ISSN 2013-2069
Butlletí
Plenari del Consell de Participació del Memorial DemocràticLa Llei del Memorial Democràtic, aprovada l'octubre del 2007, preveu la creació del Consell de Participació, òrgan consultiu encarregat de transmetre al Memorial Democràtic les inquietuds i les propostes de la societat catalana. Segons la mateixa Llei, l'han d'integrar persones amb una trajectòria reconeguda en defensa dels valors cívics i democràtics, representants de les entitats que tenen per objecte la preservació de la memòria democràtica, sindicats, entitats i moviments que es distingiren en la lluita per la democràcia i l'autogovern de Catalunya, centres d'estudis, organitzacions municipalistes, mitjans de comunicació.
XXVIII Trobada dels supervivents de la Lleva del Biberó a Castellbisbal
La Lleva del Biberó-41, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castellbisbal i del Memorial Democràtic, organitza un dinar de germanor dels supervivents d'aquest col·lectiu. També s'oficiarà una missa i es descobrirà un monòlit recordatori.
"70 anys de la creació del Camp de Gurs"
L'Ajuntament d'Oloron Sainte Marie, l'Amical del Camp de Gurs i l'associació "Mémoire de l'Espagne Républicaine - MER 82", organitzen els actes del 70è aniversari de l'obertura del Camp d'Internament de Gurs.
Es descobrirà una placa commemorativa davant la façana de l'estació d'Oloron Ste-Marie en presència d'autoritats dels governs francés, alemany i espanyol i de les regions i comunitats autònomes dels cos costats dels Pirineus. Tot seguit, s'inaugurarà l'exposició "De la Resistència a la Democràcia".
78è aniversari de la II República i
70è aniversari de l'Èxode republicà L'Association Mémoire Espagne Républicaine (M.E.R.82) organitza aquest homenatge als exiliats republicans a França, en especial a Manuel Azaña i Lluís Companys.
Dissabte, 4 d'abril, es farà una concentració a la plaça Eurythmie de Montauban, on s'acolliran els assistens i es faran les presentacions, seguit d'una desfilada amb banderes fins a la tomba de Manuel Azaña, al cementiri municipal. Després es farà un repas républicain amb testimonis, discursos i càntics... A la tarda es visitarà el "Cementiri dels Espanyols" del poble Septfonds, agermanat amb Guernica.
Diumenge, 5 d'abril, cerimònia davant la presó d'Eysses a Villeneuve-sur-Lot, on estigueren presos numerosos republicans, entre ells els afussellats Domènec Serveto Bertran i Jaime Serot Bernat. S'inaugurarà una làpida conmemorativa dels camps de Sainte Livrade sur Lot i es visitarà l'exposició de dibuixos Vino de honor, de Bruno Loth, sobre la guerra civil. Les jornades finalitzaran amb el trio musical "El Guadi" i el grup de ballarines "Flor de Luna".
"Música per a l'Exili" a Barcelona i Palma
Entre els actes que enguany prepara el Memorial Democràtic per commemorar el setantè aniversari de l'exili, cal destacar el concert "Música per a l'Exili",
que ens parla de la tragèdia de l'exili, però també de solidaritat i esperança.
Sota la direcció musical de
Pau Guillamet "Guillamino" i Manuel García i amb la col·laboració de
Maria del Mar Bonet,
Javier Ruibal, Sílvia Pérez Cruz, Refree,
Uxía, Kepa Junkera i Eliseo Parra.
"La Maternitat d'Elna" a Sort i Sant Andreu de Llavaneres
Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària.
L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
"Colapso Cardíaco" a Barcelona
Colapso Cardíaco, de Jean Bigot, és una exposició innovadora que evoca els records familiars de l'artista. Es tracta d'una mostra sobre l'exili i la repressió franquista a través de les històries dels dos besavis de l'artista: Pompeu Fabra, que es va haver d'exiliar després de la guerra, i Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939 per les tropes de Franco.
Bigot recrea la memòria personal i col·lectiva en una exposició que ha volgut titular "Colapso Cardíaco", la cínica expressió que van utilitzar les autoritats franquistes en el certificat de defunció de Carles Rahola. La mostra forma part de les activitats programades pel Memorial Democràtic de la Generalitat per commemorar el 70è aniversari de l'exili.
Horaris de l'exposició: De dilluns a divendres de 9 a 20 h, dissabtes de 9 a 13.30 h.
Visites guiades: De dilluns a divendres d'11 a 13 i de 16 a 18 h, dissabtes d'11 a 13 h.
"Els passos de frontera", d'Alfred Mauve, a la Jonquera
En aquesta exposició es mostren, fonamentalment, imatges de l'àrea de l'Albera d'una i altra banda de la frontera i, particularment, dels indrets de pas dels centenars de milers de persones que l'hivern de 1939 van emprendre el camí de l'exili en direcció a França. En concret, a les fotografies, s'hi plasmen paisatges naturals, racons de carrers de pobles fronterers, vistes parcials de monuments i, fins i tot, petits detalls que possiblement van veure els mateixos refugiats en el seu trajecte de fugida. El mateix artista explica la seva intenció: "jo fotografio l'herba que ha rebrotat damunt d'aquesta història, la seva ombra, alguna cosa que hi ha sobreviscut".
Alfred Mauve és el nom artístic del fotògraf alemany Christian Riedeberger. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà, on inicià els estudis el 1989. El 2002 es traslladà a Barcelona, on viu i treballa des d'aleshores. La seva obra es troba en col·leccions públiques d'equipaments com el Centre Pompidou de Paris, el Musée de la Photographie de Chalon s/Saone, la Biblioteca Municipal de Perpinyà, el Musée de la Photographie de Charleroi, el Museu Memorial de l'Exili o el Musée des Beaux-Arts de Dunkerque.
"Els bombardeigs franquistes al Penedès (1939-2009)"L'Estació Territorial de Recerca Penedès - Institut d'Estudis Penedesencs, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, organitza diverses activitats per recordar els atacs aeris de l'aviació franquista sobre les poblacions penedesenques durant la Guerra Civil, i retre homenatge a les seves víctimes amb motiu del 70è aniversari de la guerra.
Calafell
Divendres, 3 d'abril a les 19.30 h
Dependències Municipals de la Platja
Inauguració de l'exposició i conferència "Els bombardeigs franquistes a Calafell i al Baix Penedès", a càrrec dels historiadors Ramon Arnabat, David Iñíguez i Daniel Sancho. Amb la col·laboració dels Amics dels Patrimoni de Calafell.
Vilafranca del Penedès
Dimecres, 15 d'abril, a les 20 h
Auditori del VINSEUM
Conferència: "Els bombardeigs franquistes al Penedès", a càrrec dels historiadors Ramon Arnabat i David Iñíguez. Amb la col·laboració de VINSEUM.
Dijous, 16 d'abril, a les 19.30 h
Casal d'Entitats
Inauguració de l'exposició i conferència sobre "Els bombardeigs franquistes al Penedès", a càrrec dels historiadors Ramon Arnabat i David Iñíguez. Amb la col·laboració del Centre d'Estudis Saturnidencs.
L'Associació d'Amics de la Memòria Popular, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, presenta aquest documental subvencionat pel Memorial Democràtic.
Documental "La escuela fusilada" a Barcelona Dimecres 1 d'abril, a les 19.30 hores, es projectarà el documental "La escuela fusilada" al centre cívic Casinet d'Hostafrancs. Aquest acte coincideix amb el 70è aniversari del final de la guerra civil, que el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta vol recordar, especialment des del vessant educatiu. Al final de la pel·lícula hi haurà una taula rodona amb Mariona Ribalta, el secretari general de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego i el director de serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Àngel Merino.
Homenatge a les víctimes de la Batalla de l'Ebre a La FatarellaLes restes recollides als espais de la Batalla de l'Ebre es dipositaran al Memorial de les Camposines, on es retrà homenatge i hi haurà una interpretació musical a càrrec d'un grup de corda.
També es comptarà amb la presència de Pere Godall, excombatent a la Batalla de l'Ebre.
El Memorial de les Camposines s'ha condicionat els últims mesos per a acollir les restes humanes recuperades als espais de la Batalla de l'Ebre. S'ubica al petit turó de Sant Bartomeu, sota la traça original de la trinxera de la batalla, ara parcialment transformada en una gran escletxa per on passa una estreta escala que condueix al cim del turó. Un cop dalt, i deixant l'ermita de Sant Bartomeu a l'esquerra, es pot veure gran part de l'escenari de la batalla.
Inauguració del refugi de la plaça de la Font Gran, a Benissanet El 17 d'abril s'inauguraran les obres de recuperació i senyalització del refugi antiaeri de la plaça de La Font Gran de Benissanet. Amb la museització del refugi, el visitant podrà fer un recorregut que l'acostarà a l'experiència dels qui van viure els bombardejos a la zona. El COMEBE senyalitzarà el refugi, que s'integrarà dins la ruta dels espais de la Batalla de l'Ebre.
Congrés Internacional "Europa, 1939. L'any de les catàstrofes" a Barcelona
El Centre d'estudis sobre les Èpoques Franquista i Demòcrata (CEFID-UAB), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Fundació Carles Pi i Sunyer, amb la col·laboració de la Direcció General de la Memòria Democràtica, organitzen el congrés "Europa, 1939. L'any de les catàstrofes"
El congrés es planteja com un marc de discussió obert a tots els investigadors dels àmbits de las ciències humanes i socials interessats a reflexionar sobre uns fets històrics que s'han implantat definitivament en la memòria històrica europea.
Els àmbits a tractar són: el camí cap a la guerra, els intel·lectuals i la política, les dretes davant dels feixismes i les democràcies, les esquerres davant dels feixismes i la guerra, els exilis europeus. Hi assistiran, entre d'altres Enzo Traverso, Francesc Veiga, Carme Molinero, Ángel Viñas, Pere Ysàs, Joan M. Thomàs, Xavier Moreno, Jean François Sirinelli, José Carlos Mainer, Borja de Riquer, Luciano Casali, Ismael Saz, Ricard Vinyes, Angel Bahamonde, Francesc Vilanova, Manel Risques, Denis Peschanski, Alícia Alted, Maria Campillo.
"Les Muntanyes de la llibertat", de Josep Calvet
El llibre, edidat per l'Avenç, explica l'arribada a Espanya dels milers de refugiats que travessaren els Pirineus durant els anys de la Segona Guerra Mundial fugint de la barbàrie nazi o per unir-se a l'excèrcit aliat al nord d'Àfrica o a Anglaterra. Es calcula que entre 1939 i 1944 s'evadiren a Espanya 80.000 estrangers. Entre ells, destaquen els jueus que fugien de la barbàrie i, ja al final de la guerra, també nombrosos guardes fronterers nazis. Molts dels evadits van anar a parar als camps de concentració de Miranda de Ebro i Nanclares de Oca.
A l'acte intervindran Miquel Caminal (Director del Memorial Democràtic), Jordi Guixé (historiador i cap de Projectes i Espais de Memòria del Memorial Democràtic) i Josep Calvet (autor del llibre).
"Homosexuals i Transsexuals: Els altres represaliats i discriminats del franquisme", de José Benito, Eres Rigueira i Carlos Villagrasa Alcaide
Les persones homosexuals i transsexuals van patir persecució legal, política i social durant el franquisme, i també han patit l'oblit posterior, ja que molt sovint han estat absents en els homenatges o actes de reconeixement públic a altres col·lectius que van ser objecte de la repressió per motius polítics o socials.
Aquesta obra col·lectiva ofereix, per primer cop, un estudi acurat i rigorós sobre la repressió i la discriminació de les persones homosexuals i transsexuals al llarg del franquisme. Des de la perspectiva de la memòria històrica, presenta les recerques dels experts més reconeguts en aquest àmbit i testimonis dels protagonistes d'una persecució vergonyosa.
Algunes de les contribucions a l'obra posen l'accent en les connexions del franquisme amb el nazisme i els elements comuns en la vulneració dels drets humans per raó de l'orientació sexual i la identitat de gènere a altres països europeus el segle passat. D'altres, incorporen l'estudi sobre la invisibilitat de les dones lesbianes durant aquest període. I tot això amb un llenguatge directe, clar i senzill, que en facilita la lectura i la comprensió, ja que el llibre no es dirigeix només a experts o estudiosos, sinó a totes les persones interessades a avançar en la consolidació del principi d'igualtat i en els valors democràtics.
"Els noms de la Guerra"
El llibre recull poble a poble els noms dels gironins que van morir al front, a causa dels bombardejos o bé represaliats.
La tasca de recerca de tota aquesta informació és fruit del treball de diversos historiadors al llarg de les darreres dues
dècades, entre els quals Joan Villarroya, Josep M. Solé i Sabaté, Jordi Oliva i diversos col·laboradors del Centre d'Història
Contemporània de Catalunya, que sota la creació i direcció de Josep Benet va impulsar molts d'aquests treballs. Cal
mencionar d'altra banda el treball de l'escriptora Montserrat Roig, que va deixar com a llegat la primera recerca de les
víctimes als camps de concentració nazis.
El Punt i l'editora CCG, que han rebut el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica, han aplegat en un llibre aquests diferents treballs per poder recopilar per primera vegada en una
sola publicació totes les víctimes de les comarques gironines. S'hi inclouen els llistats amb els noms dels 4.600 morts al
front, els prop de 600 gironins que van morir a conseqüència dels bombardejos, els 780 morts a conseqüència de la
violència a la rereguarda, els més de 500 represaliats pel franquisme i els 164 gironins dels quals es té notícia que van
morir als camps d'extermini dels nazis. Completen els llistats 93 gironins més, molts dels quals eren nens o adolescents,
que van morir en manipular el material de guerra que va quedar abandonat arreu. Són tots els noms d'una guerra.
El llibre, que es publicarà el mes vinent, serà el cinquè que s'editarà dintre de la col·lecció sobre la Guerra Civil que El
Punt va iniciar el 2006 i que dirigeix el catedràtic d'Història Contemporània Joan Villarroya i coordina la periodista
Susanna Oliveira. (font: El Punt)
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.