ISSN 2013-2069
Butlletí 
"Pau Casals i l'exili" a Brussel·lesL'exposició és un recorregut per l'exili de Pau Casals, des de l'esclat de la Guerra Civil al 1936 fins al retorn de les seves despulles, l'any 1979. A través de diversos documents inèdits, es recorda la seva ajuda als refugiats, la lluita en contra de les dictadures, la seva implicació amb l'exili català i la defensa de Catalunya, de la pau i de la llibertat.
Concert inaugural a càrrec del Trio Kandinsky, el 14 de gener, amb obres de diversos compositors catalans a l'exili.
"Pau Casals i l'exili" és la primera activitat del Programa Cultural de la Presidència espanyola de la Unió Europea, promoguda pel Memorial Democràtic, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i la Fundació Pau Casals, amb la colaboració de l'Institut Cervantes de Brussel·les, la Secretaria per la Unió Europea-Delegació del Govern davant la Unió Europea- i el Casal Català de Brussel·les.
Inauguració del Museu Nacional de la Memòria i els Drets Humans a Xile El Museu Nacional de la Memòria i dels Drets Humans ocuparà més de 5.000 m², i vol ser un espai de reflexió i testimoni. Els visitants hi podran veure obres d'art, llibres i dibuixos, així com objectes personals i documentals. La primera pedra del museu va ser col·locada el 10 de desembre de 2008.
II Beca de Recerca Teresa Martí Pujol, "Teresinacio" L'Associació de Dones Santa Anna i la Regidoria de Política
Social i Família de l'Ajuntament de Castellvell convoquen
la segona edició d'aquesta beca de recerca.
Com en la primera edició, l'objectiu és seguir recollint la
memòria històrica de les dones de Castellvell del Camp,
aquesta vegada centrant l'objecte d'estudi en el tema
"Dona i escola".
Aquesta beca vol
aprofundir en el coneixement de l'escola durant el període 1936-1975, des de la perspectiva de les
dones, ja que en aquells anys l'escolarització era una
experiència ben diferent per a nois i noies. L'objectiu de
la recerca ha de ser copsar l'evolució de la institució
escolar a Castellvell, però també, i sobretot, l'experiència de l'escolarització tant des del punt de vista de les dones com des de la perspectiva dels docents. Consulteu les bases
Dia Internacinal en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust El 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. A Barcelona, com cada any, l'acte d'homenatge públic tindrà lloc a la plaça del Rei. Durant l'acte es llegirà la Declaració Universal dels Drets humans, es projectaran curtmetratges que tracten de l'Holocaust. Es llegirà el poema "Auschwitz" de Leon Felipe, i s'encendran espelmes en record de les víctimes.
"Imatges i Memòria de Mauthausen" a Tarragona Horari de visita: de dimarts a dissabte de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h
Diumenges i festius, d'11 h a 14 h
L'exposició, que compta amb el suport del Memorial Democràtic, és un recorregut fotogràfic que porta l'espectador des de l'inici de la construcció del camp de Mauthausen fins a la seva transformació en un espai de memòria.
La mostra contraposa dos tipus d'imatges: les realitzades per les SS i les posteriors a l'alliberament. Les SS documenten els avenços en la construcció de les instal·lacions, les visites dels jerarques nazis o l'arribada de presoners i, fins i tot, la "placidesa" de la seva vida privada. En canvi, les fotografies de l'alliberament retraten la crua realitat en els milers de cadàvers i en els rostres dels supervivents.
Algunes de les imatges més impactants són les d'Ebensee, el comando on hi havia una esfereïdora fàbrica subterrània d'armament, i les del camp rus, amb una important presència de dones deportades.
La darrera part de l'exposició mostra els grans cementiris creats pels americans per enterrar-hi les víctimes, així com la progressiva destrucció de les instal·lacions.
"La Maternitat d'Elna" a Gavà Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
"La primavera republicana al Penedès. 1931-1936" a Vilafranca del PenedèsS'inaugura l'exposició La primavera republicana al Penedès. 1931-1936, amb la conferència de la historiadora Montserrat Duch, professora de la Universitat Rovira i Virgili: "Les dones i la segona República".
L'exposició tracta de l'arribada i el decurs de la Segona República als diferents municipis de les comarques de l'Alt i Baix Penedès i Garraf (la vida quotidiana, els personatges, les reformes municipals, els conflictes, la cultura, l'educació, etc.). Aquesta exposició ha estat organitzada per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l'Institut d'Estudis Penedesencs, amb la col·laboració del Memorial Democràtic i en el marc del projecte Tots els Noms. Comissariada per historiadors i historiadores de les tres comarques -Ramon Arnabat, Salvador Campamà, Núria Jané, Ricard Conesa i Àngels Parés-, l'exposició compta amb diversos recursos museogràfics: des de reproduccions de fotografies, diaris, pòsters i documents de l'època, fins a audiovisuals i ordinadors amb bases de dades dels diferents municipis estudiats.
"Els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques del Pirineu durant la Guerra Civil " a la Pobla de SegurConferència inaugural amb el títol "Les centrals hidroelèctriques del Pirineu, una peça clau per al desenvolupament de la indústria catalana al segle XX" a càrrec de Vicenç Casals, professor del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.
Les centrals hidroelèctriques del Pirineu foren bombardejades repetidament per l'exèrcit franquista amb l'objectiu de tallar el subministrament del fluid elèctric a les fàbriques de la província de Barcelona, ubicades a la zona republicana. La importància estratègica de les centrals per als objectius de l'exèrcit franquista va afavorir el fustigament constant a aquests centres de producció.
L'exposició pretén abordar quatre àrees temàtiques que es desenvoluparan en un format cronològic. A partir d'aquestes àrees estructurals es farà una breu introducció als antecedents de la construcció i explotació de les centrals hidroelèctriques. De forma més àmplia es tractarà la importància estratègica de les centrals i les conseqüències dels bombardejos. Finalment, en l'últim apartat es pretén recollir el testimoni d'algunes de les persones que van viure els esdeveniments.
"La Batalla del Pirineu" és el títol que alguns agents secrets britànics van donar a les accions d'evasió que es van produir des d'Europa cap al Regne Unit a través dels Pirineus. Molts d'aquells agents van escriure les seves memèries i llibres, i van ser àmpliament reconeguts. En canvi, al Pallars i al conjunt del Pirineu català, la tasca desenvolupada per les xarxes d'evasió va quedar oculta.
L'objectiu de l'exposició és, doncs, donar a conèixer la tasca de moltes persones que, després de la Guerra Civil, van continuar en "guerra" al costat dels aliats i de la democràcia, fent de "correus" amb informació confidencial o guies de grups de refugiats.
De fet, es calcula que prop de 80.000 persones van creuar els Pirineus per escapar de la persecució nazi. En molts casos, però, van anar a parar a centres de confinament i camps de concentració habilitats pel nou règim.
"40 anys d'història del moviment veïnal" a Barcelona L'exposició "40 anys d'història del moviment veïnal" mostra de forma pedagògica, atractiva i molt visual com les lluites de les associacions de veïns i veïnes i el moviment ciutadà han contribuït positivament al canvi democràtic i a la configuració i paisatge actual de les nostres ciutats.
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
Homenatge als expresos La Direcció General de la Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic organitzen un seguit d'homenatges als nostres conciutadans, dones i homes, que van lluitar contra la dictadura franquista i per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya, molts dels quals hi van pagar un preu ben alt: anys de presó, tortura, repressió, persecució i fins i tot la mort. Granollers, el Prat del Llobregat i Terrassa són les 3 primeres ciutats on es faran els homenatges, d'un total de 25 arreu de Catalunya
"Documentar i transmetre amb i després dels testimonis: experiències i reptes actuals dels espais de memòria i història de França, Itàlia, Alemanya i Catalunya" L'objectiu d'aquesta jornada és la presentació d'experiències, èxits i reflexions de la regió Rhône-Alps amb altres experiències regionals d'Alemanya (Berlín), Itàlia (Piemont i Emilia Romagna), Espanya (Catalunya). També té com a objectiu recollir i posar en perspectiva les reflexions acumulades aquest 2009 sobre el testimoni de la història i els seminaris organitzats en els diferents viatges realitzats als espais que conformen la xarxa MEMORHA.
Les intervencions s'organitzaran al voltant de tres temes principals:
1. Qui són els testimonis?
2. L'ús dels testimonis
3. El relat dels testimonis després dels testimonis.
Si voleu participar-hi, poseu-vos en contacte amb el servei de protocol del Rhône-Alps (protocole@rhonealpes.fr, Tel. 04 72 59 47 86).
Per obtenir més informació sobre aquest esdeveniment i les activitats de la xarxa MEMORHA, visiteu el portal web: www.memorha.org
"Els alumnes de la Generalitat", de Salvador DomènechL'autor de "Els alumnes de la República" explica en aquest llibre com eren els Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya durant la República de la mà d'alguns dels seus antics alumnes. El llibre ha estat editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
"La ciutat i la memòria democràtica"L'obra, editada pel col·lectiu Desafectos, es focalitza en els espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona. La presentació anirà a càrrec de Jordi Serrano, rector de la UPEC, i Vicenç Ruiz, membre del col·lectiu Desafectos. Posteriorment tindrà lloc la taula rodona "Els espais de memòria democràtica a les ciutats". Hi intervindran l'historiador Fernando Hernández, Empar Salvador, membre del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Jordi Vilalta, coordinador del refugi antiaeri de la placeta Macià, i Rafael López, president de la Asociación Andaluza de Memoria Histórica y Justicia.
Targeta.
"El Nadal que no vam tornar a casa"Cançons de Nadal i lectura de textos d'Eugeni Xammar, Xavier Benguerel, Agustí Bartra i de refugiats catalans als camps de concentració d'Argelers i de Sant Cebrià, a la Catalunya Nord.
Amb la participació de:
Jordi Cortada (tenor), Imma Vidal (piano) i Albert Benzekry (narrador).
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
