El Departament de Governació i Relacions Institucionals a través de la Subdirecció General de Foment de Qualitat Democràtica a més de donar suport a la incorporació del diàleg i de la participació en les polítiques que es fan des dels ens locals o des dels diferents departaments de la Generalitat, també fa recerca amb la intenció que serveixi a la millora de la qualitat de la nostra democràcia. Els estudis realitzats són:
Generalitat de Catalunya (2012) Enquesta sobre participació i política a Catalunya 2012
Ferrer Fons, Mariona (2010) Les experiències de pressupostos participatius en els municipis catalans
IGOP (2010) Guia pel foment de la participació en programes de regeneració urbana integral
IGOP (2010) Aproximacions a la participació i orientacions per avaluar processos participatius
IGOP (2010) Informe sobre l'estat de la democràcia a Catalunya 2010
IGOP (2010) Polítiques d'Inclusió Social i Democràcia Participativa
Torcal, Mariano (dir) (2010) L'Enquesta Social Europea. Què pensen els catalans sobre el seu sistema polític i la seva societat
Santamaria, Enrique i de la Haba, Juan (dir) (2009) Participació i Generació de Consens Social en la instal·lació d'equipaments religiosos (EQUIRELI)
Vallès, Josep Maria i Luque, Marta (2009) L'abstenció diferencial a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid
Ivàlua (2009) Informe d'evaluació intermedia de la implementació del Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana 2008-2010
Anduiza, Eva (dir) (2009) Xarxes organitzatives immigrants a l'àmbit municipal
Martí-Costa, Marc (dir) (2009) La participació ciutadana en l'urbanisme: els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal
Galán, Alfredo i Cerrillo, Agustí (2009) Informe sobre el Foment de la participació ciutadana
Fundació Catalunya Segle XXI (2009) Cap a una estratègia d'urbanisme perticipatiu als municipis catalans
IERMB (2008) Estudi d'opinió sobre la percepció i la vivència del paisatge a la Regió Metropolità de Barcelona
Innovació i consultoría en polítiques públiques (2008) La rendició de comptes
Piédrola, Àngels (2007) Participació juvenil als centres educatius de secundària
Riera, Carles i Rovira, Elena (2007) Concertació d'una metodologia de diàleg social en intervencions públiques sobre el territori
COLPIS (2006) La participació entre les menys participatius
Sarasa, Sebastià i Riba, Clara (2006) Capital Social i qualitat de vida
Generalitat de Catalunya (2012). Enquesta sobre participació i política a Catalunya 2011
La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament (GRI) i la Direcció General de Joventut van impulsar la realització de l'Enquesta sobre participació i política a Catalunya durant el 2011. Està basada en una enquesta telefònica assistida per ordinador, d'una durada d'entre 15 i 30 minuts, que han contestat 2.100 persones residents a Catalunya (1.100 joves entre 15 i 29 anys i 1.000 persones de més de 30 anys) durant els mesos de juliol i setembre de 2011. El treball l'ha realitzat l'empresa MDK investigación de mercados, sota la supervisió del Centre d'Estudis d'Opinió.
En aquesta segona edició de l'enquesta -la primera es va fer el 2005 i es limitava al col·lectiu jove- s'ha ampliat la mostra al conjunt de la població de Catalunya, la qual cosa permet comparar les actituds polítiques, els hàbits associatius i les pràctiques participatives entre joves i adults.
Informe de investigación: Medios informativos y discursos de la desafección en Catalunya
L'objectiu fonamental d'aquesta recerca és determinar quins són els continguts dels discursos periodístics sobre la política a Catalunya que puguin generar una imatge productora de desafecció en la ciutadania. Es tracta, per tant, d'identificar quines imatges (explícites i implícites) es donen dels relats sobre l'actualitat política, els actors polítics, els rols en la vida pública, així com les relacions entre polítics, organitzacions i institucions polítiques i ciutadania.
L'abstenció diferencial a les Comunitats Autònomes de Madrid i catalunya. Similituds i diferències.
Aquesta recerca amplia una d'anterior feta pels mateixos autors durant l'any 2009. Com en aquell cas, es tracta d'analitzar comparativament el fenomen de l'abstenció diferencial a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid en els períodes 1991-1994 i 2001-2004. Aquest estudi incorpora noves variables d'anàlisi i eixampla la mostra fins al conjunt de seccions censals de Catalunya i la Comunitat de Madrid.
Processos participatius a la Generalitat de Catalunya 2007 - 2010: memòria i avaluació
L'Enquesta Social Europea
L'Enquesta Social Europea (ESS) es va iniciar al 2002 de forma conjunta a 22 països europeus. En successives onades se n'han anat incorporant més països fins a arribar gairebé a la trentena. El propòsit és realitzar l'enquesta cada dos anys a tots aquests països, replicant les parts centrals del qüestionari i canviant els mòduls de les parts específiques.
El principal objectiu d'aquesta enquesta és generar indicadors que permetin comparar les actituds i valors dels europeus i estudiar la seva evolució al llarg del temps. Ara com ara, l'ESS continua sent el principal referent per al mesurament comparat de valors i actituds a Europa, no només per la qualitat dels qüestionaris utilitzats, que inclouen indicadors vàlids i fiables, sinó perquè en la seva execució s'han seguit els més alts estàndards demoscòpics (equivalència funcional dels qüestionaris traduïts, mostreig aleatori, mida efectiva de mostra, no reemplaçament...)
El govern e la Generalitat (mitjançant la DG de Participació Ciutadana i el CEO) ha finançat una ampliació de mostra per fer representativa la mostra de la quarta onada de l'ESS per a Catalunya. L'informe que aquí us presentem ha estat elaborat a partir d'aquestes dades per l'equip de la ESS i la UPF dirigit pel politòleg Mariano Torcal.
Participació i Generació de Consens Social en la instal·lació d'equipaments religiosos (EQUIRELI)
Aquest informe presenta un estudi realitzat pel "Centre de Recerca en Governança de Risc" de la UAB. En ell es proposa una metodologia de generació participativa de consens social al voltant de l'obertura i habilitació d'equipaments religiosos.
El treball de camp s'ha realitzat en el municipi de Terrassa i s'ha fet mitjançant observació, entrevistes en profunditat i investigació-acció participativa. En les meses deliberatives que s'han organitzat s'han abordat qüestions com: la diversitat i el dinamisme sòcio-religiós a la ciutat, els reptes i oportunitats que planteja; el paper de l'urbanisme en els contextos de pluralitat sòcio-religiosa i la relació d'aquest amb l'exercici de la ciutadania; els processos formals i informals de generació d'opinions i actuacions públiques i els efectes que aquests tenen en el reconeixement i exercici dels drets i llibertats religioses. L'objectiu d'aquest procés deliberatiu i de reflexió pública ha estat , a més d'establir un diagnòstic comú, la recerca d'elements que permetin concebre i implementar un model proactiu de governança democràtica del pluralisme religiós a nivell local i, en particular, pel que fa a l'obertura, habilitació i ampliació de nous equipaments religiosos.
L'abstenció diferencial a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid
L'objectiu d'aquest informe és identificar els factors que originen la denominada abstenció diferencial a Catalunya. Pera a obtenir elements d'explicació complementaris s'ha procedit a comparar els comportaments electorals agregats dels nuclis urbans més importants de Catalunya i de la Comunitat Autònoma de Madrid, on es registren taxes d'abstenció diferencial similars. L'anàlisi s'ha realitzat a nivell de secció censal dels nuclis seleccionats, examinant les variables sociodemogràfiques que caracteritzen aquells nuclis i la seva relació amb el meu comportament electoral agregat.
L'informe consta de quatre apartats. El primer apartat conté unes consideracions introductòries sobre ele fenòmen de l'abstenció diferencial. La metodologia i el disseny de la investigació es recullen en el segon apartat on es fustifica la selecció de la informació i la constitució de les variables emprades en la realització de l'estudi. El tercer apartat presenta l'exàmen de l'abstenció diferencial des d'una perspectiva descriptiva. Finalment, el quart apartat ofereix un tractament estadístic a partir d'una anàlisi multivariada que relaciona l'abstenció diferencial amb possibles factors explicatius mitjançant l'ús de regressions linials múltiples. L'informe es tanca amb unes conclusions. En apèndix, s'inclou la informació estadística que suporta l'anàlisi i una informació bibliogràfica.
Informe d'evaluació intermedia de la implementació del Pla Interdepartamental de Participació Ciutadana 2008-2010
L'informe es refereix al funcionament, valor afegit i possibles millores del Pla en l'àmbit de la Generalitat, sense que s'entri a valorar el desenvolupament concret i individualitzat dels múltiples processos i espais de participació. El mètode seguit és eminentment qualitatiu.
Xarxes organitzatives immigrants a l'àmbit municipal
Aquest estudi s'emmarca en un projecte europeu de major abast, "Democràcia Multicultural i Capital Social dels Immigrants a Europa". A banda del suport financer de la de la Direcció General de Participació Ciutadana, també hi ha participat la Fundació Bofill, el Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Fundació Séneca.
El projecte pretén analitzar la integració política dels immigrants a diverses ciutats europees a través de la comparació sistemàtica entre els diferents territoris (incloent les ciutats de Budapest, Londres, Lyon, Madrid, Milà i Zurich), per la qual s'ha utilitzat la mateixa metodologia en els diferents contextos.
La part de la investigació de les associacions d'immigrants parteix de la construcció d'un cens exhaustiu de les entitats presents a les diferents ciutats i municipis seguint un criteri de classificació específic. A partir d'aquest cens, es realitzen una sèrie d'enquestes personals als representants de les associacions d'immigrants.
La participació ciutadana en l'urbanisme: els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal
Tant a Catalunya com a Espanya, la recerca sobre la participació en l'ordenació del territori i el planejament municipal és més aviat escassa i molt recent. Prima especialment l'elaboració teòrico-normativa i l'estudi de casos aïllats. Tanmateix, manquen estudis que aportin una visió global, sistemàtica i comparativa de la participació ciutadana en els plans urbanístics, com per exemple els POUM, alhora que siguin explicatius de les diferències observades entre municipis. Aquest és l'objectiu de l'estudi que aquí es presenta. En ell es fa una anàlisi de les mesures de participació adoptades en els POUM aprovats fins al moment en el marc de les llei d'urbanisme 2/2002 i la seva reforma aprovada el 2004.
L'informe presenta la recerca en els següents apartats: en primer lloc el procés d'investigació seguit (objectius, hipòtesis, model d'anàlisi i estratègia metodològica). A continuació es presenta el marc teòric on es situa l'objecte d'estudi, fent un breu repàs a les principals aproximacions acadèmiques sobre la relació entre participació i planificació urbana. En el tercer lloc, es presenta l'evolució del marc legislatiu a Catalunya en l'àmbit urbanístic, especialment aquell que afecta la informació i participació en l'elaboració de POUM. Seguidament es presenten els principals resultats de l'anàlisi estadístic de casos, subdividit en tres apartats: el primer fa referència a la descripció dels 146 municipis que havien aprovat definitivament el seu POUM al setembre del 2009. En el segon s'explica com s'ha realitzat la participació ciutadana en el procés de redacció del seu POUM i en tercer lloc es contrasta el model teòric proposat a partir de la construcció de models i observant les seves variacions segons les variables explicatives proposades. Finalment, l'estudi es tanca amb un capítol de conclusions on s'elaboren una sèrie de reflexions finals i es contrasten les hipòtesis inicials.
Foment de la participació ciutadana
Elaborat pels Drs. Alfredo Galán Galán i Agustí Cerrillo Martínez, ambdos professors de dret administratiu a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. L'informe s'inscriu en el marc del debat públic sobre participació i qualitat democràtica impulsada per la Direcció General l'any 2009. Es tracta d'obrir un debat sobre la participació ciutadana des d'una perspectiva global per cercar aportacions que ens ajudin a concretar quins són els instruments necessaris per afavorir la participació, des del convenciment que aquesta repercutirà en la millora de la qualitat democràtica. En aquest sentit l'informe analitza aspectes com el concepte jurídic de participació dels ciutadans a les administracions públiques, el concepte de foment de la participació ciutadana així com la regulació estatutària i possiblitats de desenvolupament normatiu d'aquest concepte.
Cap a una estratègia d'urbanisme participatiu als municipis catalans
Estudi elaborat per l'equip de l'àrea de democràcia participativa de la Fundació Catalunya Segle XXI. Aquesta investigació ha tingut suport de la DGPC, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de l'Oficina de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona. L'estudi fa un exament d'alguns casos que s'han considerat significatius per recollir informació sobre les pràctiques participatives en aquest àmbit de les polítiques públiques. El propòsit final és assentar les bases per reflexionar sobre els reptes de l'urbanisme participatiu.
Informe
Estudi d'opinió sobre la percepció i la vivència del paisatge a la Regió Metropolitana de Barcelona
L'Estudi d'opinió sobre la percepció i la vivència del paisatge a la Regió Metropolitana de Barcelona és un dels intruments de recollida de l'opinió dels ciutadans per a la redacció del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquest informe s'estructura en cin capítols:
Identificació dels paisatges metropolitans. Concretament es descriu quins paisatges s'associen al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona, quins es consideren més representatius i com es valoren aquests paisatges.
Caracterització dels paisatges metropolitans. Es dóna un pes predominant a la dimiensió emocional del paisatge per part dels ciutadans: emocions, percepcions i valors que es vinculen als paisatges.
Coneixement i valoració dels paisatges metropolitans.
Descripció i relació amb els paisatges quotidians. Es descriuen els elements més representatius, els aspectes positius i negatius, l'evolució al llarg del temps d'aquest paisatge i les possibles amenaces per al seu futur.
El darrer capítol informa de l'opinió ciutadana sobre les polítiques de paisatge.
Amb l'objectiu de promocionar la rendició de comptes en les polítiques de la Generalitat de Catalunya, s'ha impulsat l'elaboració d'un estudi que s'ha concretat en tres documents/actuacions diferenciats: en primer lloc, un informe sobre l'estat de la qüestió dels sistemes de rendició de comptes en l'esfera pública a Catalunya i el seu entorn sociopolític; en segon lloc, una auditoria de rendició de comptes per a l'any 2007 i, finalment, una guia per orientar la realització d'auditories de rendició de comptes als diferents àmbits de responsabilitat de la Generalitat de Catalunya.
Auditoria de rendició de comptes per a l'any 2007 de la Direcció General de Participació Ciutadana
Participació juvenil als centres educatius de secundàri L'educació és un dels pilars de la democràcia ja que té un paper molt important a l'hora de fomentar el dret i el deure de la ciutadania a participar activament, essent les entitats d'educació formal i no formal un mitjà per a formar ciutadans i ciutadanes autònoms amb coneixement crític i criteris propis.
En aquest context, sorgeix la iniciativa de desenvolupar una recerca-acció amb l'objectiu d'elaborar una diagnosi compartida i consensuada sobre la pràctica de la participació juvenil en els centres educatius de secundària a Catalunya que, al seu torn, permeti establir propostes d'enfortiment d'aquesta participació.
Aquesta iniciativa correspon a una de les línies d'actuació del Grup de Treball sobre participació juvenil als centres de secundària, configurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el Departament d'Educació i la Secretaria de Joventut (Departament d'Acció Social i Ciutadania), així com pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona. El departament de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha estat l'encarregat de desenvolupar aquesta recerca.
Més enllà de conèixer i analitzar quina és la realitat de la participació juvenil en els centres de secundària de Catalunya, la recerca ha inclòs eines de participació directa per tal de generar la reflexió i la mobilització la comunitat educativa i tots els seus agents, essent, alhora, subjectes i objectes d'aquesta reflexió. La principal tasca investigadora s'ha centrat en el treball de camp i en el contrast, a través del debat, dels resultats preliminars amb els diferents agents representatius de la comunitat educativa i el seu entorn (administració local i teixit associatiu).
Síntesi dels resultats de la recerca-acció
Annexos
Concertació d'una metodologia de diàleg social en intervencions públiques sobre el territori
Cada cop hi ha més intervencions públiques que desperten -amb formes molt diferents- resistències en el territori. La construcció d'un centre penitenciari o d'un abocador, la instal·lació d'un centre per a drogodepenents, determinades infraestructures o planificacions territorials provoquen reaccions contràries i situacions conflictives.
Des de la Direcció General de Participació Ciutadana, conscients de la importància d'aquest tema, hem iniciat un projecte de treball per tal d'analitzar i identificar les principals dificultats amb les què ens trobem, tant les administracions com els moviments socials. Fruït d'aquest projecte, us presentem un estudi que hem realitzat amb col·laboració amb Desenvolupament Comunitari, que pretén ser una reflexió sobre com hauríem d'abordar aquest tipus d'assumptes i quines són les necessitats dels grups i dels moviments que treballen des del territori.
Informe Concertació d'una metodologia de diàleg social en intervencions públiques sobre el territori
Annex
Què estem fent i què volem fer amb els resultats d'aquest treball
La participació entre els menys participatius
Treballem per impulsa les iniciatives, els estudis i els projectes que afavoreixen la participació política i social dels col·lectius que tradicionalment han estat més allunyats de les institucions polítiques: les dones, les persones immigrades, els joves, etc.
Consens social sobre migracions a Catalunya
Anàlisi dels principals òrgans de participació ciutadana de l'àmbit local a Catalunya que inclouen població immigrada
Capital social i qualitat de vida
Responent a la voluntat de conèixer la densitat democràtica de la ciutadania i de les institucions catalanes, s'ha impulsat l'elaboració d'indicadors estadístics sobre la qualitat de la democràcia (indicadors de capital social i de benestar subjectiu). Aquest impuls ha estat assumit per l'IDESCAT i pel Pla estadístic de Catalunya. Amb aquest objectiu es va signar un conveni amb el Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra per tal d'elaborar un informe sobre els conceptes i les metodologies que, en les experiències comparades, s'estan usant per la construcció d'aquests indicadors.
Mesurament d'indicadors subjectius en estadístiques socials
Posteriorment, seguint aquesta mateixa línia, hem impulsat l'elaboració d'un nou informe també amb la col·laboració de la UPF que pretén valorar la viabilitat de que el sistema estadístic català incorpori indicadors de capital social i de benestar subjectiu a partir de les estadístiques ja disponibles. El motiu que justifica aquest interès és que existeix un cert consens entre els investigadors socials en considerar que, per avançar en el coneixement dels factors que expliquen el benestar social d'una nació, és necessari introduir nous indicadors que mesurin el benestar subjectiu dels ciutadans i el capital social de què disposen. En aquesta mateixa línia treballen institucions internacionals com l'OECD, la UE i el Banc Mundial.
Els autors de l'informe han definit quatre dimensions del capital social (participació social, xarxes i suport, confiança i participació cívica) i dues dimensions del benestar subjectiu (cognitiva i emocional), i han buscat per a cadascuna indicadors rellevants en les enquestes oficials ja existents (o, si no n'hi havia, han proposat incloure-hi algunes preguntes extretes de l'European Social Survey i del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió).
A tall de conclusió, l'informe recomana tres actuacions: en primer lloc, incorporar a les enquestes oficials els indicadors que ja estan essent mesurats en enquestes d'opinió no oficials del nostre país; en segon lloc, publicar els indicadors en forma d'encreuaments amb variables rellevants, i, finalment, definir els indicadors de manera que tinguin una interpretació senzilla i comprensible per a tothom.
Capital Social i Benestar Subjectiu
Així mateix, val a dir que, en el marc d'un grup interdepartamental, s'ha desenvolupat un projecte adreçat a propiciar la creació i sistematització d'un registre d'entitats a Catalunya. Aquest projecte és rellevant en la mesura que el capital social es refereix a les connexions que tenen els ciutadans i les ciutadanes amb les xarxes socials en un context de reciprocitat i confiança.
Millora i coordinació dels registres i censos d'entitats de la Generalitat de Catalunya
