Butlletí
Coincidint amb el nomenament del Director del Memorial Democràtic, presentem el butlletí de la Memòria Democràtica, amb un nou format que per ara vehicularà tant informacions de la Direcció General com del Memorial Democràtic.
La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern del Memorial Democràtic. La presideix el conseller del departament al qual està adscrit el DIRIP, la integren també sis membres nomenats pel govern, quatre d'escollits per acord de les dues terceres parts del Ple del Parlament, un membre proposat per cada un dels grups parlamentaris, el director del Museu d'Història de Catalunya, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, un representant del Consell Assessor i dos representants del Consell de Participació.
El Consell Assessor és l'òrgan de consulta i assessorament del Memorial Democràtic. L'integren deu membres, nomenats pel conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, entre professionals de solvència reconeguda en el coneixement de les matèries que són objecte del Memorial Democràtic, designats per les universitats de Catalunya, per l'Institut d'Estudis Catalans i per la Filmoteca de Catalunya. El Consell Assessor elegeix el seu president o presidenta entre els seus membres. Les funcions del Consell Assessor són les establertes pels estatuts del Memorial Democràtic.
La jornada tindrà lloc dissabte, 13 de desembre, a partir de les 18 h, al Palau de la Virreina (la Rambla, 99, Barcelona) La Fundació Andreu Nin commemora el 70è aniversari del procés al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), creat el setembre de 1935 a partir de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l'Esquerra Comunista. El POUM, amb gairebé 30.000 militants, decantat cap al marxisme revolucionari i amb la característica influència llibertària del moviment obrer català, projectava un model de socialisme democràtic i revolucionari, plural, oposat a l'estalinisme que denuncià des d'un primer moment.
A les 16 h, "Anatomia d'una contrarevolució: Stalin, Negrín i la fi de la República". Ponents: Aisa, Antonio Cruz i Reiner Tosstorff.
A les 18 h, "70 anys del procés contra el POUM". Ponents: Pepe Gutiérrez, Pelai Pagès i Reiner Tosstorff.
Díptic
El 19 de desembre, a les 22 h, a la sala gran del Centre Cultural Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7)Lapsus Espectacles , amb la col·laboració de la DG de la Memòria Democràtica, presenta el muntatge "Dones amb tot el dret", mirall de situacions, algunes de complicades, altres de divertides, més senzilles, però sobretot quotidianes de les dones catalanes al llarg del segle XX. El guió fa posa especial èmfasi en l'evolució dels drets de les dones en l'àmbit civil, incloent-hi eixos com la família, l'educació i el món laboral. Tot plegat amb la voluntat de divulgar la memòria històrica des d'una
perspectiva de gènere.
Més informació
Del 12 de desembre al 25 de gener Amb l'objectiu de recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 poblacions catalanes entre 1937 i 1939, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha preparat una versió itinerant i ampliada de l'exposició "Quan plovien bombes" .
La mostra, que va iniciar el seu periple per Catalunya a l'Espluga de Francolí, pren com a base la que es va poder veure l'any passat al Museu d'Història de Catalunya, però l'amplia amb informació i testimonis dels bombardejos de tot Catalunya. A més, cada població que acull "Quan plovien bombes" disposa d'un espai destacat dins la mostra per reflectir la memòria dels atacs aeris que va patir el municipi on s'exposa.
La Direcció General de la Memòria Democràtica va assumir la tasca de difondre la història de la Maternitat en un protocol de col·laboració entre l'Ajuntament d'Elna i l'aleshores Departament de Relacions Institucionals i Participació, signat a Elna, el 14 de juliol de 2005.
Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària.
L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
Del 19 de desembre al 7 de febrer El Centre de Cultura de Dones, continuant la seva línia de genealogies femenines, acull i presenta, juntament amb l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes, aquesta exposició que pretén retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme. Amb aquesta exposició es volen donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d'arrels seculars.
L'exposició s'ha organitzat de manera que es mostra l'experiència penitenciària de les dones a les primeres dècades de la dictadura franquista, tot establint un diàleg continu entre memòria i història, entre imatges, documents, records i testimonis de les dones empresonades.
Després dels parlaments i explicacions dels comissaris de l'exposició i dels representants de les institucions que hi han donat suport, el grup Catorzedabril interpretarà un fragment de l'espectacle "Venim d'un silenci".
Més informació
"Ausencias" és un projecte expositiu que parteix de material fotogràfic d'àlbums familiars. Recull catorze casos de persones desaparegudes durant la dictadura militar argentina entre 1976 i 1983. El fotògraf Gustavo Germano hi torna trenta anys després, acompanyant amics i familiars als mateixos llocs on s'havien fet les fotografies amb les persones que ja no hi són a causa de la repressió. D'una manera subtil, però molt dramàtica, aquestes fotografies reflecteixen les absències d'uns éssers estimats i els situen en l'epicentre del trauma que travessa actualment la identitat argentina a causa del seu passat recent. L'exposició es podrà veure al MUME fins al 31 de desembre.
"Trets de la foscor. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Sabadell" aporta informació documental i patrimonial sobre els refugis antiaeris de caràcter civil i militar que han estat investigats i localitzats recentment pel Museu d'Història de Sabadell, amb l'ajut de col·laboradors, particulars i entitats de la ciutat.
En el marc de les jornades "Polonesos a Barcelona, un munt d'històries" promogudes pel Consolat de la República de Polònia, el Memorial Democràtic organitza la taula rodona "Barcelona i l'acolliment de refugiats polonesos durant la Segona Guerra Mundial i la Postguerra", el 5 de desembre, a les 15 h, al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Diputació, 355) on parlaran José Luis Barberia, autor de l'article publicat al diari El País "Los niños que Hitler Robó" i Josep Calvet, autor del llibre "Les muntanyes de la llibertat", dedicat a explicar l'estada dels refugiats de la II Guerra Mundial a Espanya. Hi intervindran "nens" que van ser a Barcelona entre 1946-1956, els quals explicaran les seves experiències, les seves sensacions...
El dia 4 de desembre, a les 19 h, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, es farà l'acte d'homenatge pòstum a qui fou cancellera del Consolat Honorari de la República de Polònia a Barcelona, Sra. Wanda Morbitzer-Tozer. Hi intervindrà l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Amb els titelles del Teatre Orzelek es clouran els actes commemoratius de l'estada dels nens polonesos a Barcelona. L'espectacle serà el dia 6 de desembre, a les 16 h, a l'alberg de la Mare de Déu de Montserrat (Passeig Mare de Déu del Coll, 41-51, Barcelona).
Més informació
L'acte tindrà lloc dissabte, 13 de desembre, a l'IES Montsacopa (Av. Joan de Cabirol s/n)Amb motiu de la presentació al territori de
la publicació Eines per a treballs de memòria oral, editat per la Direcció General de la Memòria Democràtica, la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana,
organitzem una sèrie de jornades per a conèixer i posar en contacte els col·lectius d'investigadors/es i de professorat que treballen la memòria històrica amb el mètode de les fonts orals.
Es conceben les jornades com a espais
d'intercanvi i de creació de xarxa.
Cartell
L'acte tindrà lloc el 4 de desembre, a les 19.30 h al CIRD ( Camèlies, 36-38, Barcelona) El projecte de recerca "Repressió, Silenci, Memoria i Salut Mental: efectes psíquics de la guerra del 36 i la postguerra en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya" es va iniciar l'any 2005 a iniciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i ha comptat amb el suport i la col·laboració de la DG de la Memòria Democràtica i de la regidoria de Drets Civils de la Dona de l'Ajuntament de Barcelona.
L'objectiu de la investigació s'ha centrat a conèixer quines conseqüències psíquiques han provocat els fets de la guerra del 36, el franquisme, el postfranquisme i la transició, en la salut física i mental dels ciutadans que varen patir directament aquests esdeveniments i també en el conjunt de la societat.
Intervindran Regina Bayo-Borràs, Anna Miñarro i Teresa Morandi, psicòlogues clíniques i psicoanalistes.
Cartell
Tindrà lloc dijous,18 de desembre, a les 16 h a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (Canuda, 6) L'Ateneu Barcelonès organitza la tertúlia "Reflexions entorn de la llei catalana del Memorial Democràtic", amb l'exposició de Maria Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica. L'acte ha estat coordinat per Eduard Moreno, advocat, i Bernat Castany, ponent de la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
