ISSN 2013-2069
Butlletí 
La retirada i els camins de l'exili republicà a l'Alt EmpordàEntre final de gener i principi de febrer de 1939, prop de mig milió de persones van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca de l'Alt Empordà.
El Memorial Democràtic, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ha senyalitzat les localitats i els paratges d'aquesta comarca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà.
Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s'han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos muntanyosos de l'Albera i les Salines, i els municipis que van tenir un paper rellevant en la resistència i l'evacuació de les darreres unitats militars republicanes, com Figueres, Alguns dels indrets més significatius són el Coll del Portús (la Jonquera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana) el Coll de Manrella (Agullana); el Coll de Lli i el mas Can Barris (la Vajol), seu de la presidència de la República; el castell de Sant Ferran (Figueres); el castell de Peralada, i la mina d'en Negrín (la Vajol) on la República va custodiar obres d'art durant la Guerra.
25è aniversari de la mort de l'artista Lola Anglada L'Ajuntament de Tiana ha organitzat un programa d'activitats institucionals per commemorar el 25è aniversari de la mort de la narradora infantil i dibuixant Lola Anglada.
El primer acte tindrà lloc el 12 de setembre. L'Ajuntament ha organitzat una recepció a les 18.00 h. A 18.30 h, a la Sala Albéniz del Casal, tindrà lloc una taula rodona amb la participació de l'historiador Joan Villarroya, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, la il·lustradora Roser Capdevila i el pintor Àlvar Suñol. A més, Joan Villaroya impartirà la conferència "La repressió franquista de postguerra contra intel·lectuals i artistes catalans.
Més tard es dipositarà una floral al Jardí Lola Anglada, on hi haurà també un breu concert a càrrec de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana.
Els altres actes programats tindran lloc al novembre de 2009 i a l'abril de 2010, i inclouen narracions de contes, taules rodones, obres de teatre i exposicions.
Més informació
"Això és la guerra! Robert Capa en acció" De dimarts a dissabte: obert de 10 a 19 h
Diumenges i festius: obert de 10 a 14.30 h
L'exposició "Això és la guerra! Robert Capa en acció" és un projecte itinerant que fins ara s'ha pogut veure a Nova York i Londres, entre altres ciutats. Presenta cent cinquanta fotografies realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l'han convertit en un dels fotògrafs més cèlebres del segle XX.
"Els diaris de Joseph Franch-Clapers" a la JonqueraL'exposició està produïda pel MUME i comissariada per l'historiador de l'art Pere Parramon. Josep Franch-Clapers, va néixer el 3 de maig de 1915 i als 7 anys ja omplia cartipassos amb dibuixos que després bescanviava amb altres companys per solucions de problemes aritmètics que li eren difícils de resoldre. Al final de la guerra civil espanyola, com milers de combatents, passà a França, on viu el calvari dels camps de concentració de Saint-Cypren i Gurs. va ser durant aquesta peregrinació cap a l'exili que el jove pintor va plasmar amb la seva pintura la seva experiència d'internament.
"Fem memòria. La Guerra Civil a través de les vostres fotografies"L'exposició, organitzada pel MNAC i El Periódico amb el suport del Memorial Democràtic, mostra fotografies familiars que retraten la vida quotidiana, al front i a la reraguarda, durant la Guerra Civil. Es tracta d'una activitat emmarcada en les exposicions "Això és la guerra! Robert Capa en acció" i "Gerda Taro", que es poden visitar al MNAC fins al 27 de setembre.
Biennal d'Art a Corbera d'Ebre La 1a Biennal d'Art de Corbera d'Ebre neix de la voluntat del seu Ajuntament i del Patronat del Poble Vell, així com de les entitats cíviques i associacions que representen el conjut de Corbera d'Ebre, de donar a conèixer aquest poble a través de la cultura.
Vol ser també un espai de reflexió i un instrument de difussió dels Drets Humans, i ensenyar a través de l'art, les diverses tendències de la creació artística.
Àfrica, Dones Ocultes, Pau, Exili, Entendre l'Altre, Abecedari de la Llibertat / Missatge Escrit, Prou, Mirades, Drets Humans són algunes de les exposicions d'aquesta 1a Biennal.
"El Marítim entre bombes" a Barcelona El Museu Marítim de Barcelona, amb el suport de la Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental i amb la col·laboració del Memorial Democràtic, organitza, setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil, l'exposició El Marítim entre bombes, que situa el Museu Marítim de Barcelona en l'etapa de 1936-1939, a través dels documents del seu Arxiu General.
Acte d'homenatge als veïns de València d'Àneu afusellats per les tropes franquistesL'Ajuntament d'Alt Àneu, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, organitza l'acte d'homenatge als veïns de València d'Àneu afussellats per les tropes franquistes l'abril de 1938. Es descobrirà una placa commemorativa.
El COMEBE organitza visites guiades
gratuïtes pels llocs més emblemàtics de
la Batalla de l'EbreEls itineraris recórren zones emblemàtiques de la contesa perquè els visitants puguin conèixer de més a prop com van ser els darrers dies de la batalla més sagnant de la Guerra Civil. L'objectiu dels nous itineraris és atraure nous visitants a la zona coincidint amb el 70è aniversari del final de la Guerra Civil.
"Jornades de formació per a professionals dels espais de Memòria de Catalunya"L'Ajuntament de Sort i el Memorial Democràtic han organitzat un curs per a la formació de guies dels Espais de Memòria de Catalunya. El curs vol acomplir dos dels objectius del Memorial Democràtic: la realització d'activitats formatives i la difusió del patrimoni democràtic. La Xarxa d'Espais de Memòria, impulsada pel Memorial Democràtic i que s'estén per tot Catalunya, es va consolidant paulatinament com una eina de recuperació, dignificació, conservació i divulgació del patrimoni memorial. Conformada per espais de la II República, de la Guerra Civil, espais de frontera i exili, i espais de lluita antifranquista i recuperació democràtica, la Xarxa comença a requerir un cos de guies, informadors i tècnics, per la qual cosa s'organitza un curs impartit per diferents especialistes en la matèria.
"Walter Benjamin. 69è aniversari de la seva mort "19, 25, 26 i 27 de setembre
Sala del Centre Cívic
Portbou
El propòsit del cicle de conferències i activitats programades és oferir una visió polièdrica sobre la rellevància històrica i intel·lectual de Walter Benjamin. A partir d'un seguit de ponents, procedents de diferents camps del coneixement humanístic, es pretén expressar i reflectir la transversalitat tan característica de l'obra del filòsof alemany. Per consegüent, l'objectiu principal és fer patent la riquesa de l'univers benjaminià i destacar la seva validesa en l'època contemporània. Aspectes i qüestions com el concepte d'història i memòria, l'exercici de la crítica, el sentit de l'art i la seva relació amb les noves tecnologies, les contradiccions de la modernitat i el progrés, la crisi o vigència de nocions com revolució i utopia, entre altres, ocuparan la centralitat de les intervencions.
Díptic informatiu 
"Actes de recuperació de la Memòria Democràtica a la Noguera. La Guerra Civil al Front del Segre"5, 18 i 25 de setembre
2, 16, 23 i 24 d'octubre
Balaguer
A finals de l'any 2008 es van dur a terme les I Jornades sobre la Guerra Civil al front del Segre amb la voluntat de crear un espai de difusió i de reflexió sobre els enfrontaments bèl·lics que van tenir lloc al voltant de Balaguer el 1938.
Amb aquesta nova edició de les Jornades, que es van presentar l'1 d'agost, el Consell Comarcal de la Noguera vol recordar com la violència va incidir en la vida quotidiana de les poblacions que van patir-la. Entre els diversos actes, cal destacar l'exposició itinerant "Les restes d'un conflicte ", que agrupa material bèl·lic trobat a la zona i documentació original. L'exposició complementa les visites als espais de memòria, i les conferències programades.
Programa
Oberta la inscripció per al col·loqui "Reflexionant l'exili. L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història, l'art i el testimoni"20, 21 i 22 de novembre de 2009
Inscripcions fins al 31 d'octubre
Organització: Museu Memorial de l'Exili (MUME)
Direcció: Jordi Font, director del MUME
Preu: 30 ?
Lloc: MUME (c/ Major, 43. La Jonquera)
El col·loqui proposa elements de reflexió sobre el que comporta el fenòmen de l'exili. En concret, aprofundeix en la contextualització de l'èxode republicà en la història del segle XX .
A partir d'un enfocament multidisciplinar, es proposa un diàleg entre la construcció de la història científica, l'estudi de l'expressió artística derivada del patiment de l'exili i el processament de la memòria o de les memòries que van associades al testimoniatge dels protagonistes. El col·loqui aplegarà diferents punts de vista procedents de diverses parcel·les del coneixement com ara la història contemporània, la història de l'art, la filosofia, la ciència política, la crítica literària i els estudis culturals.
"Presentació del llibre "Històries orals. Relat, imaginació i diàleg," d'Alessandro Portelli"L'escriptor i professor Alessandro Portelli presentarà aquesta obra, editada pel Memorial Democràtic a la col·lecció "Memòria oral". El volum és el primer llibre d'Alessandro Portelli traduït al català i aplega articles sobre Història i Memòria apareguts a Amèrica al llarg del darrer quart de segle. S'adreça a professors de secundària. Batxillerat i universitat, així com a membres de centres d'estudis comarcals i locals i a gestors culturals. Alguns d'aquests articles han contribuït a transformar el mètode i, fins i tot, l'objectiu mateix de la memòria oral, que en mans de Portelli s'encreua amb la literatura, la lingüística, l'antropologia, les religions, la música, la cultura de masses i la política.
"L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya", al ParlamentA petició del Parlament de Catalunya, el Memorial Democràtic ha reeditat, aquesta obra cabdal de Josep Benet. L'autor ressenya amb objectivitat l'intent de genocidi cultural que s'inicià amb la Guerra Civil i que acabà a començaments dels anys 40, quan la persecució franquista de la llengua catalana havia aconseguit que aquesta desaparegués de la vida pública. L'abast del llibre és, però, molt més ampli, i analitza també altres aspectes, com el Decret de Nova Planta i el procés de normalització lingüística del català. El llibre ha estat publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.