Butlletí
El Memorial Democràtic ha creat el web 70aniversariexili.cat. Recull tots els actes commemoratius organitzats arreu de Catalunya i permet accedir tant a testimonis com a mapes amb rutes de l'exili
El Memorial Democràtic i ADIGSA han posat en marxa un projecte d'identificació i catalogació dels símbols franquistes que encara resten a Catalunya (elements iconogràfics, relleus, plaques i rètols, monuments, escultures, etc.) L'estudi es realitza amb la col·laboració de les Universitats de Lleida, de Girona, Rovira i Virgili de Tarragona i del'Autònoma de Barcelona.
La historiadora Pilar Mateo coordina la inspecció de cadascun dels carrers de diversos municipis catalans per part d'un grup d'investigadors.
Si voleu participar en aquest projecte aportant informació sobre símbols concrets ubicats en municipis catalans, poseu-vos en contacte amb Ricard Conesa (rmemoria@gencat.cat) o amb Pilar Mateo (simbologia.franquista@gmail.com).
"Els morts clandestins. Les fosses comunes durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)" és un estudi rigorós de les fosses comunes existents al nostre país. L'autora explica de manera detallada quan, com i on neixen les fosses comunes. També documenta com milers de persones han restat fins avui com a subjectes clandestins de la història, sense sepultura digna. A més, l'obra aporta llum al trasllat, entre els anys 1959 i 1964, de les despulles de milers de soldats, combatents de l'exèrcit franquista i també del republicà, al Valle de los Caídos (Madrid).
Participaran en la presentació del llibre l'autora, Queralt Solé, historiadora i assessora del Memorial Democràtic; Joan Villarroya, historiador; M. Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, i Agustí Colomines, de l'editorial Afers.
El vilanoví Marcel·lí Garriga, exdeportat al camp de Buchenwald i membre de l'Amical de Mauthausen, presenta al Museu d'Història de Catalunya la seva autobiografia. "Faig memòria de tot el que he passat i viscut, com una catarsi de les meves vivències, sense ànim de fer reviure cap fantasma del passat. Molts dubtes i moltes desventures em feien pensar que mai més tornaria a aquell passat, però sí, hi he tornat, encara que carregat de moltes recances, de moltes males experiències i deixant enrere una part de la meva vida plena d'angoixes i malsons que són difícils d'oblidar" (Marcel·lí Garriga).
En el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha organitzat el concert "Les mirades de la Shoah". Francesc Puig (clarinet), Iwona Burzynska (violí), Emil Bolozan (violí), Dolores Nycz (viola) i Jürgen van Win (violoncel) obriran el concert amb la interpretació de "Sommnis i pregàries d'Isaac el Cec". Posteriorment, Paco Santiago (veu) i Miguel Molina (guitarra) interpretaran l'himne "Gelem Gelem". El concert és gratuït i cal confirmar l'assistència trucant al telèfon 935 526 029 o enviant un correu electrònic a dgmemdem@gencat.cat
Paco Ibáñez, fill de refugiat i veu dels grans poetes que van lluitar contra el franquisme, ofereix un concert homenatge als exiliats republicans a França i als familiars de les persones desaparegudes pel franquisme. El preu del concert és 10 ?. S'ha de confirmar l'assistència trucant al tel. 00 33 468 958 503 (de 9 h a 12 h i de 14 h a 17 h)
Joan Serrallonga, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, impartirà la conferència "Refugiats i desplaçats". L'acte ha estat organitzat pel Consell Comarcal del Tarragonès amb el suport del Memorial Democràtic.
L'exposició "La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili. 1939-1944", produïda pel Memorial Democràtic, s'exhibirà des de dimecres 18 fins al 3 de març al Pavelló d'Esports de Tremp. Dimecres (18 h), se celebrarà la inauguració de la mostra, que comptarà amb la participació del director del dels Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Àngel Joval, i de l'alcalde de Tremp, Víctor Òrrit.
"La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili. 1939-1944" és una exposició fotogràfica que vol recuperar de l'oblit la història de la maternitat d'Elna, on van néixer 597 fills d'exiliades i altres dones fugitives, i la memòria de l'exili de milers de republicans després de la Guerra Civil. S'hi poden veure imatges fotogràfiques de la maternitat: l'edifici, els nens que hi van néixer, les mares, i la seva creadora: Elisabeth Eidenbenz. La major part d'aquestes fotografies han estat extretes dels seus àlbums personals i van ser realitzades per ella mateixa. A més, reprodueix els records de l'exili de mig milió d'homes i dones que van haver de fugir a França a principis de 1939 sota les bombes dels avions franquistes. La mostra es va inaugurar el desembre de 2005 al Palau Robert de Barcelona i, al llarg d'aquests tres anys, ha estat itinerant per tot Catalunya. L'exposició, que s'ha pogut veure al gener a la Pobla de Segur, s'aturarà al març a Gelida.
L'exposició, coproduïda pel Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), fa un recorregut pels principals esdeveniments del període, posant ènfasi en les visions personals que la documentació reflecteix. Posa de relleu les diverses formes d'expressió vivencial, des dels documents textuals -amb especial atenció als dietaris i al gènere epistolar-, passant per la força de l'audiovisual, de la imatge fotogràfica o del cartell, o bé, recorrent a diferents formes d'expressió plàstica, com ara el dibuix, la pintura i el gravat.
El material exposat és una selecció dels millors documents de l'ANC sobre la Guerra Civil, especialment els que transmeten les vivències personals dels protagonistes. Alguns provenen dels fons documentals de les famílies Riba, Macià, Bosch i Gimpera, etc. Molts dels testimonis, però, pertanyen a petits fons de persones desconegudes que han estat conservats pels seus descendents fins a dipositar-los a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Destaquen les cartes enviades pels soldats des dels fronts de guerra, testimonis excepcionals del patiment dels combatents
L'objectiu de l'exposició és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l'exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents inèdits es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973) des de l'esclat de la Guerra Civil fins el retorn de les seves despulles el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la seva lluita i la seva posició constant en contra de les dictadures. També aprofudeix en la seva implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat. El projecte ha estat realitzat per la Fundació Pau Casals, juntament amb l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Memorial Democràtic.
Madrid
L'objectiu de l'exposició, que és una versió itinerant en castellà de "Pau Casals i l'exili", és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l'exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents inèdits es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973) des de l'esclat de la Guerra Civil fins al retorn de les seves despulles el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la seva lluita i posició constant en contra de les dictadures, la seva implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat. El projecte ha estat realitzat per la Fundació Pau Casals, juntament amb el Memorial Democràtic, l'Oficina de Promoció la Pau i dels Drets Humans i el Departament de la Presidència.
Dins el marc del setantè aniversari del final de la Guerra Civil i l'inici de l'exili republicà, el Museu Memorial de l'Exili exposarà 80 fotografies inèdites sobre la retirada republicana del pintor francès d'origen colombià, Manuel Moros. La majoria de les seves fotografies les va fer al pas de Portbou-Cervera de la Marenda entre el 5 i el 10 de febrer. Aquestes imatges fotogràfiques van romandre amagades i en l'anonimat durant molts anys i ara, per primera vegada, es presenta l'oportunitat de veure-les totes juntes.
Aquesta exposició fotogràfica mostra les restes de la línia de front Noguera Pallaresa , Segre i Ebre. Oriol Riart investiga i recorre el territori. Es documenta sobre la Guerra Civil, els Combats de maig i la Batalla de l'Ebre, i sobre com s'ha anat transformant el paisatge de l'antiga línia de front de 1938.
28 de febrer a les 12 h
Monument al president Companys
Avinguda del President Companys, s/n
Tarragona
L'Associació de Víctimes de la Repressió franquista a Tarragona organitza, amb motiu de la commemoració del el 70è aniversari de l'acabament de la Guerra Civil, un homenatge a les víctimes de la repressió franquista a les comarques tarragonines. L'acte, que tindrà lloc al Monument al Presisent Companys, consistirà en una ofrena floral amb parlaments i acompanyament musical.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
