L'octubre de l'any 2009 van iniciar un debat sobre qualitat democràtica i participació ciutadana mitjançant diferents tipus d'actes, des de seminaris especialistes, fins a grups de debat amb entitats i persones individuals. Es tractava d'obrir el debat des d'una perspectiva global per cercar aprotacions que ens ajudessin a identificar quins són els instruments necessaris per afavorir la participació des del convenciment que aquesta repercutirà en la millora de la qualitat democràtica.
Per iniciar el debat es van plantejar tres àmbits funcionals relacionats amb tres grans blocs:
De la ciutadania a les institucions. La iniciativa ciutadana.
De les institucions a la ciutadania. L'acció institucional.
La decisió ciutadana. Democràcia directa, sense intermediaris.
Els primers debats van abordar els 3 àmbits funcionals, apostant per l'extensió territorial i la diversitat de col·lectius socials. A principis de 2010 vam reorientar el procés per tal d'aprofundir en els diferents àmbits funcionals, especialment el de la iniciativa ciutadana i dotar-lo d'un instrument per articular el debat, iniciant així el procés d'elaboració del Llibre verd de la qualitat democràtica.
Un llibre verd és un format utilitzat per la Unió Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions públiques i/o la consulta de propostes sobre una determinada matèria. Normalment el Llibre Verd és el pas previ al Llibre Blanc que conté les bases d'un text a presentar al Parlament per aprovar una llei o per presentar al govern perquè acordi determinada planificació.
En aquest cas l'utilitzem per al debat sobre la qualitat democràtica per estructurar el debat i aconseguir un document que reculli el resultat del procés.
Per què?
En els darrers 20 anys s'han desenvolupat moltes experiències de participació, sobretot en l'àmbit local, però han estat poc generalitzades en el territori i han tingut resultats desiguals.
Massa sovint, la participació depèn de la voluntat política de qui té la responsabilitat de governar.
Davant d'això, i partint de la concepció de la participació ciutadana com un el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a implicar-se en la realització de l'interès col·lectiu, cal cercar instruments que garanteixin el compromís dels poders públics però també de la ciutadania en el foment de la participació.
Per a què?
1. Elaborar les bases per redactar una llei de foment de la participació ciutadana.
2. Definir les bases per orientar la realització de plans de foment de la participació ciutadana.
3. Promoure una xarxa social i institucional per la qualitat democràtica.
Qui hi pot participar?
Per afavorir la presència de diferents aportacions es preveuen quatre grups, segons les característiques de les persones cridades a participar:
Ciutadania: Comprèn tant les persones que formen part d'associacions com les que no i que volen manifestar el seu parer en aquest tema.
Polític: Format per responsables polítics de diferents administracions públiques catalanes.
Tècnic: Format per treballador/es de les administracions públiques catalanes i directius organitzacions socials.
Especialitzat: Integrat per responsables directius d'institucions així com professorat, personal investigador i acadèmic.
Com?
Les accions previstes per desplegar el debat al territori i als diferents col·lectius:
- Informes tècnics
- Seminaris especialitzats
- Fòrums sectorials
- Laboratoris d'idees
- Jornades de presentació
- Grups de debat territorials
- Grups de debat ciutadà
