Butlletí
d'Estudis Autonòmics
(BEA)
.: Desembre 2007
arxiu

  Institut 
d'Estudis Autonòmics
  Palau Centelles 
Bda de Sant Miquel, 8 
08002 Barcelona 
+34 933429825  

bea@gencat.net
   
 
     
 

En aquest nou número del Butlletí trobareu informació sobre les activitats de l'Institut. Hi destaca en aquesta ocasió informació sobre la convocatòria del II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet per a estudis sobre autonomies territorials i federalisme, i sobre la propera convocatòria de les beques de l'Institut. També s'inclouen diversos documents d'interès relatius als processos de reforma estatutària, i podem destacar especialment la informació detallada que trobareu sobre els darrers esdeveniments d'interès al Regne Unit, Suïssa, Itàlia i Canadà. Esperem, un cop més, que aquests i la resta de continguts de la newsletter de l'Institut siguin del vostre interès.

 

 

Actes organitzats per l'IEA

Seminaris i jornades celebrats recentment a l'Institut

 

Jornades sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya, 14 a 16 de novembre

En aquestes Jornades es va analitzar les següents qüestions referents a l'Estatut de 2006: el seu significat constitucional; els elements identitaris i simbòlics que incorpora, així com els drets i principis rectors; el règim lingüístic; l'organització institucional; el poder judicial a Catalunya; les competències de la Generalitat; les relacions institucionals i amb la Unió Europea, i el finançament. Les jornades van ser organitzades per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales i l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA). La direcció de les Jornades va ser a càrrec d'Alejandro Saiz i d'Enoch Albertí, catedràtics de Dret Constitucional de la UPF i de la UB, respectivament.

L'IEA i el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales faran una publicació conjunta dels continguts de les Jornades.

 

La cooperació intergovernamental en el marc de les noves reformes estatutàries, 7 de novembre

El seminari va fer balanç dels resultats (i dels dèficits) de la cooperació intergovernamental a l'Estat autonòmic fins a aquest moment i va tractar les perspectives que s'han obert a partir de les noves regulacions estatutàries. Els ponents van ser Mª Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Enoch Albertí Rovira, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona; Eduard Roig Molés, assessor del Gabinet de la Presidència del Govern i professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i José Mª Pérez Medina, vocal assessor de la Direcció General de Cooperació Autonòmica del Ministeri d'Administracions Públiques.

L'IEA publicarà un llibre amb els continguts del Seminari en el decurs de l'any 2008.

 

Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit, 26 de setembre

El seminari va analitzar la difícil relació que s'estableix entre les polítiques lingüístiques de les entitats subestatals, especialment pel que fa a l'aplicació de requisits lingüístics, i les polítiques econòmiques i comercials fomentades per instàncies supraestatals, especialment aquelles que promouen i garanteixen el dret a la lliure circulació dels factors productius. Els ponents del seminari foren Antoni Milian Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona; Bruno de Witte, catedràtic de Dret Comunitari de l'Institut Universitari Europeu de Florència; José Woehrling, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Mont-real; Iñigo Urrutia Libarona, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat del País Basc, i Maria Àngels Orriols Sallés, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'IEA publicarà un llibre amb els continguts del Seminari en el decurs de l'any 2008.

 

Participació de l'IEA en altres actes
 


Participació de l'IEA a la conferència The Federal Idea: A Conference in Honour of Ronald L. Watts

L'Institut ha participat a l'homenatge a Ron Watts " The Federal Idea: A Conference in Honour of Ronald L. Watts " que va tenir lloc a la Queen's University (Kingston, Canadà) del 18 al 30 d'octubre de 2007, sota el patrocini de l' Institute of Intergovernmental Relations de la Universitat de Queen, la International Political Sciences Association i la IACFS.

L'IEA organitzarà el setembre de 2008 el proper seminari de la International Association of Centers of Federal Studies (IACFS)

A la darrera reunió de centres pertanyents a l' IACFS celebrada a Kingston (Canadà) es va acordar que l'IEA es faria càrrec de l'organització del seminari anual d'aquesta associació internacional. El seminari se celebrarà entre el 18 i el 20 de setembre de 2008 a la seu de l'IEA. El seminari girarà entorn del tema de la distribució de competències als estats compostos, més concretament, entorn de les tendències de descentralització i recentralització competencial, i de la diferència entre la regulació constitucional del sistema i la seva posada en pràctica. L'any 2006, el seminari de la IACFS va tenir com a objecte les segones cambres, i es va celebrar a Tübingen.

 
 

Seminari Andalusia-Catalunya

El Centro de Estudios Andaluces i l'IEA van organitzar el Seminari conjunt Andalusia-Catalunya sobre el desenvolupament dels estatuts d'autonomia.

  II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet
Convocatòria
 


L'IEA acaba de convocar la segona edició del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet, dotat amb 25.000 euros. 

La presentació de sol·licituds finalitza el 15 de setembre de 2008 i el veredicte del jurat es farà públic a la pàgina web de l'IEA abans del 15 de desembre de 2008.

Els treballs es poden presentar en català, castellà, anglès, francès, italià o alemany. En tots els casos cal adjuntar un resum en anglès d'un màxim de dues pàgines, així com l'índex traduït a l'anglès. Quant a l'extensió, han de tenir un màxim de 450 pàgines, per una cara, interlineat 1.5, tipus de lletra Arial mida 12 per al text principal i 10 per a les notes a peu de pàgina. Cal presentar-ne sis exemplars en paper i un CD amb l'arxiu informàtic de l'obra, tot sense identificar l'autoria i acompanyat de la documentació que s'indica a la convocatòria.

Per a informació addicional poseu-vos en contacte amb l'Institut, Sra. Elisabeth Vidal .

Amb aquest premi que s'atorga biennalment, l'Institut vol contribuir al desenvolupament de la recerca sobre autonomies polítiques i sobre federalisme. Aquest guardó es concedeix a la millor obra científica, original i inèdita, l'objecte de la qual pot ser qualsevol aspecte directament relacionat amb l'autonomia política i el federalisme.


 
 

Ordre de la convocatòria

ORDRE IRP/346/2007, de 25 de setembre, per la qual es convoca el II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet de l'Institut d'Estudis Autonòmics per a estudis sobre autonomia política i federalisme (DOGC núm. 4981, de 4 d'octubre de 2007).

  Beques de l'IEA
Convocatòria 2008
 

A final d'any es publicarà en el DOGC les bases de la convocatòria de beques de l'Institut d'Estudis Autonòmics per a l'any 2008. 

A títol merament informatiu es pot consultar les bases de la convocatòria 2007 per tenir una idea dels requisits i les condicions de les beques.


 
 

Per a més informació cal contactar amb la Sra.  Elisabeth Vidal .


 
Publicacions de l'IEA
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals
 


El contingut íntegre del número 5 de la REAF ja és al web de l'IEA.

Els investigadors interessats en enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.net . Els articles se sotmeten a avaluació anònima (doble cec).


 
Darreres publicacions
 


El federalisme canadenc contemporani. Fonaments, tradicions i institucions

Alain-G Gagnon (dir.)
Col·lecció "Con(Textos)A", 5


 
 

El reconocimiento de derechos, deberes y principios en los Estatutos de Autonomía:
¿Hacia una comprensión multinivel o en red de la protección de los derechos?

Marco Aparicio, Gerardo Pisarello
El Clip , núm. 42

 

El poder d'administrar en l'Estat autonòmic: Cap a una reconstrucció dogmàtica de les competències autonòmiques d'execució
Xavier Bernadí Gil
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 51

La distribució de competències en el nou Estatut
Seminari. Barcelona, 5 d'octubre 2006
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 52


 
Publicacions en preparació
 


Política sanitària i comunitats autònomes

Seminari. Barcelona 14 de novembre 2006
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 53

Estado compuesto y derechos de los ciudadanos
Seminari. Barcelona 21 de juny 2007
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 54

La posición de Tribunal Supremo en el Estado autonómico
Seminari. Barcelona 17 de maig 2007
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 55

 

 
  Fons documental i bibliogràfic
 


Durant el darrer any s'ha reformat completament la base de dades del fons documental i bibliogràfic de l'IEA i la seva consulta en línia. Ja es pot consultar la nova pàgina de cerca de documentació.

  Buidats d'articles de revistes
 


Buidats realitzats d'agost a desembre de 2007



  Evolució de l'Estat autonòmic
 

Quadre comparatiu de la regulació dels drets en els estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes de Catalunya, Illes Balears i Aragó

 

Quadre comparatiu de la regulació dels drets en els estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes de Catalunya, València i Andalusia

 

Desplegament de l'Estatut d'autonomia i desenvolupament autonòmic: assessorament
i informes de l'IEA

 


En aquest trimestre, l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic ha continuat desenvolupant la tasca d'assessorament jurídic, anàlisi i formulació de propostes amb relació al desplegament de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Durant aquest període s'han emès tres informes sobre el desplegament de diferents aspectes de l'Estatut d'autonomia. També s'ha portat a terme el seguiment de les diferents propostes de reforma estatutària en curs i l'elaboració de materials d'anàlisi i estudi.

D'altra banda, en exercici de les funcions que té atribuïdes, l'Institut ha emès cinc informes de seguiment de les iniciatives legislatives estatals, dos informes sobre diferents aspectes de dret autonòmic i tres notes.

Durant el mateix període, l'Institut d'Estudis Autonòmics ha tingut una presència activa en nombrosos fòrums de debat sobre les reformes estatutàries. Destaquem la participació en una jornada sobre la reforma de l'Estatut d'autonomia de Castella i Lleó, que va tenir lloc a la Universitat de Salamanca, així com les intervencions del director a la taula rodona "Les claus de les reformes dels estatuts català, valencià i balear", a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada; a les Jornades de l'Asociación Española de Letrados de Parlamentos; al Seminari de Dret Públic a la Universitat de Deusto, organitzat per l'Institut d'Estudis Bascos i el Parlament basc, i a la conferència "Regionalisme madur i regionalisme emergent" organitzada per l'Istituto di Studi sui Sistemi Regionali, Federali e sulle Autonomie i la Cambra dels Diputats, així com a la conferència organitzada pel Cercle d'Economia: "Els reptes de la seguretat i la justícia a Espanya". 

 
 

Legislació autonòmica recent

  Andalusia  
  Llei 7/2007, de 9 de juliol, de Gestió Integrada de la Qualitat Ambiental.
 

Llei 8/200, de 5 d'octubre, de Museus i Col·leccions Museogràfiques d'Andalusia.

 

Llei 9/2007, de 22 d'octubre, de l'Administració de la Junta d'Andalusia.

  Castella i Lleó  
 

Llei 4/2007, de 28 de març, de Protecció Ciutadana de Castilla y León.

 
Llei 5/2007, de 28 de març, per la qual es modifica el Text Refós de la Llei de Caixes d'Estalvi de Castilla y León, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 21 de juliol.
 

Llei 6/2007, de 28 de març, d'aprovació del Projecte Regional "Ciudad del Medio Ambiente".

 
Llei 7/2007, de  22 d'octubre, de Modificació de la Llei 1/2003, de 3 de març, d' Igualtat
d' Oportunitats entre Dones i Homes de Castilla y León.
 
Llei 8/2007, de  24 d'octubre, de Modificació de la Llei 11/2003, de 8 d' abril, de Prevenció Ambiental de Castilla y León.

  Catalunya  
 

Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l' Institut Català de la Salut.

 

Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya.

 

Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

 

Llei 11/2007, d'11 d'octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 

Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

 

Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

 

Decret llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

  Galícia  
  Llei 11/2007, de 27 de juliol, per a la prevenció i tractament integral de la violència de gènere.
 

Llei 12/2007, de 27 de juliol, per la que es modifica la Llei 9/1995, de 10 de novembre, del Consell Consultiu de Galícia, i la Llei 1/1983, de 22 de febrer, de normes reguladores de la Xunta i de la seva Presidència.

 
Llei 13/2007, de 27 de juliol, de modificació de la Llei 4/1988, de 26 de maig, de la funció pública de Galícia.

  Comunitat de Madrid  
 
Llei 3/2007, de 26 de juliol, de mesures urgents de modernització del Govern i Administració de la Comunitat de Madrid.

  País Basc  
 

Llei 4/2007, de 22 de juny, per la que es modifica la Llei 12/1998, de 22 de maig, contra l'Exclusió Social, i la Llei 10/2000, de 27 de desembre, de Carta de Drets Socials.

 

Llei 5/2007, de 22 de juny, sobre modificació de la Llei 13/1998, de 29 de maig, de Taxes i Preus Públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma del País Basc.

 

Llei 6/2007, de 22 de juny, de modificació de la Llei 5/2006, de 17 de novembre, de Patrimoni d'Euskadi.

 

Llei 7/2007, de 22 de juny, d'Associacions d'Euskadi.
Correcció d'errades .

 

Llei 8/2007, de 29 de juny, d'aprovació de les liquidacions dels Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma d'Euskadi corresponents als exercicis 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004.

 
Llei 9/2007, de 29 de juny, de creació de Kontsumobide-Instituto Vasco de Consumo.
 

Llei 10/2007, de 29 de juny, sobre gossos d'assistència per a l'atenció a persones amb discapacitat.

  La Rioja  
 
Llei 4/2007, 17 de setembre, d'homologació de retribucions dels membres del Govern i Alts Càrrecs de la Comunitat Autònoma i del Parlament de La Rioja amb els de l'Administració General de l'Estat.

  Relacions intergovernamentals
 

Resolució de 18 de setembre de 2007, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat pel qual s'aprova el Reglament de l'esmentada Comissió.

 
Resolució de 25 de setembre de 2007, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la que s'ordena la publicació de l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia en relació amb la Llei de Galícia 13/2006, de 27 de desembre, d'horaris comercials de Galícia.

  Altres temes d'interès
 


S'ha aprovat la Llei 28/2007 de les Corts Generals, de 25 d'octubre, per la qual es modifica la Llei 12/2002, de 23 de maig, per la qual s'aprova el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, i la Llei 29/2007 , de 25 d'octubre, per la qual s'aprova la metodologia d'assenyalament del cupo del País Basc per al quinquenni 2007-2011.

Així mateix, el Consell de Ministres ha remès a les Corts Generals el Projecte de llei del Conveni Econòmic Estat - Comunitat Foral de Navarra .

La Llei orgànica 14/2007 , de reforma de l'Estatut d'autonomia de Castella i Lleó es va aprovar definitivament pel Ple del Senat el 21 de novembre. La Proposta de reforma es va aprovar sense introduir variacions al text remès pel Congrès dels Diputats tot recollint 250 vots a favor i 2 abstencions. En el Ple del Congrès la reforma havia recollit 299 vots a favor i 13 abstencions.

El Tribunal Constitucional ha desestimat els recursos d'inconstitucionalitat respecte l'article 17.1 del nou Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana promoguts pel Govern d'Aragó i pel de Castilla-la Manxa, respectivament. L'article estableix el dret dels valencians a redistribuir els sobrants d'aigua de les conques excedentàries.

Article 17
1. Es garantix el dret dels valencians i valencianes a disposar de l'abastiment suficient d'aigua de qualitat. Igualment, es reconeix el dret de redistribució dels sobrants d'aigües de conques excedentàries atenent criteris de sostenibilitat d'acord amb la Constitució i la legislació estatal.

El Consell Consultiu ha emès el dictamen encarregat pel Parlament de Cantalunya amb relació al Projecte de llei de l'habitatge de Catalunya.

 
  Text del dictamen del Consell Consultiu
 

Text del Dictamen de la Comissió de Medi Ambient i Habitatge

  Autogovern i opinió pública
 


Catalunya

Centre d'Estudis d'Opinió. Generalitat de Catalunya


Baròmetre d'Opinió Política. Octubre 2007

 

Índex de la Satisfacció Política a Catalunya. Novembre 2007

 

Enquesta sobre el debat de política general 2007

  Actualitat en altres estats compostos
 

Regne Unit


El passat 3 de maig es varen celebrar eleccions al Parlament escocès, a l'Assemblea Nacional de Gal·les i eleccions locals a Escòcia i Anglaterra. A resultes d'aquestes eleccions i com a novetat política més visible cal destacar l'entrada dels nacionalistes escocesos ( Scottish National Party, SNP ) i gal·lesos ( Playd Cymru , el Partit de Gal·les) en les seves respectives institucions governamentals, els primers en solitari i els segons en coalició amb els Laboristes. A més a més, l'arribada al govern de partits nacionalistes està tenint conseqüències importants en el mateix plantejament de la devolution que es fa tant des dels territoris en qüestió, com des del conjunt del Regne Unit.  En aquesta línia, la proposta del Govern escocès del SNP d'obrir un debat per repensar el futut polític el futur polític d'Escòcia i d'optar públicament per la via de la independència, tal i com havien establert en el seu programa electoral, juntament amb les (in?)esperades reaccions que aquesta proposta va generar entre la resta de partits escocesos, tot plegat és, sens dubte, la manifestació més evident, però no única, d'una nova lògica de relacions entre Escòcia i les institucions britàniques. Per la banda gal·lesa, la coalició laborista i nacionalista fonamentada en l'acord "One Wales" ha comportat l'assumpció governamental de part del programa del Plaid Cymru la mesura més significativa del qual és el compromís de convertir l'assemblea parlamentària gal·lesa en un parlament amb plens poders legislatius abans de finalitzar la legislatura a través d'un referèndum. A continuació s'analitzaran amb més detall aquestes qüestions.


 
 
Escòcia

A les eleccions al Parlament d'Escòcia , el SNP va desbancar la tradicional primacia laborista tot aconseguint, però, una estreta victòria electoral traduïda en 47 dels 129 escons de la Cambra, a tan sols 1 escó dels laboristes (46).Les negociacions obertes pel SNP amb el Partit Liberal Demòcrata (16 escons) i amb els Verds Escocesos (2 escons) per establir una coalició governamental, van topar amb la qüestió de la independència d'Escòcia establerta en el programa electoral dels nacionalistes. La negativa del SNP a renunciar al tema configurador del seu programa electoral va comportar que els liberal demòcrates descartessin entrar a formar part del Govern i que els Verds limitessin el seu suport a un acord de cooperació que assegurava el seu vot en l'elecció de primer ministre i el seu suport en la formació del Govern a canvi del compromís del SNP d'assumir dos punts del seu programa: la lluita contra la contaminació derivada del canvi climàtic i l'oposició a la construcció de noves centrals nuclears. El SNP, en conseqüència, assumia la formació d'un govern en minoria. El 14 de maig, el líder del SNP, Alex Salmond, va ser escollit en segona volta com a First Minister pel Parlament escocés.
 

 
   
 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades a UK Election Statisitics: 1945-2003 . Research
Paper 03/59. Library of the House of Commons, p. 48 i  Scottish Parliament Elections : 3 May 2007 .
Research Paper 07/46, Library of the House of Commons p. 11.


 
   
 
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades
a Scottish Parliament Elections: 3 May 2007 .
Research Paper 07/46, Library of the House of Commons p. 11

 
 


L'explícita voluntat del nou Govern de treballar per ampliar el marge d'autogovern d'Escòcia i de fer-ho tot plantejant obertament la via independentista va generar una reacció conjunta per part dels laboristes, conservadors i liberal demòcrates que el 13 d'agost van publicar un manifest en que si bé es posicionaven en contra de l'estratègia independentista del Govern, declaraven estar disposats a obrir un debat sobre el plantejament mateix de la devolution a Escòcia. Un dia després, el Govern va llançar la seva proposta participativa sobre el futur d'Escòcia, una proposta destinada a encetar un debat obert sobre la definició política d'Escòcia i que es plasma en el document  Choosing Scotland's Future. A National Conversation. Independence and Responsibility in the modern world . La proposta estableix com a punt de partida la insatisfacció respecte al nivell d'autonomia que gaudeix Escòcia i, en conseqüència, formula la necessitat, en tot cas, d'augmentar el marge d'autogovern i de fer-ho a partir de l'opció entre tres línies polítiques diferenciades: (1) l'augment de competències del Parlament i Govern escocesos dins dels termes i límits establerts en la Scotland Act 1998 ; (2) la redefinició de la política de devolution establerta fins ara i, en conseqüència, el plantejament de més competències per a Escòcia, tot incloent l'autonomia fiscal; (3) l'assumpció de competències per part de les institucions escoceses dins d'un plantejament independentista que hauria de culminar amb un referèndum sobre la qüestió; opció aquesta per la qual es decantà, sense sorpreses, el Govern escocès.

Si bé cal tenir en compte la poca viabilitat del projecte independentista a curt i mitjà termini, també cal destacar la habilitat del Govern nacionalista de situar el tema del marge d'autonomia política d'Escòcia en el centre dels debats polítics i d'obligar els partits "unionistes" a redireccionar les seves posicions sobre el tema, fins i tot desmarcant-se de les línies polítiques establertes per les seves respectives organitzacions d'àmbit britànic.

La proposta sobre el replantejament del futur polític d'Escòcia és, sens dubte, la mesura del Govern del SNP que més repercussió internacional ha tingut. No menys indicatiu del nou rumb polític són, però, altres passes en la línia de reclamar més autogovern i de redefinir la posició de les institucions escoceses davant dels seus propis ciutadans. Així, per exemple, és interessant remarcar la polèmica que es va crear arran de la demanda de competències en matèria audiovisual (la creació d'una televisió pública escocesa) o en recursos naturals claus com ara el petroli i el gas, o la demanda de representació i accés directe de les institucions escoceses en les negociacions del Regne Unit amb la Unió Europea en matèria de pesca. També han estat polèmiques les declaracions d'alts funcionaris de l'Administració escocesa tot insinuant la necessitat i/o possibilitat de crear una funció pública pròpia. Dins d'aquesta línia cal sobretot destacar el cop d'efecte que ha comportat el canvi de denominació de l'executiu escocès realitzat pel govern SNP. Des de primers de setembre de 2007, l'executiu escocès ha passat a denominar-se Govern Escocès ( Scottish Government ) tot equiparant termes
(i connotacions) amb el Govern Britànic (UK Government) i deixant de banda la seva denominació jurídicament vàlida establerta per la legislació britànica: d'acord amb la Scotland Act 1998, el Govern escocès és el Scottish Executive .

 
 

País de Gal·les

A Gal·les, les eleccions es celebraren en un nou context polític marcat per la posada en marxa de les mesures establertes en la Government of Wales Act 2006 . Aquestes mesures van implicar, per una banda, la separació formal entre el cos legislatiu ( National Assembly for Wales ) i el cos executiu ( Welsh Assembly Government ), que fins el moment formaven una única institució d'autogovern, i, per altra, l'atorgament de competències legislatives pròpies al reconfigurat Parlament gal·lès. Les eleccions a la National Assembly for Wales van donar una mínima victòria al Partit Laborista, el qual va obtenir 26 dels 60 escons del Parlament. El segon partit parlamentari, el Plaid Cymru, va obtenir 15 escons, tres més que en les eleccions de 2003; els conservadors n'obtingueren 12 i els liberal demòcrates 6. L'escó que falta per arribar als 60 el va obtenir una candidata independent.

 
   
 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades a UK Election Statistics: 1945-2003.
Research Paper 03/59. Library of the House of Commons, p. 49 i Welsh Assembly Elections May 2007.
Research Paper 07/45, Library of the House of Commons p. 11-12.

 
 

 
 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades
a Welsh Assembly Elections May 2007. Research Paper 07/45,
Library of the House of Commons p. 11.

 
 

Tot i que, evidentment, la primera preferència dels laboristes gal·lesos fou la de formar un govern monocolor en minoria, el cert és que des d'un principi l'alternativa d'un govern de coalició va estar sobre la taula. La inestabilitat parlamentària dels laboristes i la possibilitat que una entesa dels partits de l'oposició acabés derrotant-los en una hipotètica qüestió de confiança, van contribuir a obrir un llarg període de negociacions entre els laboristes gal·lesos i les altres tres forces parlamentàries. L'alternativa per un govern de concentració nacional va ocupar bona part de les negociacions. A mitjan maig, els tres partits de l'oposició van fer públic un manifest comú, el All-Wales Accord: An Agreement Establishing An All-Wales Government , que pretenia ser el pilar sobre el qual es construís i actués un govern "quadripartit" (Rainbow coalition, en al·lusió a la representació de tots els partits de l'arc parlamentari). Entre les prioritats polítiques que el manifest especificava, destaquen el compromís per un desenvolupament ambiciós de l'autonomia política gal·lesa dins dels termes fixats per la Government of Wales Act 2006, la necessitat de revisar el finançament, i la voluntat de definir una política lingüística del bilingüisme que atorgués a totes dues llengües, l'anglès i el gal·lès, l'estatus de llengües oficials. Malgrat tot, però, davant la necessitat d'assegurar-se institucionalment el poder en una situació de negociacions que no semblava tenir fi, els laboristes van forçar la marxa: el 25 de maig el líder laborista gal·lès Rhodri Morgan fou designat per la cambra com a First Minister el qual va constituir el seu govern. Tanmateix, els contactes per trobar pactes van continuar. El 27 de juny els líders del Partit Laborista Gal·lès i de Plaid Cymru arribaven a un acord plasmat en el document " One Wales ", que va acabar essent subscrit pels seus respectius partits uns dies més tard i que manté el mateix to i propostes del "All Wales Accord" pel que fa als tres temes que s'han remarcat: augmentar l'autonomia legislativa tant pel què fa al tipus de legislació (primary legislation) com pel què fa als continguts (ampliar el sostre competencial), revisió del sistema de finançament i potenciació del galès. Arran dels acords, el Plaid Cymru va entrar a formar part del Govern . El seu líder, Ieuan Wyn Jones, va passar a ser el viceprimer ministre (Deputy First Minister).

La informació sobre els desenvolupaments polítics a Escòcia i al País de Gal·les s'ha elaborat, a més de la ja assenyalada en els links marcats en el text, a partir de les fonts següents:

Devolution Monitoring , informes sobre els desenvolupaments de la devolution, tant en els diferents territoris com des de l'òptica del Govern central. Els informes es realitzen quadrimestralment pels diferents equips de recerca vinculats al programa Devolution Monitoring.

Escòcia

 

Govern central

 

Gal·les

 


Les notes i els papers de recerca publicats per la Cambra dels Comuns del Parlament britànic (House of Commons)


The Scottish Parliamentary Elections: 3 May 2007

 

The Welsh Assembly Elections May 2007

 

Devolution at the Centre (update) January- August 2007

 

UK Election Statistics: 1918-2004

 


Seguiment de l'actualitat política de Gal·les i Escòcia

News Wales

 

BBC News Scotland. Politics

 

BBC News Wales. Politics

 


Eleccions parlamentàries a Suïssa: canvis en l'estil consensual del federalisme suís?

El 21 d'octubre passat es varen celebrar les eleccions parlamentàries a Suïssa per renovar la Cambra de Representants ( Consell Nacional , 200 escons) i la Cambra Territorial ( Consell d'Estats, 46 cantons), les quals posteriorment han de designar els set membres que formen el Consell Federal Suís , és a dir, l'executiu federal. Els resultats electorals han comportat la victòria del Partit Popular Suís (Schweizerische Volkspartei-Union Démocratique du Centre, SVP-UDC) que ha augmentat en set els seus escons a la Cambra de Representants, tot passant de 55 a 62 escons, mentre que el segon partit parlamentari, el Partit Social Demòcrata (Sozialdemokratische Partei der Schweiz-Parti Socialiste Suisse, SP-PS), ha vist reduir els seus representants de 52 a 43. Els altres dos partits claus del sistema polític suís, el Partit Radical (Freisinnig-Demokratische Partei Schweiz-Parti Radical-Démocratique, FDP-PRD) i el Partit democrata cristià (Christlichdemokratische Volkspartei der Schweiz-Parti Démocrate-Chrétien, CVP-PDC) van tenir resultats diferents: els radicals van perdre cinc escons respecte 2003 (12 respecte les eleccions de 1999) mentre que els democrata cristians van recuperar tres dels set escons perduts al 2003, tot situant-se en 31 escons. Un altre aspecte a comentar és l'augment de la presència dels verds, els quals amb 20 escons, sis més que el 2003, es confirmen com a cinquena força política.

 
 

 
 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades publicades a
Swissinfo ( http://www.swissinfo.ch/eng/parliamentary_elections_2007/index.html?siteSect=1535 )

 
 

Més enllà dels resultats electorals, però, l'aspecte més destacat d'aquestes eleccions ha estat la confirmació d'unes tendències ja apuntades des de les eleccions de 1999. Aquestes tendències són, en primer lloc, un canvi en les tradicionalment estables preferències electorals dels votants que, al seu torn, ha comportat una configuració diferent del pes dels partits polítics en el sistema, especialment del pes dels quatre partits més importants; en segon lloc i en estreta relació amb l'anterior, s'ha confirmat un trencament de l'equilibri tradicional entre forces polítiques parlamentàries que havia caracteritzat el sistema polític suís fins ben bé 2003 i que comportava que el funcionament institucional del país es regís per una cultura de consens i de pactes no escrits entre partits recolzada en una gran estabilitat política.

La nova configuració del pes polític dels partits dins del sistema i el desequilibri actual entre forces parlamentàries han contribuït a posar en dubte certes normes pactades de funcionament del federalisme consensual suís. Ja arran de les eleccions de 2003 que van catapultar al SVP-UDC de petit partit a primer partit parlamentari, es van introduir canvis en el fins ara immutable pacte que establia que la distribució dels set membres de l'executiu entre partits respondria a l'anomenada "fórmula màgica": dos membres del SP-PS, dos del FDP-PRD, dos del CVP-PDC i un membre del SVP-UDC. En aquest sentit, la nova posició majoritària del SVP-UDC li va valer un membre més en l'executiu en detriment dels democrata cristians. Un altre aspecte fins ara immutable que s'ha qüestionat per tots els partits és la re-elecció gairebé automàtica de tots els membres del Consell Federal després de les eleccions parlamentàries. De fet, aquest aspecte es va convertir en un tema central de campanya electoral; els diversos partits es van posicionar en contra de la reelecció de membres de l'executiu pertanyents a altres partits, Després de les eleccions, el tema ha continuat en el debat polític i si bé no sembla que hagi de conduir a canvis reals (l'elecció del govern tindrà lloc el proper 12 de desembre), sí que posa de manifest que les noves característiques de la competició política poden comprometre, a mig i a llarg termini, l'oasi federal suís.

Per a un seguiment de l'actualitat política suïssa, vegeu el web Swissinfo.

Versió en castellà

 


Les versions en anglès, francès i alemany són més completes:

Versió en anglès

 

Versió en francès

 

Versió en alemany

 

Per a informació sobre les eleccions de 2007 i d'altres anys, vegeu el web del Parlament suís
(versions disponibles: francès, anglès, alemany i italià).

 


Itàlia: la Statutaria Sarda espera la decisió de la Cort Constitucional

El 21 d'octubre els ciutadans sards estaven cridats a pronunciar-se sobre la llei estatutària , una llei aprovada per majoria absoluta en el Parlament sard ( Consiglio Regionale ) el març de 2007, que té per objecte l'adequació del l'estatut regional sard a les reformes institucionals derivades de la reforma del títol V de la Constitució Italiana. Aquesta llei regional té per objecte l'establiment i la regulació de les institucions regionals (forma de govern, competències del president i de l'òrgan col·legiat de govern; relacions entre les institucions; tipus de participació política). La celebració del referèndum sobre aquesta llei cal entendre-la dins del que disposa l'article 15 de l'Estatut especial de Sardenya sobre els òrgans de la regió i, en qualsevol cas, també cal entendre que la consulta sobre aquesta llei es va fer dins del context general dels processos de revisió i reforma dels estatuts regionals arran de la reforma constitucional. La gran importància que la classe política va atorgar a la denominada Statutaria , tant a favor com en contra, no va ser igualment considerada pel cos electoral: tan sols es va pronunciar un 15,57% dels ciutadans amb dret a vot i d'aquest 15,57%, gairebé el 66% es varen pronunciar en contra. Les lectures contraposades del percentatge de participació i de la inclinació dels qui van participar-hi van donar lloc a un debat sobre la promulgació de la llei que ha acabat, de moment, a la Corte Costituzionale.

La baixíssima participació donava arguments als partidaris del "sí" (majoritàriament el Govern) a entendre que la llei, malgrat tot, s'havia de promulgar; la base dels seus arguments raïa en el fet que la llei regional sarda estableix que la validesa de les consultes referendàries està subjecte a un mínim de participació: un terç del cos electoral. D'altra banda, els partidaris del "no" entenien que en tant que el referèndum havia de confirmar o no la llei ( confermativo ), el quòrum poc importava, i era el resultat el que marcava l'acció política: si gairebé el 66% s'havia pronunciat en contra, la llei no podia ser promulgada. El debat va ser traslladat a la Cort d'Apel·lació de Cagliari ( Corte d'Appello ), la qual va remetre la qüestió a la Cort Constitucional.

Vegeu Enriqueta Expósito. Els processos de reforma estatutària a Itàlia

Sardegna Oggi

Alguns webs d'interès sobre les reformes institucionals a Itàlia:

- ASTRID (Associazione per gli Studi e le ricerche sulla Riforma delle Istituzioni Democratiche e sull'innovazione nelle amministrazioni pubbliche)

 

- Istituto di Studi sui Sistemi Regionali Federali e sulle Autonomie ''Massimo Severo Giannini''

 

- Els papers de recerca del Forum di Quaderni Costituzionali

 

- Estatuts regionals

 


Canadà: el poder de despesa del Govern federal (Spending Power) en el centre del debat polític

 
El nostre Govern creu que cal respectar la distribució competencial que la Constitució estableix per a cada nivell de govern. En aquest sentit, i guiats per la nostra perspectiva d'un federalisme obert, el nostre Govern introduirà legislació adreçada a establir límits formals a l'ús del poder de despesa federal en els nous programes de finançament compartit que es facin en àrees de competències exclusives de les províncies. La legislació possibilitarà que les províncies i els territoris puguin optar per no adoptar els programes federals [opt out] i rebre una compensació raonable si ofereixen programes propis compatibles."

Aquest és un fragment del Discurs des del Tron ( Speech from the Throne ) amb què es va inaugurar el 16 d'octubre passat el nou període de sessions del Parlament canadenc. Arran del contingut d'aquest fragment es va revifar un vell debat del federalisme canadenc i del federalisme en general: l'establiment de límits a la capacitat del Govern federal d'establir línies polítiques d'acció en matèries competencials exclusives de les províncies a través de programes conjunts que compten amb finançament federal.

El debat se situa en tres posicions: els qui entenen que el Govern federal no pot plantejar subvencions d'aquest tipus en matèries de competència exclusiva i/o compartida (Quebec), els qui creuen que cal establir límits i que aquests han de ser de caràcter legislatiu (tal i com proposa el Govern federal) i els qui entenen que els límits a aquesta capacitat de finançament federal posarà fi a polítiques socials d'extensió federal i a drets socials existents en tot el territori (per exemple, el programa Child Care). La revifada del debat ha empès l' Institute for Intergovernmental Relations de la Queen's University (Kingston, Ontario) a organitzar una conferència sobre el tema, Open Federalism and Spending Power , que tindrà lloc els dies 25 i 26 de gener de 2008.

Per a més informació sobre el debat generat al voltant del Speech from the Throne , vegeu, per exemple, aquest link.

 


Eleccions federals a Austràlia, 24 de novembre


Les eleccions federals del 24 de novembre van comportar un canvi de majories amb la victòria dels laboristes que han aconseguit 84 dels 150 escons de la Cambra de Representants (House of Representatives). Les eleccions de 2004 havien donat la victòria a la Coalition, nom amb què s'anomena la coalició governamental sorgida de l'acord semipermanent entre els dos partits no laboristes australians, el Partit Liberal i el Partit Nacional. Arran de les eleccions de 2004 va governar, però, una Coalition de tres partits: els liberals, amb 74 escons a la Cambra dels Representants), partit del exprimer ministre John Howard; el Partit Nacional, amb 12 escons, i el Country Liberal Party amb tan sols 1 escó. Tots plegats formaven una majoria de 87 escons en un parlament de 150 membres i on l'oposició, el Partit Laborista, tenia 60 escons. La Coalició també havia obtingut majoria en el Senat, de manera que per primera vegada en dues dècades, totes dues cambres del Parlament havien estat en mans d'una mateixa majoria. Els resultats provisionals de les eleccions de 2007 al Senat semblen assenyalar que aquesta situació no es repetirà en aquesta nova legislatura ja que els partits de la Coalició semblen retenir el control d'aquesta Cambra.

- Web de la Comissió Electoral d'Austràlia (Australian Electoral Commission ). Informació sobre resultats electorals.

- Web de la Australian Broadcasting Corporation (ABC) dedicat a cobrir la campanya electoral i les eleccions. ABC Elections 2007 .

 
  Articles d'interès sobre actualitat en estats compostos
 


Michele Belletti. "Criteri seguiti dalla Consulta nella definizione delle competenze di Stato e Regioni ed il superamento del riparto per materie".

 

Roberto Bin i Ilenia Ruggiu. "Rappresentanza territoriale in Italia". A Forum di Quaderni Costituzionali.

 

"Federalism, Not Partition", article publicat al Washington Post sobre les possibles solucions institucionals a Iraq.

 

Ivan Serrano. "Escòcia: el pendent cap a la independència?".

 

 

 
  Publicacions recents destacades
 


Wettbewerb versus Kooperation: Der Reformbedarf des deutschen Föderalismus - Eine vergleichende Perspektive. Competition versus Cooperation: German Federalism in Need of Reform - a Comparative Perspective

Ralf Thomas Baus, Raoul Blindenbacher, Ulrich Karpen. Nomos Verlagsgesellschaft, 2007.

Dialogues on Local Government and Metropolitan Regions in Federal Countries
Raoul Blindenbacher and Chandra Pasma. Global Dialogue on Federalism Booklet Series, 6. McGill-Queen's University Press, 2007.

Dialogues sur les relations extérieures dans les pays fédéraux
Raoul Blindenbacher et Chandra Pasma (dir.). Global Dialogue on Federalism Countries, 5. Mc Gill-Queen's University Press, 2007.

Multinational Federations
Michael Burgess and John Pinder (ed.). Routledge, 2007.

The constitutional systems of the Australian States and territories
Gerard Carney. Cambridge University Press, 2007.

Integrazione europea e asimmetrie regionali modelli a confronto
Guerino D'Ignazio. Giuffrè Editore, 2007.

Statuti Atto II. Le Regioni e la nuova stagione statutaria
G. Di Cosimo (a cura de). EUM, 2007.

Explaining Federalism: State, Society and Congruence in Austria, Belgium, Canada, Germany and Switzerland
Jan Erk. Routledge Series in Federal Studies. Routledge, 2007.

American federalism: a concise introduction
Larry N. Gerston. M. E. Sharpe Inc. Publishers, 2007.

El proceso autonómico ante la igualdad en el ejercicio de los derechos constitucionales
Mª Isabel González Pascual. Instituto Vasco de Administración Pública, 2007.

Why not Parties in Russia?: Democracy, Federalism, and the State
Henry E. Hale. Cambridge University Press, 2007.

La financiación del Estado de las autonomías: perspectivas de futuro
Santiago Lago Peñas. Instituto de Estudios Fiscales, 2007.

Diritto Regionale
Giovanni Masciocchi. G. Giappichelli Editore, 2007.

Derecho público de las Comunidades Autónomas (Tomo II)
Santiago Muñoz Machado. Iustel, 2007.

Financiación autonómica local y sectorial en el nuevo Estatuto de Cataluña
Joan Pagès Galtés. Marcial Pons, 2007.

La Repubblica delle autonomie nella giurisprudenza costituzionale: Regioni ed enti locali dopo la riforma del Titolo V
Alessandro Pioggia, Luciano Vandelli (coord.). Società editrice Il Mulino, 2007.

Federalismo plurinacional y pluralismo de valores. El caso español
Ferran Requejo Coll. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2007.

El principio dispositivo en el Estado autonómico
Enric Fossas Espadaler. Marcial Pons, 2007.

Curs de Dret Públic de Catalunya. Comentari a l'Estatut
Joan Ridao. Ariel - Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2007.

The Practice of Fiscal Federalism: Comparative Perspectives
Anwar Shah (ed.). Global Dialogue on Federalism Booklet Series, 4. McGill-Queen's University Press, 2007.

Lenguas y Constitucion
Jaume Vernet Llobet, Ramon Punset Blanco. Iustel, 2007.

Las competencias en inmigración del Estado y de las Comunidades Autónomas
María del Camino Vidal Fueyo, José Antonio Montilla Martos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2007.