Butlletí
d'Estudis Autonòmics
(BEA)

ISSN 2013-0538

.: abril 2010
arxiu


© Institut 
d'Estudis Autonòmics
  Palau Centelles 
Bda. de Sant Miquel, 8 
08002 Barcelona 
+34 933429800  

bea@gencat.cat
   
 
  Actes i seminaris organitzats a l'IEA  
  Premi J.M. Vilaseca i Marcet  
  Publicacions de l'IEA  
  Fons Documental i Bibliogràfic  
  Evolució de l'Estat autonòmic  
  Actualitat en altres estats compostos  
  Publicacions recents destacades  
 
Actes i seminaris organitzats a l'IEA

Propers actes i seminaris

 

Conferència sobre les Constitucions estatals dels EUA, a càrrec d'Alan Tarr, 14 de juny de 2010

Alan Tarr és catedràtic de Ciència Política i Director del Centre d'Estudis Constitucionals Estatals de la Universitat Rutgers de Camden (Nova Jersey). L'hora de la conferència es confirmarà més endavant a la secció d'Agenda del web de l'IEA.

 
 

 

 
 

Seminari: Els efectes de la crisi financera sobre l'Estat autonòmic, 21 de juny de 2010

Seminari: La cooperació en els sistemes descentralitzats

 
 

 

 
 

Els continguts d'aquests seminaris, els ponents que hi intervindran, les dates i l'hora es confirmaran més endavant a la secció d'Agenda del web de l'IEA.

Per a assistir als seminaris o obtenir més informació podeu contactar amb l'IEA, Sra. Elisabeth Vidal.

 
 

 

 

Seminaris celebrats recentment a l'Institut

 

Els governs locals en els estats compostos: els casos d'Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, 13 d'abril de 2010

Aquest seminari va presentar els resultats d'un projecte de recerca finançat per l'IEA i dut a terme durant dos anys per un grup de professors, sota la coordinació del professor Francisco Velasco, sobre la posició dels ens locals en alguns estats compostos europeus rellevants. El projecte de recerca partia de la idea que la distribució territorial del poder entre una federació i les seves entitats integrants és determinant per al sistema de govern local a cada país. Per verificar aquest punt de partida, s'ha procedit a un estudi en profunditat de tres models (Alemanya, Itàlia i Regne Unit) i a la precisa identificació del paper de les entitats locals en cada estructura estatal concreta. Amb aquest seminari s'ha pretès tant presentar el resultat de la recerca com sotmetre a discussió les principals troballes i conclusions a què s'ha arribat.

Els ponents van ser: José María Rodríguez de Santiago, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; Francisco Velasco Caballero, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; Alfredo Galán Galán, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; Andrés García Martínez, professor titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat Autònoma de Madrid, i Luis Medina Alcoz, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid.

L'IEA publicarà un llibre amb els resultats d'aquesta investigació.

 

 

 
 

La política d'immigració a l'Estat autonòmic, 26 de març

La reforma de la Llei d'estrangeria de 2009 aporta unes noves funcions a les comunitats autònomes en àrees com la concessió dels permisos inicials, l'organització dels cursos de formació per als immigrants que han de renovar els seus permisos, la certificació del nivell d'integració dels immigrants, etc. Això es podria interpretar com el primer pas d'un procés cap a l'aprofundiment de la responsabilitat de les CCAA en un àmbit polític que no es va poder discutir durant la transició. En aquest aspecte, Espanya es pot considerar un bon cas d'estudi, atès que, a més, constitueix un Estat plurinacional. El propòsit d'aquest seminari va ser discutir la darrera reforma amb diversos professors, membres de l'Administració i polítics, i veure com el cas espanyol pot contribuir als estudis sobre la immigració en els estats compostos, tot analitzant les implicacions, per als governs, de la reforma esmentada, els reptes institucionals i normatius -especialment pel que fa a la integració dels immigrants- i els elements que han de guiar l'agenda política pel que fa a la gestió de la immigració.

En el seminari hi van intervenir: Leslie Seidle, Senior Policy Advisor del Fòrum de les Federacions; Christian Joppke, professor de Ciència Política de l'American University of Paris; Keith Banting, professor de Ciència Política de la Queen 's University (Canadà); Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i director del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIMUPF); David Moya, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Pons Parera, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i Carles Campuzano, diputat al Congrés.

 

 

 
 

Descentralització i desigualtats en l'Estat del benestar: evolució socioestructural, percepcions i polítiques autonòmiques, 5 de març

L'impacte de la descentralització sobre les (des)igualtats territorials en el si dels estats de benestar ha estat un tema present internacionalment durant les darreres tres dècades, tant en l'àmbit acadèmic com en l'àmbit de la praxi política. Des d'aquesta perspectiva, aquest seminari va presentar els resultats d'una recerca adreçada a examinar empíricament el cas espanyol, duta a terme des de l'Institut de Govern i de Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 2008 i el 2009 amb el finançament de l'Institut d'Estudis Autonòmics. La investigació que es va presentar va analitzar tres dimensions: l'anàlisi dels canvis i l'estabilitat de la realitat socioestructural de les diferents CA en els darrers 30 anys; les percepcions que els ciutadans tenen dels serveis prestats per les seves CA i de les diferències interterritorials, i, finalment, tres àmbits clau de les polítiques autonòmiques de benestar, les polítiques d'educació, de sanitat i de serveis socials. Aquesta investigació, com que aporta dades empíriques i contrastables sobre les diferències i les similituds entre les polítiques públiques i les estructures socioeconòmiques de les disset CA, proporciona una contribució rellevant als debats actuals que hi ha sobre les desigualtats i les diferències a l'Estat autonòmic. Tal i com van apuntar els autors a les conclusions del seminari, de l'estudi realitzat s'extreu que gran part de les desigualtats actuals que es registren a l'Estat espanyol no resulten de la diversitat de les polítiques autonòmiques sinó de les diferents condicions de què partia cada territori.

Els ponents van ser: Andrés Rodríguez-Pose, professor de Geografia Econòmica de la London School of Economics; Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; Miquel Àngel Alegre, coordinador de l'Àrea d'Educació de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP); Raquel Gallego, professora de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep Adelantado, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'IEA publicarà properament un llibre amb els resultats de la investigació.

 

 

 
 

La participació ciutadana a l'Estat autonòmic, 18 de novembre

La participació ciutadana és objecte d'un interès renovat en els últims anys, tot coincidint, també, amb l'atenció que rep en alguns dels nous estatuts, com ara el català, quan es refereix específicament a les consultes populars. Al mateix temps, el funcionament de la iniciativa legislativa popular no sempre ha resultat harmònic i això obliga, també, a repensar la funció i la naturalesa de l'instrument. Més enllà d'això, les noves formes de participació dels ciutadans comencen a obrir-se pas en el que és un aprofundiment del funcionament de l'Estat democràtic. L'objecte del seminari, organitzat amb la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat, va ser, doncs, reflexionar sobre aquesta evolució.

Hi van intervenir: Josep Lluís Martí, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra; Alfredo Galán, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i Marc Rius, director general de Participació Ciutadana.

 

 

 
 

La gestió de les infraestructures a l'Estat autonòmic, 21 d'octubre

El nou Estatut d'autonomia de Catalunya incorpora una regulació detallada per tal d'establir el límit de les competències de la Generalitat pel que fa a les diverses infraestructures i, al mateix temps, preveu diferents possibilitats de participació de Catalunya en la gestió i la presa de decisions, per part de l'Estat, en aquests àmbits. A partir d'aquest nou marc normatiu, l'objecte d'aquest seminari va ser analitzar, prenent com a referència quatre infraestructures rellevants, com es pot articular la gestió a l'Estat autonòmic.

Els ponents van ser: Mercè Darnaculleta i Gardella, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Constança; Mercè Corretja Torrens, responsable de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics; Josep Maria Fortuny Olivé, subdirector general d'Ordenació i Inspecció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i María Zambonino Pulito, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Cadis.

 

Tornar a dalt

 
Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet
Tercera edició del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet: convocatòria oberta
 

En el DOGC del 9 de desembre de 2009 es van publicar les bases de la convocatòria de la tercera edició del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet, dotat amb 25.000 euros. 

La presentació de sol·licituds finalitza el 15 de setembre de 2010, i el veredicte del jurat es farà públic a la pàgina web de l'IEA abans del 30 de desembre de 2010.

Els treballs es poden presentar en català, castellà, anglès, francès, italià o alemany. En tots els casos cal adjuntar un resum en anglès d'un màxim de dues pàgines, així com l'índex traduït a l'anglès. Quant a l'extensió, han de tenir un màxim de 450 pàgines, per una cara, interlineat 1.5, tipus de lletra Arial mida 12 per al text principal i 10 per a les notes a peu de pàgina. Cal presentar-ne sis exemplars en paper i un CD amb l'arxiu informàtic de l'obra; tot, sense identificar l'autoria i acompanyat de la documentació que s'indica a la convocatòria.

Per a informació addicional poseu-vos en contacte amb l'Institut, Sra. Elisabeth Vidal.

Amb aquest Premi que s'atorga biennalment, l'Institut vol contribuir al desenvolupament de la recerca sobre autonomies polítiques i sobre federalisme. Aquest guardó es concedeix a la millor obra científica, original i inèdita, l'objecte de la qual pot ser qualsevol aspecte directament relacionat amb l'autonomia política i el federalisme.

Tríptic informatiu

Ordre de la convocatòria

Ordre IRP/529/2009, de 27 de novembre, pel qual s'aproven les bases reguladores del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet, i es convoca la tercera edició corresponent a l'any 2010 (DOGC núm. 5522, de 9 de desembre de 2009).

 
 

Tornar a dalt

 
 
Publicacions de l'IEA
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals   (REAF)
 

Darrer número publicat: REAF núm. 9, octubre de 2009.

Podeu consultar tots els números a la pàgina web de la REAF.

Els investigadors interessats a enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.cat. Els articles se sotmeten a avaluació anònima (sistema de doble cec).

 
 

 

 
Publicacions recents
 

Federalisme i plurinacionalitat. Teoria i anàlisi de casos
Miquel Caminal, Ferran Requejo (eds.)
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"

Discurs sobre la Constitució i el govern dels Estats Units, i altres textos
John C. Calhoun
Estudi introductori d'Alan Tarr
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"

Dret a l'habitatge i servei públic d'allotjament català?: El desplegament de la Llei del dret a l'habitatge de Catalunya i els problemes de constitucionalitat de determinades actuacions estatals
Seminari. Barcelona, 17 abril 2009
Juli Ponce (coord.), Gerardo Ruiz-Rico, Patricia Salkin, Domènec Sibina
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 67

Descentralització, asimetries i processos de resimetrització a Europa. Bèlgica, Regne Unit, Itàlia i Espanya
Ferran Requejo, Klaus-Jürgen Nagel (eds.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 66

El plurilingüisme a la Constitució espanyola
Seminari. Barcelona, 18 març 2009
Antoni Milian (coord.), Xabier Arzoz, Giovanni Poggeschi, Joan Ramon Solé, Jaume Vernet.
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 65

 
 

 

 
Publicacions en preparació
 

El federalismo canadiense contemporáneo. Fundamentos, tradiciones e instituciones
Alain G-Gagnon (dir.)
Coedició IEA - Tirant lo Blanch - Université du Québec

Gobiernos locales en Estados federales y descentralizados: Alemania, Italia y Reino Unido
Francisco Velasco Caballero (dir.)
Col·lecció "Con(Textos)/A"

Introducció al federalisme fiscal: una anàlisi comparativa
George Anderson
Fora de col·lecció

Decentralizing and re-centralizing trends in the distribution of powers within federal countries
2008 IACFS Conference. Barcelona, September 19-20

Fora de col·lecció

 
 

Tornar a dalt

 
  Fons Documental i Bibliogràfic
 

Consulta a la base de dades del Fons Documental i Bibliogràfic

 

Novetats per matèria de tota la documentació existent en el Fons

 

Buidatges d'articles de revistes espanyoles

 

Buidatges d'articles de revistes estrangeres

 

Per a qualsevol consulta relativa a la base de dades del Fons Documental podeu contactar amb la Sra. Maite Batalla (mtbatalla@gencat.cat - telèfon 933 429 806).

 
 

Tornar a dalt

 
  Evolució de l'Estat autonòmic
 

Recull de legislació autonòmica de 2009

  Andalusia  
  Aragó  
  Principat d'Astúries  
  Illes Balears  
  Canàries  
  Cantàbria  
  Castella-la Manxa  
  Castella i Lleó  
  Catalunya  
  Extremadura  
  Galícia  
  Comunitat de Madrid  
  Regió de Múrcia  
  Comunitat Foral de Navarra  
  País Basc  
  La Rioja  
  Comunitat Valenciana  
 

Tornar a dalt

 
 

Acords de les comissions bilaterals relatius a les negociacions previstes en l'article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional

 

D'acord amb l'article 33.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, una de les principals funcions de les comissions bilaterals és la de reconduir, per la via de les negociacions, les discrepàncies manifestades sobre l'abast i el contingut competencial de la legislació autonòmica i estatal i evitar, així, la interposició d'un recurs davant del Tribunal Constitucional.

En el recull que hem fet per a cada comissió per a l'any 2009 es trobarà la referència completa a l'objecte de la discrepància (la norma i el detall dels articles concrets), la referència als acords (el d'inici i el de finalització de les negociacions) i, en el cas que les negociacions no hagin arribat a cap acord, la referència al recurs d'inconstitucionalitat interposat.

 
 

Acords de les comissions bilaterals. Recull 2009

 
  Estat - Andalusia  
  Estat - Aragó  
  Estat - Canàries  
  Estat - Cantàbria  
  Estat - Castella-la Manxa  
  Estat - Catalunya  
  Estat - Extremadura  
  Estat - Galícia  
  Estat - Comunitat de Madrid  
 

La informació, per a cada comissió bilateral, es troba complementada pel document Recull 2009 de les comissions bilaterals: taules i gràfics, que proporciona unes dades comparades sobre l'activitat negociadora de les diferents comissions durant el 2009. En aquest document es proporcionen les dades que permeten apreciar quines comissions han estat convocades més sovint i quins resultats han obtingut; es mesura el grau d'èxit de les negociacions de cada comissió i del conjunt de les comissions; també es proporcionen diverses dades sobre l'objecte de les negociacions tot distingint entre la legislació autonòmica i l'estatal, cosa que permet valorar el pes de cada tipus de legislació i els seus resultats (interposició o no de recurs) sobre el total de negociacions de cada comissió i sobre el conjunt.

 
 

Tornar a dalt

 
  Tribunal Constitucional
 

Jurisprudència. Recull 2009

 
   
 


 
 

Recursos d'inconstitucionalitat entre l'Estat i les comunitats autònomes. Recull 2009

 
 

Recursos d'inconstitucionalitat contra lleis autonòmiques

 
 

Recursos d'inconstitucionalitat contra lleis estatals

 
 

 
 

Conflictes de competència. Recull 2009

 
  Aragó  
  Catalunya  
  Galícia  
  Comunidad de Madrid  
 

En el document Conflictivitat constitucional entre les comunitats autònomes i l'Estat: taules i gràfics. Recull 2009 trobareu les dades comparades sobre la conflictivitat entre les comunitats autònomes i l'Estat. En aquest sentit, es proporcionen dades absolutes i relatives, desagregades per comunitats autònomes, sobre els recursos d'inconstitucionalitat interposats contra les lleis autonòmiques i estatals, sobre els conflictes de competència interposats durant el període 2009 i una comparativa amb el període 2007-2009. Els gràfics i les taules permeten observar el grau absolut i relatiu de la conflictivitat constitucional de cada comunitat autònoma i comparar, per cadascuna, el pes dels recursos i dels conflictes en el total de la conflictivitat autonòmica.

 
   
 

Col·laboració horitzontal entre les comunitats autònomes

 

El passat 8 de març es va celebrar a Palma la VI Trobada entre comunitats autònomes per al desplegament de llurs Estatuts d'Autonomia, a la qual van assistir consellers i alts càrrecs de vuit comunitats autònomes (Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Illes Balears i Castella i Lleó). Es tracta d'un fòrum de relacions intergovernamentals, promogut directament pels governs autonòmics, que es reuneix de forma periòdica des de l'any 2008. L'objectiu d'aquestes trobades és desenvolupar la col·laboració entre les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències, debatre i prendre decisions comunes sobre qüestions que les afecten a totes i millorar els serveis que presten als ciutadans. Així, el fòrum desenvolupa diferents línies de treball que es concreten en la subscripció de convenis i protocols de col·laboració, l'aprovació d'acords i declaracions de contingut polític i en la promoció d'una conferència de presidents autonòmics.

Més informació

 
   
 

Catalunya. Constitució del Consell de Garanties Estatutàries

 

El passat 23 de novembre de 2009 es va constituir formalment el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) amb el nomenament dels nou membres que el componen. El CGE es va crear mitjançant la Llei 2/2009 (reformada per la Llei 17/2009), derivada del desplegament del nou Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), concretament dels articles 38, 76 i 77.

Els membres del CGE:

President: Hble. Sr. Eliseo Aja Fernández
Vicepresident: Iltre. Sr. Joan Egea Fernández
Conseller secretari: Iltre. Sr. Jaume Vernet i Llobet
Consellers: Iltre. Sra. Antònia Agulló i Agüero, Iltre. Sr. Julio Añoveros Trias de Bes, Iltre. Sr. Àlex Bas i Vilafranca, Iltre. Sr. Marc Carrillo López, Iltre. Sr. Enric Fossas Espadaler, Hble. Sr. Pere Jover i Presa

 
 


 
 

Reformes autonòmiques

 

El passat 17 d'octubre el Congrés va acceptar a tràmit la proposta de reforma de l'Estatut d'Extremadura. En aquests moments, els grups parlamentaris estan presentant esmenes a l'articulat. En el cas de Castella-la Manxa, les esmenes ja han estat publicades i la Comissió Constitucional començarà a debatre-les de manera imminent.

Text de la proposta de reforma d'Extremadura
Text de la proposta de reforma de Castella-la Manxa

 
   
 

Opinió pública

 

Centro de Investigaciones Sociológicas

 

Baròmetre. Gener 2010

 

Baròmetre. Desembre 2009

 

Baròmetre. Novembre 2009

 

Baròmetre. Octubre 2009

 

Baròmetre. Setembre 2009

 

 

 
 

Centre d’Estudis d’Opinió. Generalitat de Catalunya

 

Baròmetre d'opinió pública. Febrer de 2010

 

Valoració del Govern. Gener de 2010

 

Índex de satisfacció política a Catalunya. Desembre 2009

 

Baròmetre d'opinió política. Desembre 2009

 

Enquesta sobre el Debat de política general. Octubre 2009

 

 

 
 

Gabinete de Prospección Sociológica. Govern de la Comunitat Autònoma del País Basc

 

Euskal Soziometroa. Sociòmetre Basc, 41. Novembre de 2009

 

Tornar a dalt

 
  Actualitat en altres estats compostos
 

Referèndum a Gal·les?

 
 

En els darrers mesos el procés de devolution a la Gran Bretanya ha tornat a estar d'actualitat. A principis de març d'enguany, es va formalitzar el traspàs de les competències de policia i justícia a l'Assemblea d'Irlanda del Nord després de mesos de negociacions amb el Govern britànic i de bloqueig dins del mateix govern nord-irlandès. Al final de febrer, el Govern escocès va dur al Parlament una proposta de llei reguladora d'un referèndum d'independència amb les possibles preguntes alternatives i gairebé un mes abans, el 9 de febrer, l'Assemblea Nacional de Gal·les (National Assembly for Wales NAW), el Parlament de Gal·les, tot seguint les previsions establertes en l'Acta del Govern de Gal·les de 2006 (Government of Wales Act 2006, GoWA 2006), la Llei britànica reguladora de les institucions i del desenvolupament de l'autogovern gal·lès, va iniciar el primer pas per poder assolir competències legislatives completes (full-law making powers) en totes les matèries genèriques atribuïdes, i no tan sols, com actualment, en aquelles submatèries que per a cadascuna de les matèries transferides, es troben explícitament definides en la GoWA 2006 i en aquelles que, cas per cas posterioment, a la pràctica per iniciativa de la NAW, hagi aprovat el Parlament britànic. Aquest primer pas va consistir en l'aprovació d'una proposta governamental adreçada a celebrar un referèndum sobre l'assoliment de les competències legislatives completes.

Per poder tirar endavant la proposta de referèndum, el Govern gal·lès, una coalició entre el Partit Laborista Gal·lès (amb 26 membres a l'Assemblea) i el Plaid Cymru (amb 14 membres), va haver d'aconseguir els vots de més de dos terços dels 60 representants que composen l'Assemblea, cosa que el va obligar a negociar amb els dos partits de l'oposició, el Partit Conservador Gal·lès i els Liberal Demòcrates Gal·lesos. La proposta, finalment recolzada amb més o menys èmfasi per tot el ventall polític, es troba actualment en mans del Govern britànic, en concret en mans del responsable del Welsh Office, el Secretari d'Estat per Gal·les (1) que té un termini de fins al 9 de juny de 2010 per presentar un draft order (una proposta d'ordre) on caldrà incloure la redacció de la pregunta del referèndum i la concreció de la data. La proposta haurà de ser aprovada posteriorment per, com a mínim, 40 parlamentaris de l'Assemblea Nacional de Gal·les i per ambdues cambres del Parlament Britànic: la Cambra dels Comuns (House of Commons) i la Cambra dels Lords (House of Lords).

Més informació

(1) Arran de la implementació de l'Acta del Govern de Gal·les de 1998, el 1999 les competències i funcions de la Welsh Office van ser transferides a l'Assemblea Nacional de Gal·les. Malgrat tot, la Secretaria d'Estat s'ha mantingut, si bé amb unes funcions residuals entre les quals hi ha la d'ostentar el rol de "guardià de l'ordre de la devolution", que li atribueix un paper més simbòlic que real com es denota en el procés d'aprovació de la celebració del referèndum tractat aquí.

 
 

Tornar a dalt

 
  Publicacions recents destacades
 

Framing Canadian Federalism
Anastakis, Dimitry; Penny Bryden. Canadà: University of Toronto Press, 2009

Los órganos garantes de la autonomía política. Defensa institucional y protección de los derechos (Los casos de Italia, Alemania y España)
Aparicio Pérez, Miguel A.; Mercè Barceló Serramalera (coordinadors). Barcelona: Atelier, 2009

La participación de las regiones en el sistema político de la Unión Europea
Ares Castro-Conde, Cristina. València: Tirant lo Blanch, 2010

The Constitution of a Federal Commonwealth: The Making and Meaning of the Australian Constitution
Aroney, Nicholas. Cambridge: Cambridge University Press, 2009

Imperfect Union Representation and Taxation in Multilevel Governments
Berry, Christopher R. Cambridge: Cambridge University Press , 2009

The New British Constitution
Bogdanor, Vernon; Antonelli Vincenzo. Òxford: Hart Publishing, 2009

Intergovernmental Cooperation: Rational Choices in Federal Systems and Beyond
Bolleyer, Nicole. Òxford: Oxford University Press, 2009

Nuevos estatutos y reforma del Estado las experiencias de España e Italia a debate
Castellà Andreu, Josep Mª; Marco Olivetti (coordinadors). Barcelona: Atelier, 2009

Canada: the State of the Federation, 2009: Carbon Pricing and Environmental Federalism
Courchene, Thomas J.; John R. Allan. Canadà: McGill-Queen's University Press, 2010

Has Devolution Worked? The Verdict from Policy-makers and the Public
Curtice, John; Ben Seyd (editors). Manchester: Manchester University Press, 2010

L'Espagne, les autonomies et l'Europe: essai sur l'intervention de nouveaux modes d'organisation territoriale et de gouvernance
Delfour, Christine. Brussel·les: Bruylant, 2009

Self-Organizing Federalism
Feiock, Richard C.; John T. Scholz. Cambridge: Cambridge University Press, 2009

La administración educativa: control y autonomía
Gámez Mejías, Manuel Miguel. Madrid: Iustel Monografías, 2010

Contemporary Canadian Federalism Foundations, Traditions, Institutions
Gagnon, Alain-G. (editor). Toronto: University of Toronto Press, 2009

Local Government and Metropolitan Regions in Federal Systems
Kincaid, John; Nico Steytler; Martin Burgi. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2009

Les constitutions postcommunistes européennes études de Droit comparé de neuf états
Kutlesic, Vladan (autor principal). Brussel·les: Bruylant, 2009

Las odiseas multiculturales: las nuevas políticas internacionales de la diversidad
Kymlicka, Will. Barcelona: Paidós Ibérica, 2009

El gobierno de los jueces y la lucha contra la legislación social en los Estados Unidos
Lambert, Edouard. Madrid: Tecnos, 2010

Esperienze di regionalismo differenziato : il caso italiano e quello spagnolo a confronto
Mastromarino, Anna; Josep Maria Castellà Andreu. Milà: Giuffrè, 2009

The Scottish Parliament 1999-2009: the First Decade
Mitchell, James; Charlie Jeffrey (editors). Londres: Hansard Society, 2009

Devolution in the UK
Mitchell, James. Manchester: Manchester University Press, 2009

Gobernanza multinivel y sistemas locales de bienestar en España el caso de las Diputaciones Provinciales
Navarro, Clemente J.; Mª Jesús Rodríguez. València: Tirant lo Blanch, 2009

Collaborative Federalism: Economic Reform in Australia in the 1990s
Painte, Martin R. Cambridge: Cambridge University Press, 2009

Sistema fiscal español (impuestos estatales, autonómicos y locales)
Peña Velasco, Gaspar; Ramón Falcón Tella; Miguel Ángel Martínez Lago (coordinadors). Madrid: Iustel, 2009

Nationalism in a Global World
Pryke, Sam. Nova York: Palgrave, 2009

La participación de las haciendas locales en los tributos de las comunidades autónomas
Ramos Prieto, Jesús. Madrid: Fundación Democracia y Gobierno Local, 2009

Majority Rule versus Consensus: the Political Thought of John C. Calhoun
Read, James H. Kansas: University Press of Kansas, 2009

Aspectos relevantes de la financiación autonómica: análisis económico de la administración pública en relación con la financiación autonómica
Reina Martín, M. Dolores. Sevilla: Instituto Andaluz de Administración Pública, 2009.

Comprendiendo las Constituciones estatales
Tarr, Alan. Universidad Nacional Autónoma de México, 2009

La financiación territorial en los estados descentralizados: un estudio comparado
Tejerizo López, José Manuel (i altres). Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 2009

Claves y análisis del discurso político en el País Vasco
Urrutia, Hernán; Teresa Fernández (editors). Madrid: Dykinson, 2009

La reforma estatutaria y constitucional
Vera Santos, José Manuel; Francisco Javier Díaz Revorio (coord.). Madrid: La Ley, 2009

The Law of American State Constitutions
Williams, Robert. Òxford: Oxford University Press, 2009

The Anti-federalist Writings of the Melancton Smith Circle
Zuckert, Michael P. (editor). Indianàpolis: Liberty Fund, 2009

 
 

Tornar a dalt

 
 

Per donar-vos d'alta/baixa del BEA, feu clic aquí