Butlletí
d'Estudis Autonòmics
(BEA)

ISSN 2013-0538

.: octubre 2009
arxiu


© Institut 
d'Estudis Autonòmics
  Palau Centelles 
Bda. de Sant Miquel, 8 
08002 Barcelona 
+34 933429800  

bea@gencat.cat
   
 
  Actes i seminaris organitzats a l'IEA  
  Publicacions de l'IEA  
  Fons Documental i Bibliogràfic  
  Evolució de l'Estat autonòmic  
  Actualitat en altres estats compostos  
  Publicacions recents destacades  
 
Actes i seminaris organitzats a l'IEA

Propers seminaris

 

La gestió de les infraestructures a l'Estat autonòmic, 21 d'octubre

El nou Estatut d'autonomia de Catalunya incorpora una detallada regulació per tal d'establir fins a on arriben les competències de la Generalitat pel que fa a les diverses infraestructures, i al mateix temps preveu diferents possibilitats de participació de Catalunya en la gestió i la presa de decisions per part de l'Estat en aquests àmbits. A partir d'aquest nou marc normatiu, l'objecte d'aquest seminari és analitzar, prenent com a referència quatre infraestructures rellevants, com es pot articular la seva gestió a l'Estat autonòmic.

Els ponents seran Mercè Darnaculleta i Gardella, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Constança; Mercè Corretja Torrens, responsable de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics; Josep Maria Fortuny Olivé, subdirector general d'Ordenació i Inspecció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i María Zambonino Pulito, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Cadis. Clourà el seminari Carmina Llumà Ras, secretària general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 
 

La participació ciutadana a l'Estat autonòmic, 18 de novembre

La Direcció General de Participació Ciutadana i l'IEA organitzen aquest seminari, en el qual hi intervindran els professors Josep Lluís Martí, Alfredo Galán i Joan Vintró, i, el director general de Participació Ciutadana, Marc Rius.

Properament es donarà a conèixer el programa del seminari.

 
 

 

 

Seminaris celebrats recentment a l'Institut

 

L'increment de les competències de la Unió Europea i les conseqüències en les competències de les comunitats autònomes, 14 de setembre

El seminari va abordar el tema des de diversos àmbits. Així doncs, es va analitzar el desenvolupament del mercat interior i la liberalització dels serveis; l'augment de les competències de la Unió Europea en seguretat, llibertat i justícia; la protecció dels consumidors; la recerca i la protecció multinivell de drets fonamentals.

Hi van intervenir: Luis Miguel Hinojosa Martínez, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Granada; Javier Donaire Villa, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III; Enriqueta Expósito Gómez, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; David Moya Malapeira, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i Aida Torres Pérez, professora de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Va cloure el seminari Andreu Olesti Rayo, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

 

 

 
 

Les comunitats autònomes i l'articulació del principi de subsidiarietat, 17 de juny

El Tractat de Lisboa fa una aposta per potenciar l'aplicació efectiva del principi de subsidiarietat, fet que, entre altres coses, obre noves possibilitats d'actuació als parlaments i torna a portar l'aplicació del principi esmentat a un primer pla. Això fa que resulti d'interès examinar, davant la perspectiva de la futura entrada en vigor del Tractat, quin podrà ser el paper del principi de subsidiarietat, quines són les vies per fer-lo efectiu i, especialment, com podran contribuir les comunitats autònomes a vetllar per la seva aplicació.

Els ponents van ser Pedro Cervilla Martínez, director adjunt d'Administració i Finances del Comitè de les Regions; Eduard Roig Molés, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i assessor del Gabinet de la Presidència del Govern de l'Estat; Marta Sobrido Prieto, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de La Corunya; Laura Huici Sancho, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, i Susana Beltrán García, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va cloure el seminari Andreu Olesti Rayo, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

 

 

 

Notícies de l'IEA

 

L’IEA ha participat en la reunió anual de l’IACFS (17-19 de setembre). Enguany la reunió ha estat organitzada pel Centre of Federal Studies de la Universitat de Kent (Canterbury, Regne Unit). La reunió, en format de seminari, abordava el tema de la cultura política federal. L’IEA va presentar una ponència que analitzava en quina mesura les percepcions i opinions dels ciutadans respecte l’Estat autonòmic havien variat arran dels processos de reforma dels estatuts.

L’organització publicarà un llibre amb les ponències presentades.

 
 

 

 

Lliurament del II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet

 

El passat 8 de juliol a les 12 h es va celebrar l'acte de lliurament del II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet i es van presentar les obres guanyadores a la seu de l'IEA.

El Premi es va atorgar ex aequo a les obres següents:

Infraestructures aeroportuàries, federalisme i autonomia política: un estudi comparat dels reptes de la gestió dels aeroports a Espanya i Alemanya, de Mercè Darnaculleta Gardella, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Constança, Alemanya.

La reforma constitucional del federalismo alemán (Estudio crítico de la 52ª Ley de modificación de la Ley Fundamental de Bonn, de 28 de agosto de 2006), d'Antonio Arroyo Gil, lletrat de la Fundación Democracia y Gobierno Local.

 
 

 

 

Presentació de la col·lecció "Clàssics del Federalisme"

 

A la seu de l'IEA va tenir lloc la presentació de la col·lecció "Clàssics del Federalisme". La idea de la col·lecció és traduir per primer cop al català les obres fonamentals de la història del federalisme, que aniran acompanyades d'estudis sobre l'obra i el seu autor fets pels principals especialistes en aquesta matèria. Dintre de la col·lecció tindran també cabuda obres col·lectives amb contribucions d'autors contemporanis que permetin estudiar els problemes i les perspectives del federalisme o, en rigor, dels federalismes a l'actualitat.

 
 

Tornar a dalt

 
 
Publicacions de l'IEA
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals   (REAF)
 

Properament es publicarà el núm. 9 de la REAF. Podeu consultar tots els números a la pàgina web de la REAF.

Els investigadors interessats a enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.cat. Els articles se sotmeten a avaluació anònima (sistema de doble cec).

 
 

 

 
Publicacions recents
 

El Federalista
Alexander Hamilton, James Madison, John Jay
Estudi preliminar de John Kincaid.
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"

Govern federal
K. C. Wheare
Estudi preliminar de Michael Burgess.
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"

Liberalisme polític i democràcies plurinacionals
Ferran Requejo, Miquel Caminal (eds.)
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"

Las relaciones intergubernamentales en el Estado autonómico. La posición de los actores
Xavier Arbós Marín (coord.), César Colino Cámara, María Jesús García Morales, Salvador Parrado Díez
Col·lecció Institut d'Estudis Autonòmics, 64

 
 

 

 
Publicacions en preparació
 

El federalismo canadiense contemporáneo. Fundamentos, tradiciones e instituciones
Alain G-Gagnon (dir.)
Coedició IEA - Tirant lo Blanch - Université du Québec

El plurilingüisme a la Constitució espanyola
Seminari. Barcelona, 18 març 2009
Giovanni Poggeschi, Xabier Arzoz, Jaume Vernet, Joan Ramon Solé, Antoni Milian (coord.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 65

Descentralització, asimetries i processos de resimetrització a Europa. Bèlgica, Regne Unit, Itàlia i Espanya
Ferran Requejo (ed.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 66

Dret a l'habitatge i servei públic d'allotjament català?: El desplegament de la Llei del dret a l'habitatge de Catalunya i els problemes de constitucionalitat de determinades actuacions estatals
Seminari. Barcelona, 17 abril 2009
Juli Ponce (coord.), Gerardo Ruiz-Rico, Patricia Salkin, Domènec Sibina
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 67

 
 

Tornar a dalt

 
  Fons Documental i Bibliogràfic
 

Consulta a la base de dades del Fons Documental i Bibliogràfic

 

Novetats per matèria de tota la documentació existent en el Fons

 

Buidatges d'articles de revistes espanyoles

 

Buidatges d'articles de revistes estrangeres

 

Per a qualsevol consulta relativa a la base de dades del Fons Documental podeu contactar amb la Sra. Maite Batalla (mtbatalla@gencat.cat - telèfon 933 429 806)

 
 

 
  Evolució de l'Estat autonòmic
 

Legislació autonòmica recent

  Andalusia  
  Aragó  
  Principat d'Astúries  
  Canàries  
  Cantàbria  
  Castella-la Manxa  
  Castella i Lleó  
  Catalunya  
  Extremadura  
  Galícia  
  Illes Balears  
  Madrid  
  Regió de Múrcia  
  Comunitat Foral de Navarra  
  La Rioja  
  Comunitat Valenciana  
 

Tornar a dalt

 
 

Acords de comissions bilaterals relatius a les negociacions previstes en l'article 33.3 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional

 

Acords subscrits entre l'1 de maig i el 15 de setembre de 2009

 
 

Acords d'inici de negociacions

 
  Administració de l'Estat - Generalitat de Catalunya  
 

Resolució de 3 d'agost de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb Reial decret llei 6/2009, de 30 d'abril, pel qual s'adopten determinades mesures en el sector energètic i s'aprova el bonus social.

Resolució de 3 d'agost de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb la Llei 5/2009, de 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que hagin d'inscriure's en un registre de la propietat, mercantil o de béns immobles de Catalunya.

Resolució de 5 de maig de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb la Llei de Catalunya 1/2009, de 12 de febrer, de l'Autoritat Catalana de la Competència.

Resolució de 29 de juny de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb la Llei de Catalunya 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit.

 
 


 
  Administració de l'Estat - Junta de Castella-la Manxa  
 

Resolució de 5 de setembre de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració Central de l'Estat-Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa en relació amb la Llei de Castella-la Manxa 2/2009, de 14 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge i sòl, per la qual es modifica el Text refòs de la Llei d'ordenació del territori i de l'activitat urbanística.

 
 

Tornar a dalt

 
  Tribunal Constitucional
  Sentències d'interès autonòmic  
 
  • Recursos d'inconstitucionalitat

Sentència 168/2009, de 9 de juliol de 2009

Recurs d'inconstitucionalitat 247-2003, interposat pel President del Govern respecte a la disposició addicional segona i l'annex I de la Llei del Parlament Basc 5/2002, de 4 d'octubre, de segona modificació de la Llei reguladora del Pla general de carreteres del País Basc. Competències en matèria de carreteres: inclusió de trams d'autopistes integrats a la xarxa de carreteres de l'Estat a la xarxa d'una Comunitat Autònoma (SSTC 65/1998 y 132/1998).

Decisió: Estimar el present recurs d'inconstitucionalitat.

  • Qüestions d'inconstitucionalitat

Sentència 137/2009, de 15 de juny de 2009

Qüestions d'inconstitucionalitat 1236-2001 i 430-2002 (acumulades). Plantejades per la Sala Contenciosa-Adminitrativa del Tribunal Superior de Justícia de Canàries en relació a la disposició transitòria primera de la Llei del Parlament de Canàries 2/1999, de 4 de febrer, de mesures urgents per a l'exercici de 1999.

Decisió: Desestimar les presents qüestions d'inconstitucionalitat.

Sentència 130/2009, d'1 de juny de 2009

Qüestions d'inconstitucionalitat 7514-2005, 7515-2005, 7885-2005 i 7557-2006 (acumulades). Plantejades per la Sala Contenciosa-Adminitrativa del Tribunal Superior de Justícia de Navarra en relació a la disposició addicional primera, apartat 1, de la Llei Foral 11/2004, de 29 d'octubre, que actualitza el règim local de Navarra. Principi d'accés en condicions d'igualtat a les funcions públiques: proves restringides per a accedir a la condició de secretari o interventor de les entitats locals de Navarra (STC 27/1991).

Decisió: Estimar les presents qüestions d'inconstitucionalitat i, en la seva virtut, declara inconstitucionals i nuls els preceptes autonòmics.

Sentència 106/2009, de 4 de maig de 2009

Qüestió d'inconstitucionalitat 5891-2005. Plantejada pel Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 2 de Santander respecte l'article 31 c) de la Llei de Cantàbria 1/2002, de 26 de febrer, del comerç. Competència sobre defensa de la competència: limitació temporal de les ventes amb descompte.

Decisió: Estimar la present qüestió d'inconstitucionalitat i en virtut, declarar inconstitucional i nul el segon paràgraf de la lletra c) del art. 31 de la Llei 1/2002, de 26 de febrer, del comerç de Cantàbria.

  • Conflictes de competència

Sentència 138/2009, de 15 de juny de 2009

Conflicte positiu de competències 476-2003. Plantejat pel Consell de Govern de la Junta d'Andalusia respecte de l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient que estableix les bases reguladores de les ajudes a la investigació en matèries relacionades amb la Xarxa de parcs nacionals i la convoca per a l'any 2002. Competències sobre medi ambient, espais naturals protegits i foment de la investigació: subvencions per fomentar la investigació en els parcs naturals.

Decisió: Declaració de competència autonòmica.

Sentència 136/2009, de 15 de junio de 2009

Conflicte positiu de competències 368-2001. Promogut pel Govern d'Aragó contra la Resolució de la Direcció General de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia que regula la concessió d'ajudes per al recolzament a l'energia solar tèrmica. Competències sobre energia, desenvolupament econòmic i foment de la investigació: subvencions per a fomentar les energies renovables.

Decisió: Declaració de competència autonòmica.

 
 


 
 

Nous litigis interposats

 
  Recursos d'inconstitucionalitat  
  Conflictes de competències  
 

Tornar a dalt

 
  Col·laboració horitzontal entre comunitats autònomes
 

El dia 29 de juny es va celebrar a València la quarta trobada de comunitats autònomes que recentment han reformat els estatuts d'autonomia (Catalunya, Aragó, Andalusia, Castella i Lleó, Illes Balears i Comunitat Valenciana). En un inici, els governs autonòmics van decidir crear un grup de treball per avaluar junts el ritme de desplegament dels respectius estatuts i les principals dificultats, però han anat més enllà i han pres el compromís d'incrementar la col·laboració horitzontal. A dia d'avui ja s'han fet quatre trobades: la primera es va celebrar a Saragossa, la segona a Sevilla i la tercera a Valladolid i ja està prevista una cinquena trobada el 16 de novembre a Barcelona.

A València es van aprovar tres convenis de col·laboració en matèria sanitària que tenen com a objectiu facilitar l'homologació de diferents títols entre les diferents comunitats autònomes. El primer de tots regula l'homologació de la titulació de manipulador d'aliments, per tal que pugui tenir efectes en les altres comunitats autònomes. De la mateixa manera, el segon conveni estableix el reconeixement recíproc de la formació dels aplicadors de piercings, tatuatges i micropigmentació i el tercer tracta les operacions de manteniment higiènico-sanitari en les instal·lacions de risc de legionel·losi. A més a més d'aquests convenis signats, s'ha tractat futurs acords en temes de joventut i turisme.

 
 


 
  Nou Estatut d'autonomia de Catalunya
 

Balanç de 3 anys de l'entrada en vigor del nou Estatut. Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

 
 


 
  Consell de Garanties estatutàries
 

El numero 18 de la Revista d'Activitat Parlamentària de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya està dedicat a analitzar aquesta nova institució.

 
 


 
  Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia d'Extremadura
 

El passat 11 de setembre l'Assemblea d'Extremadura va aprovar per unanimitat la proposta de reforma de l'Estatut de la Comunitat Autònoma. La proposta ja ha estat registrada al Congrés dels Diputats.

Text de la proposta de reforma

 
 


 
 

Opinió pública

 

Centro de Investigaciones Sociológicas

 

Baròmetre. Maig 2009

 

Baròmetre. Juny 2009

 

Baròmetre. Juliol 2009

 

 

 
 

Centre d’Estudis d’Opinió. Generalitat de Catalunya

 

Índex de satisfacció política. Juny 2009

 

Baròmetre d'opinió pública. Juliol 2009

 

Percepció ciutadana de les polítiques públiques executades pel Govern de Catalunya. Juliol 2009

 

Índex de satisfacció política. Agost 2009

 

Tornar a dalt

 
  Actualitat en altres estats compostos
 

Sentència del Tribunal Constitucional alemany sobre el Tractat de Lisboa

 
 

El Tribunal Constitucional Federal Alemany, amb seu a Karlsruhe, va decidir aquest passat 30 de juny sobre la conformitat del Tractat de Lisboa respecte la Llei Fonamental, tot establint els camins a seguir per a la seva ratificació. Amb aquesta sentència el Tribunal ha estimat parcialment l'Organstreit (procediment equivalent al conflicte entre òrgans constitucionals que regula la nostra LOTC) i el recurs d'inconstitucionalitat promoguts en el seu dia pels grups parlamentaris del Bundestag L'Esquerra (die Linke) i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Bàsicament la sentència estableix que tot i que la Llei per la qual s'aprova el Tractat de Lisboa és perfectament compatible amb la Llei Fonamental, la Llei per la qual s'augmenta i es reformen els drets de participació del Bundestag i del Bundesrat en matèria comunitària -que vindria a ser la llei complementària- la infringeix per no preveure suficients drets de participació, ja sigui en els processos legislatius com en els processos de reforma dels tractats. En tot cas, les bases de l'argumentació del Tribunal responen a una interpretació de l'actual sistema legal de la Unió Europea, tot establint uns criteris constitucionals restrictius davant els aspectes que poguessin sobrepassar l'estructura vigent de la Unió Europea respecte la Llei Fonamental.

La línia d'aquesta sentència segueix una clara tendència jurisprudencial de marcar certs límits al procès d'integració europea, iniciada als anys 70 amb la sentència«Solange», que pretenia assegurar la protecció dels drets fonamentals recollits a la Llei Fonamental front a possibles invasions procedents de normes comunitàries, jurisprudència que va seguir amb la sentència relativa a la ratificació del Tractat de Maastricht i amb aquesta de l'actual Tractat de Lisboa, centrada en l'augment de poders de la UE en detriment dels parlaments dels estats membres. És patent, i així ho estableix aquesta sentència, que la Constitució alemanya permet i està orientada a una possible integració europea, però tanmateix aquesta orientació no significa en cap cas que l'autorització a transferir poders sobirans a la UE impliqui que "la República Federal Alemanya perdi la capacitat per determinar políticament i socialment les condicions de vida" dels ciutadans alemanys. D'aquí es deriva que s'estableixen unes matèries reservades exclusivament als estats membres com són les normes fonamentals del dret penal, el monopoli de l'Estat de fer servir la força en esferes tan internes com externes, les qüestions fonamentals del sistema financer estatal, el sistema de seguretat social o les decisions culturals de rellevància fonamental (com són el dret de família, l'educació i la relació entre Estat i religió).

És clar que aquesta exclusivitat estatal en temes competencials és la conseqüència de dos principis cabdals: el principi democràtic i el principi d'atribució, pel qual la Unió només té els poders que els estats li atribueixen, analitzats ambdós a la sentència.

Pel que fa al primer, el Tribunal indica que existeix un problema de representativitat democràtica dintre la UE i d'aquí es deriva una falta d'influència del Bundestag. Per tant, a més a més d'existir un límit en l'augment de les competències de la UE, és necessari que aquest augment s'aprovi en els mateixos parlaments. Però existeix un altre obstacle en la cursa europea: és dubtós que el Parlament Europeu tingui suficient legitimitat democràtica per prendre decisions. El problema rau, segons la sentència, en la seva composició. La seva elecció no respecta el principi d'igualtat entre els votants, ja que, per exemple, s'entén que el vot d'un ciutadà alemany té proporcionalment menys transcendència que el d'un ciutadà maltès. És per pal·liar aquesta qüestió que és necessària una major influència dels parlaments nacionals.

Per altra banda, el principi d'atribució, parteix del fet que la UE és una associació d'estats nacionals sobirans (Staatenverbund), on "l'ordre fonamental es troba subjecte únicament a la disposició dels estats membres i on els pobles dels propis estats membres són els subjectes de la legitimitat democràtica". Per tant, la UE té només les competències que els estats li atribueixen, i se li prohibeix que pugui decidir per si mateixa quan té i quan no té competències (és a dir, se li nega la "competència sobre la competència" o Kompetenz-Kompetenz) i en tot cas, en atribuir competències a la UE, s'obliga a preservar les identitats nacionals dels estats membres, la qual cosa en el cas alemany implicaria el respecte al principi federal i el manteniment de competències sobre determinats àmbits en el pla intern.

Després de la publicació de la sentència, el passat 18 de setembre, el Bundesrat va aprovar les modificacions de la llei complementària, és a dir la Llei per la qual s'augmenten i es reformen els drets del Bundestag i del Bundesrat en l'àmbit de la UE (aprovada ja anteriorment pel Bundestag) i, per tant, el Tractat de Lisboa ja està a punt per ser ratificat. Tot i això, per tal que el Tractat entri en vigor, i després de la victòria del sí en el referèndum d'Irlanda el 2 d'octubre, faltaran encara les signatures dels presidents polonès i txec de les lleis de ratificació dels seus propis estats.

Més informació i fonts bibliogràfiques

Sentència del Tribunal Constitucional Federal Alemany (anglès)

Nota de premsa del Tribunal Constitucional Federal Alemany (anglès)

The Ruling of the German Constitutional Court on the Treaty of Lisbon, de Christian Tomuschat. American Institute for Contemporary German Studies

The Federal Constitutional Court's Lisbon Case: Germany's "Sonderweg": An Outsider's Perspective, d'Alfred Grosser. German Law Journal No. 8

"The participation of the German Länder in formulating German EU-policy", de Magdalena Suszycka-Jasch & Hans-Christian Jasch. German Law Journal No. 9. Part I / Part II

The Judgment of the German Federal Constitutional Court regarding the Constitutionality of the Lisbon Treaty, de Michael Bothe. Instituto Affari Internazionali

Lisbon's high-wire act moves to Germany, d'Andrew Duff. Financial Times

 
 

Tornar a dalt

 
  Publicacions recents destacades
 

Does Decentralization Enhance Poverty Reduction and Service Delivery?
Ahmad, Ehtisham; Giorgio Brosio. Regne Unit: Edward Elgar Publishing Ltd, 2009

Canada: the State of the Federation 2006/07. Transitions: Fiscal and Political Federalism in an Era of Change
Allan, John R.; Thomas J. Courchene; Christian Leuprecht. Canadà: Queen's University, 2009

Théorie de la Fédération
Beaud, Olivier. París: Pr. Univ. França, 2009

Fiscal Federalism: Principles and Practice of Multi-Order Governance
Boadway, Robin; Anwar Shah. Cambridge: Cambridge University Press, 2009

La planificación territorial en Gran Bretaña. Especial referencia al sector turístico
Bouazza Ariño, Omar. Navarra: Civitas. Institute for the Study of Civil Society, 2009

Los consejos de garantía estatutaria
Carrillo, Marc. Madrid: Fundación Coloquio Jurídico Europeo, 2009

La autonomía financiera de las Comunidades Autónomas en materia de gasto público
Casana Merino, Fernando. Madrid: Editorial Civitas, 2009

Smog Check: Science, Federalism, and the Politics of Clean Air
Eisinger, Douglas S. Washington: RFF Press, 2009

¿Hacia otro modelo de Estado? Los socialistas y el Estado Autonómico
Fajardo Spínola, Luis. Madrid: Editorial Civitas, 2009

El Estado Autonómico
Fraga Iribarne, Manuel. Madrid: Dykinson, 2009

The Case for Multinational Federalism
Gagnon, Alain-G. Canadà: Routledge, 2009

Federalism in Asia
He, Baogang; Brian Galligan; Takashi Inoguchi. Regne Unit: Edward Elgar Publishing Ltd, 2009

Fiscal Federalism under Putin: Redistribution vs. Retribution
Koidze, Vadim. Alemanya: VDM Verlag, 2009

La hacienda autonómica. Una propuesta alternativa para la Comunidad Valenciana
López Pérez, Ana María. Barcelona: José María Bosch Editor, 2009

Foreign Relations in Federal Countries
Michelmann, Hans J. Canadà: McGill-Queen's University Press, 2009

Dos ensayos sobre financiación autonómica
Monasterio Escudero, Carlos. Madrid: Funcas Fundación de Las Cajas de Ahorros, 2009

German Federalism in Transition
Moore, Carolyn; Wade Jacoby. Canadà: Routledge, 200

La Administración de Justicia en las Comunidades Autónomas. Situación actual y perspectivas de reforma
Saiz Garitaonandia, Alberto. València: Tirant lo Blanch, 2009

From Dual to Cooperative Federalism: The Changing Structure of European Law
Schütze, Robert. Oxford: Oxford University Press, 2009

Polyphonic Federalism: Toward the Protection of Fundamental Rights
Shapiro, R. A. Chicago: Chicago University Press, 2009

Finance and Governance of Capital Cities in Federal Systems
Slack, Enid; Rupak Chattopadhyay. Canadà: McGill-Queen's University Press, 2009

Comentarios al Estatuto de Autonomía de Andalucía
Terol Becerra, Manuel José (dir.). València: Tirant lo Blanch, 2009

La reforma del Estado Autonómico español y del Estado Federal alemán
Tudela Aranda, José. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2009

The Ashgate Research Companion to Federalism
Ward, Ann; Lee Ward. Canadà: Ashgate, 2009

Green Leviathan. The Case for a Federal Role in Environmental Policy
Weibust, Inger. Canadà: Ashgate, 2009

 
 

Tornar a dalt

 
 

Per donar-vos d'alta/baixa del BEA, feu clic aquí