita i posició constant en contra de les dictadures, la seva implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat. El projecte ha estat realitzat per la Fundació Pau Casals, juntament amb el Memorial Democràtic, l'Oficina de Promoció la Pau i dels Drets Humans i el Departament de la Presidència.
Del 12 de desembre al 25 de gener
Amb l'objectiu de recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 poblacions catalanes entre 1937 i 1939, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha preparat una versió itinerant i ampliada de l'exposició "Quan plovien bombes" .
La mostra, que va iniciar el seu periple per Catalunya a l'Espluga de Francolí, pren com a base la que es va poder veure l'any passat al Museu d'Història de Catalunya, però l'amplia amb informació i testimonis dels bombardejos de tot Catalunya. A més, cada població que acull "Quan plovien bombes" disposa d'un espai destacat dins la mostra per reflectir la memòria dels atacs aeris que va patir el municipi on s'exposa. L'exposició ha estat produïda pel Memorial Democràtic i el Museu d'Història de Catalunya.
Del 27 de gener al 14 de febrer
Inauguració: el 27 de gener a les 18.30 h
Spazio Contemporaneo-VIlla Visconti d'Aragona
Via Dante, 6
Sesto S. Giovanni, Milà
La versió itinerant i ampliada en italià de l'exposició "Quan plovien bombes" tanca la seva itinerància a Sesto S.Giovanni, Milà. Dimarts 27 de gener, a les 21.00 h, a Villa Mylius (Largo La Marmora, 17. Sesto S. Giovanni) els historiadors Francesc Vilanova i Laura Zenobi (Universitat de Barcelona) i Alfonso Botti (Università di Urbino) participaran en la taula rodona "La Catalogna nella Guerra Civile Spagnola e l'intervento italiano". Tancarà l'acte Josep Vendrell, secretari de Relacions Institucionals i Participació.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
