Butlletí
d'Estudis Autonòmics
(BEA)

ISSN 2013-0538

.: octubre 2008
arxiu


© Institut 
d'Estudis Autonòmics
  Palau Centelles 
Bda. de Sant Miquel, 8 
08002 Barcelona 
+34 933429800  

bea@gencat.cat
   
 
  Actes organitzats a l'IEA  
  Beques d'investigació  
  II Premi J. M. Vilaseca  
  Publicacions de l'IEA  
  Fons Documental i Bibliogràfic  
  Evolució de l'Estat autonòmic  
  Actualitat en altres estats compostos  
  Publicacions recents destacades  
 
Actes i seminaris organitzats a l'IEA

Propers seminaris

 

El poder de despesa estatal i la seva incidència sobre les competències autonòmiques,
28 de novembre

En aquest seminari, partint de l'anàlisi de l'actual debat en relació amb relació al Canadà, s'estudiarà el cas espanyol des del punt de vista de la jurisprudència constitucional, l'aplicació per part de l'Estat dels criteris fixats per aquesta última, i la funció dels convenis amb cofinançament en l'exercici del poder de despesa. Hi intervindran els professors Alain Noël, de la Universitat de Montreal; Luis Pomed, de la Universitat de Saragossa; Manuel Carrasco, de la Universitat de Sevilla, i Maria Jesús García Morales, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Per a més informació podeu contactar amb l'IEA, Sra. Elisabeth Vidal.

 
 

 

 
 

La regulació de la llibertat religiosa a les comunitats autònomes, 10 de desembre

El proper dia 10 de desembre se celebrarà un seminari que tindrà com a objecte la regulació de la llibertat religiosa per les comunitats autònomes. En breu distribuirem el programa corresponent i el penjarem a la nostra pàgina web.

 
 

 

 

Seminaris celebrats recentment a l'Institut

 

Conferència de la International Association of Centers for Federal Studies (IACFS)

Els dies 19 i 20 de setembre va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics el seminari anual de la International Association of Centers for Federal Studies (IACFS). La IACFS, fundada el 1977 a Basilea (Suïssa) és la principal associació d'estudi del federalisme al món, i reuneix els centres més prestigiosos d'aquest àmbit.

El seminari d'enguany, que tingué com a acte previ la reunió de directors dels centres membres de l'associació el dia 18 a la tarda, girà a l'entorn de l'estudi dels mecanismes de recentralització i descentralització en els estats compostos. Hi participaren divuit centres d'arreu: Austràlia, Canadà, Estats Units, Argentina, Sud-àfrica, Regne Unit, Itàlia, Suïssa, Àustria, França, Alemanya i Rússia.

 
 

 

 
 

L'educació a l'Estatut, 22 de juliol

L'elaboració del Projecte de llei d'educació, que properament serà debatut al Parlament, i el tractament que d'aquesta matèria fa el nou Estatut foren els dos eixos que vertebraren aquest seminari, que comptà amb especialistes en dret administratiu, advocats del Gabinet Jurídic i responsables del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que exposaren alguns dels principals temes que se susciten al voltant d'aquest objecte tant des d'un punt de vista teòric com pràctic.

 

 

 
 

Les relacions intergovernamentals a l'Estat autonòmic. El punt de vista dels seus actors, 27 de juny

El passat dia 27 de juny va tenir lloc el seminari sobre les relacions intergovernamentals a l'Estat autonòmic, que serví per a presentar els resultats de la recerca que ha dut a terme durant tres anys un equip d'investigadors de la Universitat Nacional de Educació a Distància, de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca s'ha basat en un intens treball de camp que ha dut les persones a càrrec de la investigació a entrevistar-se amb nombrosos responsables en aquesta matèria dels diferents ministeris i de les comunitats autònomes. Al 2009, l'IEA publicarà un llibre amb els resultats de la recerca.

En relació amb aquest tema, pot ser del vostre interès el núm. 15 (maig 2008) de la revista Activitat Parlamentària.

 

 

 
 

5è Simposi de federalisme fiscal: Fluxos fiscals regionals, "balances fiscals" i estabilitat de les federacions, 19 i 20 de juny

L'IEA va col·laborar amb l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) en la celebració d'aquest seminari, que reuní experts de nombrosos països al voltant de l'estudi de les balances fiscals.

 

Tornar a dalt

 
  Beques de l'IEA
 

Convocatòria 2009

Està previst que entre desembre i gener surti publicada al DOGC la convocatòria de beques de l'Institut. Es mantenen les quatre modalitats (per fer recerca a l'estranger, treballs en equip o individuals a Espanya i portar professors visitants) i se n'hi afegeix una cinquena: beques de col·laboració amb l'IEA per a realitzar tasques de suport relacionades amb l'autonomia política i el federalisme, adreçada a estudiants acabats de llicenciar i a alumnes de darrer any de carrera.

Aquest mes d'octubre s'han penjat al web de l'IEA els formularis corresponents per tal que les persones interessades puguin anar preparant amb temps la seva sol·licitud.

El termini de presentació de sol·licituds acabarà el dia 17 de febrer de 2009.

 
 

 

 
  II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet
 

En els propers mesos es reunirà el jurat internacional per decidir l'atorgament del premi. La decisió es publicarà al DOGC i a la pàgina web de l'Institut.

 
 

 

 
 
Publicacions de l'IEA
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals   (REAF)
 

Properament es publicarà el núm. 7 (octubre 2008), al qual es podrà accedir a través de la pàgina web de l'IEA.

Els investigadors interessats a enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.cat. Els articles se sotmeten a avaluació anònima (sistema de doble cec).

 
 

 

 
Últimes publicacions
 

Ciutadania i identitat nacional en els processos de devolution a la Gran Bretanya i a França
Ivan Serrano Balaguer
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 56

Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit. El cas del català, llengua oficial en part del territori d'un estat
Antoni Milian (coord.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 57

 
 

 

 
Publicacions en preparació
 

El Federalista
Alexander Hamilton, James Madison, John Jay
Estudi preliminar de John Kincaid, catedràtic de Government and Public Service i director del Meyner Center for the Study of State and Local Government
Col·lecció "Clàssics del Federalisme", 1

El Govern Federal
K. C. Wheare
Estudi preliminar de Michael Burgess, catedràtic de Federal Studies i director del Centre for Federal Studies de la Universitat de Kent.
Col·lecció "Clàssics del Federalisme", 2

El sector públic en les comunitats autònomes: Una especial referència a Catalunya
Àngela Fernández i Céspedes
Col·lecció "Con(Textos)A", 8

El sistema de serveis socials a Catalunya: garantir drets, prestar serveis
Vicenç Aguado i Cudolà (coord.)
Col·lecció "Con(textos)A", 9

Més enllà de la nació unificadora: A favor del federalisme multinacional
Alain G-Gagnon
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 58

L'economia política de la descentralització fiscal. Introducció de la política en l'estudi de les transferčncies intergovernamentals
Sandra León-Alfonso
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 59

La libertad religiosa en las Comunidades Autónomas: veinticinco años de regulación jurídica
Ricardo García García (dir.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 60

Posición y funciones de los Tribunales Superiores de Justicia
Seminari
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 61

 
 

Tornar a dalt

 
  Fons documental i bibliogràfic
 

En el període comprès entre l'1 de juny i l'1 de setembre de 2008 s'han incorporat 288 registres nous, i així s'ha assolit la xifra de 28.769 registres.

Per a més informació, podeu contactar amb Maite Batalla (mtbatalla@gencat.cat - Telèfon 933 429 806).

 
 

Buidats d'articles de revistes i de llibres duts a terme d'abril a agost de 2008

 

 

 
  Evolució de l'Estat autonòmic
 

Reformes estatutàries

 

Observatorio de las reformas estatutarias de l’Asociación Española de Letrados de Parlamentos (AELPA)

 

 

 
 

Legislació autonòmica recent

  Andalusia  
  Aragó  
  Principat d'Astúries  
  Canàries  
  Cantàbria  
  Castella-la Manxa  
  Castella i Lleó  
  Catalunya  
  Extremadura  
  Galícia  
  Illes Balears  
  Comunitat de Madrid  
  Regió de Múrcia  
  Comunitat Foral de Navarra  
  País Basc  
  La Rioja  
  Comunitat Valenciana  
 

 

 
 

Acords de comissions bilaterals relatius a les negociacions previstes a l'article 33.3 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional

 

A) Acords d'inici de negociacions

 
  Administració de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries  
  Administració de l'Estat-Generalitat de Catalunya  
  Administració de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia  
 
B) Acords de conclusió de negociacions
 
  Administració de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries  
  Administració de l'Estat-Generalitat de Catalunya  
  Administració de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia  
 
 
  Jurisprudència del Tribunal Constitucional
 

Sentència 103/2008, d'11 de setembre

Recurs d'inconstitucionalitat núm. 5707-2008, interposat pel president del Govern contra la Llei del Parlament Basc 9/2008, de 27 de juny, "de convocatòria i regulació d'una consulta popular a fi de recaptar l'opinió ciutadana en la Comunitat Autònoma del País Basc sobre l'obertura d'un procés de negociació per a arribar a la pau i a la normalització política".

Decisió: Estimar el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5707-2008 i, en conseqüència:

Declarar la inconstitucionalitat i consegüent nul·litat de la Llei del Parlament Basc 9/2008, de 27 de juny, de convocatòria i regulació d'una consulta popular a fi de recaptar l'opinió ciutadana en la Comunitat Autònoma del País Basc sobre l'obertura d'un procés de negociació per a arribar a la pau i la normalització política.

Sentència 101/2008, de 24 de juliol de 2008

Recurs d'inconstitucionalitat 269-2008. Interposat per senadors del Grup Parlamentari Popular respecte al nou apartat 7 de l'article 184 del Reglament del Senat, introduït per l'article únic de la Reforma d'aquest Reglament aprovada el 21 de novembre de 2007.

Decisió: Desestimar el present recurs d'inconstitucionalitat, declarant que l'apartat 7 de l'art. 184 del Reglament del Senat, introduït per l'article únic de la reforma d'aquest Reglament aprovada el 21 de novembre de 2007, és conforme amb la Constitució , interpretat en el sentit expressat en els fonaments jurídics 9 i 10 de la present Sentència.

Hi ha sengles vots particulars dels magistrats Conde Martín de Hijas i Delgado Barrio.

Sentència 49/2008, de 9 d'abril de 2008

Recurs d'inconstitucionalitat 6729-2007. Promogut per més de cinquanta diputats del Grup Popular del Congrés dels Diputats respecte a l'article únic, apartats 6 i 7, de la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional.

Decisió: Desestimar el recurs d'inconstitucionalitat núm. 6729-2007, interposat pels diputats del Grup Parlamentari Popular contra l'article únic, apartats 6 i 7, de la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional.

Hi ha sengles vots particulars dels magistrats Conde Martín de Hijas i Delgado Barrio.

Sentència 47/2008, d'11 de març de 2008

Conflicte en defensa de l'autonomia local 6613-2000. Promogut per l'Ajuntament de Torrent i altres en relació amb l'article 2 i la disposició transitòria de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1999, de 3 de desembre, per la qual se suprimeix l'Àrea Metropolitana de L'Horta.

Decisió: Declarar extingit per pèrdua d'objecte el conflicte en defensa de l'autonomia local núm. 6613-2000, plantejat en relació amb l'art. 2 i la disposició transitòria de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1999, de 3 de desembre, per la qual se suprimeix l'Àrea Metropolitana de l'Horta.

Hi ha un vot particular del magistrat Rodríguez-Zapata Pérez.

 
 

 

 
 

Opinió pública

 

Centre d’Estudis d’Opinió. Generalitat de Catalunya

 

Índex de satisfacció política. ISP núm. 13. Juliol 2008

 

Baròmetre d'opinió pública. Juliol 2008

 

Gabinete de Prospección Sociológica. Govern de la Comunitat Autònoma Basca

 

Euskal Soziometroa. Sociómetro Vasco 37. Juliol 2008

 

Tornar a dalt

 
  Actualitat en altres estats compostos
 
La recentralització a la Federació Russa
 
 

Els dos mandats presidencials de Vladimir Putin (2000-2008) a la Federació Russa van estar caracteritzats per una explícita política (re)centralitzadora i d’establiment d’un lideratge presidencial ferm. Més enllà del pes que les aspiracions i estratègies personals de Putin hagin pogut tenir en el conjunt de mesures centralitzadores, el cert és que des d’un punt de vista institucional, la complexa configuració de la Federació entorn de la Constitució de 1993 havia dibuixat un Estat fonamentat en incerts equilibris i acords bilaterals entre les institucions de la Federació i els diferents i asimètrics membres: les repúbliques, regions, districtes autònoms, territoris, ciutats federals i regions autònomes.* En aquest context, la capacitat d’acció de la presidència i del govern de la Federació es trobava en bona part coartada per aquesta multiplicitat de centres de poder polític i personal.

La necessitat de desenvolupar una eficient política econòmica (sense oblidar el control dels recursos naturals i dels seus ingressos) va ser l’argument principal per justificar, ja des del 2000, la política centralitzadora de Putin: centralitzar per coordinar més bé l’acció econòmica, per situar internacionalment l’economia russa, per reduir les enormes disparitats econòmiques i socials dins de la Federació i per posar fi a la corrupció. Quines mesures es van dur a terme i quines són les primeres avaluacions que se n’han fet?

Pel que fa a les mesures, es poden resumir en tres grans blocs:

1) La creació de set macroregions (okrug), institucions supraterritorials de coordinació vertical que depenen directament de la presidència russa i estan encapçalades per un representant polític del president.

2) Mesures adreçades a debilitar el marge d’actuació de les elits governamentals regionals i a establir vincles de dependència d’aquestes amb la institució presidencial.

Al principi del seu mandat, Putin va impulsar l’aprovació d’una llei federal destinada a anul·lar la presència dels caps dels executius regionals, els governadors i els presidents de les repúbliques al Consell de la Federació, la cambra de representació territorial. L’objectiu últim era evitar el dret de vet que els governadors tenien respecte lleis federals adreçades a les regions. La llei federal va ser impugnada però el Tribunal Constitucional va confirmar-ne la constitucionalitat. Més endavant, el 2004, Putin va abolir l’elecció democràtica dels governadors; i des de 2005, el president és qui escull els governadors que posteriorment són oficialment nomenats pel corresponent parlament regional.

A part d’aquestes mesures de caràcter institucional, Putin va endegar un procés de captació política dels governadors per a què es fessin membres del partit que encapçala, Rússia Unida. Aquest procés ha comportat que, avui dia, tan sols 4 governadors no pertanyin al partit de Putin, Rússia Unida. Amb tot, cal tenir en compte un aspecte important: Putin va mantenir en el càrrec gairebé tots els governadors escollits democràticament abans de 2005, i aquesta gran majoria, amb comptades excepcions, va acceptar passar a formar part de Rússia Unida. És a dir, no va haver-hi una renovació de les elits regionals, sinó tan sols un canvi de les regles de joc.

3) Entre 2003 i 2004 es va dur a terme una redistribució competencial que ha reforçat el centre. Entre les mesures aprovades cal destacar l’aprovació d’un nou impost federal a costa dels impostos regionals; l’establiment d’un principi de supremacia de la llei federal per damunt de la regional que ha comportat, entre altres conseqüències, l’anul·lació de lleis regionals i el desmantellament d’un dels mecanismes legals que havia configurat les relacions intergovernamentals entre 1993 i 2003: els tractats bilaterals entre els membres de la Federació i les institucions federals. Aquest desmantellament s’ha produït arran de l’exigència de controls federals sobre la signatura dels tractats bilaterals: des de 2003, l’aprovació final dels tractats és competència del parlament federal. Arran d’això, des d’aquesta data, el nombre de tractats aprovats s’ha reduït a zero.

I quins han estat els efectes?

En un interessant article sobre els efectes de la recentralització russa, Julia Kusznir assenyala que les mesures centralitzadores de Putin, si bé han reforçat el lideratge d’aquest últim, del seu partit i la figura del president, s’han fet a compte de les institucions. Més que mesures adreçades a debilitar institucionalment el marge d’actuació dels caps dels executius regionals en els àmbits federals, es pot dir que l'objectiu final de les mesures de Putin era la creació d'una xarxa de persones de "confiança" en els àmbits regionals, una xarxa estructurada a partir de la dependència dels governadors respecte del president i reforçada a través del procés de captació política d'aquests governadors. L’abolició de l’elecció democràtica dels governadors, ha comportat que les activitats d’aquests últims s’hagin deslliurat de l’escrutini públic, cosa que ha incrementat la poca transparència del sistema polític i ha fomentat el patronatge polític i les xarxes clientelars burocràtiques. Kusznir conclou que en aquest sentit, el federalisme rus ha derivat en un tipus de federalisme “contractual” on els protagonistes del contracte no són les institucions federals i les regionals, sinó les elits regionals, nomenades condicionalment pel Kremlin, i el mateix Kremlin, és a dir, el president.

CONSTITUCIÓ RUSSA 1993 (en anglès)

Kuzsnir, Julia (2008), «Russian Territorial Reform: A Centralist Project that Could End Up Fostering Decentralization?», a The Russian Analytical Digest (RAD) nª43, 17 juny 2008.

Per a més informació al respecte, vegeu els dos butlletins del RAD** (num. 43 i núm. 16 dedicats al federalisme rus) i l’article «Federalism and Electoral Authoritarianism under Putin».

* La Constitució Russa de 1993 establia que la Federació estava composta per 89 “subjectes”: 40 oblast (traduït per “regions”); 21 repúbliques; 7 districtes o àrees autònoms/es; 6 territoris; 2 ciutats federals –Moscou i Sant Petesburg-; i una regió autònoma, la regió autònoma jueva. Actualment la Federació compta amb 86 subjectes arran de la “fusió” de 6 subjectes en 3.

** El Russian Analytical Digest (RAD) és una publicació electrònica quinzenal elaborada conjuntament pel Research Centre for East European Studies de la Universitat de Bremen i el Center for Security Studies de l’Institut Tecnològic Federal Suís de Zuric.

 
 
Eleccions generals al Canadà
 
 

Canadà celebrarà anticipadament les 40es eleccions generals el 14 d'octubre. El primer ministre Stephen Harper, al capdavant d'un govern minoritari sostingut pel 41% dels membres de la Cambra dels Comuns, va convocar eleccions el passat 7 de setembre després d'uns mesos d'incerteses i debats sobre un possible avançament electoral, sobretot perquè el maig de 2006, pocs mesos després de les anteriors eleccions, el govern havia reeixit a impulsar una reforma de la Llei electoral adreçada a establir un calendari fix per la data electoral. D'acord amb els criteris establerts per la reforma, les 40 enes eleccions haurien hagut de tenir lloc el tercer dilluns d'octubre de 2009. En qualsevol cas, la reforma de la Llei sembla que no afecta la capacitat del Primer Ministre per convocar eleccions anticipades, ja que explícitament la Llei determina que la reforma no afecta la discrecionalitat del Governador General de convocar eleccions. Cal tenir en compte que el Governador General és qui convoca oficialment les eleccions després que el Primer Ministre li hagi fet la proposta. Així mateix, però, la discrecionalitat electoral s'entén que ha de justificar-se. És en aquest sentit que el principal argument de Harper per justificar un avançament de la convocatòria electoral va ser, precisament, la ingovernabilitat institucional derivada de les disfuncionalitats del Parlament, tot acusant directament Stéphan Dion, el líder del principal partit de l'oposició, el Partit Liberal, de ser-ne el principal responsable. Dion, per la seva banda, va replicar que el Primer Ministre havia avançat les eleccions per aprofitar, tal i com mostraven els sondejos sobre intenció de vot, una conjuntura política favorable al partit en el govern i assolir, així, un govern majoritari. Cal afegir a la controvèrsia sobre la legitimitat de l'avançament electoral el fet que tradicionalment al Canadà els governs minoritaris han tendit a no finalitzar el mandat arran d'una no reeixida moció de confiança. El govern de Harper, però, no s'havia sotmès a cap moció de confiança.

La campanya electoral s'ha centrat en l'economia, el lideratge, els impostos, el medi ambient i la delinqüència. Segons els diferents sondejos que es van publicar, l'economia era un dels temes que més preocupava als canadencs, sobretot per la conjuntura internacional de desacceleració econòmica dels EUA. Segons els sondejos, Harper era el més valorat per afrontar els problemes econòmics i el líder preferit per ocupar el càrrec de primer ministre. A les eleccions del 14 d'octubre no va passar de revalidar els resultats obtinguts a l'última contesa electoral. A la propera newsletter n'analitzarem els resultats i efectes.

Taula 1. Percentatges del repartiment de vots - màx. i mín. segons l'agència i la data del sondeig a partir de la data de dissolució del parlament

Partit

% (màx.)

% (mín.)

Conservative Party

42%

35%

Liberal Party

32%

23%

New Democratic Party

22%

13%

Green Party

13%

6%

Bloc Québécois

9%

6%

Font: Nanos Research, Harris-Decima, Ipsos Reid, Ekos Research Associates, Angus Reid Strategies.

 
 

Per saber-ne més:

 
   
 

Per a un excel·lent resum dels debats polítics i jurídics sobre l'abast de la reforma de la Llei electoral i sobre el procés de discussió i elaboració de la Llei, vegeu la nota Bill C-16: An Act to amend the Canada Elections Act del servei d'informació i recerca del Parlament de Canadà.

 
 

Sondejos d'opinió:

 
   
 

Altres enllaços d'interès:

 
   
 

 

 
  Publicacions recents destacades
 

Derecho público y Administración de la Comunidad de Madrid: 1983-2008: XXV Aniversario Comunidad de Madrid
Enrique Álvarez Conde; Rafael Plaza de Diego (dirs.). Madrid: Instituto Madrileño de Administración Pública. Tirant lo Blanch, 2008.

La financiación autonómica en los Estatutos de Autonomía
Jaime Aneiros Pereira (coord.); Ana María Pita Grandal. Madrid: Marcial Pons, 2008.

Derechos y principios rectores en los Estatutos de Autonomía
M. A. Aparicio Pérez (ed.). Barcelona: Atelier, 2008.

Respecting Linguistic Diversity in the European Union (Studies in World Language Problems)
Xabier Arzoz (ed.). Amsterdam: John Benjamins Publishing Componany, 2008.

Zur Reform der föderalen Finanzverfassung in Deutschland: Perspektiven für die Föderalismusreform II im Spiegel internationaler Erfahrungen
Ralf Thomas Baus; Annegret Eppler; Ole Wintermann (ed.). Baden-Baden: Nomos Verlagsgesellschaft, 2008.

Informe sobre el finançament de les comunitats autònomes 2006
Núria Bosch; Maite Vilalta Ferrer. Barcelona: Institut d'Economia de Barcelona; Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances, 2008.

Sozialkapital, regionale Identität und Föderalismus
Peter Bußjäger; Helmut Kramer; Oscar W. Gabriel; Roland Sturm; Rita Trattnigg. Innsbruck: Wilhelm Braumüller; Institut für Föderalismus; Universitäts-Verlagsbuchhandlung, 2008.

Cuantificación de las necesidades de gasto de las Comunidades Autónomas en infraestructuras
Antoni Castells Oliveres (dir.). Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 2008.

Mercado nacional único y Constitución: Los artículos 149.1.1 y 139 de la Constitución
Tomás de la Quadra-Salcedo Janini. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2008.

Explaining Federalism: State, Society and Congruence in Austria, Belgium, Canada, Germany and Switzerland
Jan Erk. London: Routledge, 2008.

¿Hacia una nueva doctrina constitucional del Estado Autonómico? (comentario a la STC 247/2007, de 12 de diciembre, sobre el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana)
Germán Fernández Farreres. Madrid: Civitas, 2008.

XXV Aniversario de la Ley Orgánica de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra. Jornadas conmemorativas
Angel J. Gómez Montoro; Elena Torres Miranda; Julio Pedro Lafuente. Pamplona: Parlamento de Navarra, 2008.

Nationalism and Self-Government: The Politics of Autonomy in Scotland and Catalonia
Scott L. Greer. New York: State University of New York Press, 2008.

II Jornadas sobre el constitucionalismo vasco: constitucionalismo y autonomía: Bilbao 14 y 15 noviembre 2007
Vitoria-Gasteiz: Asociación Ciudadanía y Libertad, DL 2008.

Estudios jurídicos sobre el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007
Carmen Lahoz Pomar; Paula Bardavío Domínguez; Andrés Crevillén Múgica; José Luis Gay Martí. Zaragoza: Gobierno de Aragón, 2008.

El Estatuto básico del empleado público y su desarrollo por el Estado y las Comunidades Autónomas
Enrique Linde Paniagua (dir.). Madrid: COLEX: Ministerio de Administraciones Públicas, Instituto Nacional de Administración Pública, 2008.

Derechos estatutarios en ordenamientos jurídicos plurales
Hèctor López Bofill. Oñati: Instituto Vasco de Administración Pública, 2008.

Probleme der Föderalismusreform in Deutschland. Der gegenwärtige Stand der Reformen und der Auftrag der Föderalismuskommission II
Udo Margedant (ed.). Berlin: Konrad Adenauer Stiftung e.V., 2008.

El estado social autonómico: estudio especial del Estatuto de Autonomía de Andalucía
José Luis Montero Pérez; María Teresa Díaz Aanarte. Albacete: Bomarzo, 2008.

Las oficinas de representación de las regiones y municipios ante la Unión Europea
José Manuel Olivar de Julián. Pamplona: Aranzadi, 2008.

Devolution, Asymmetry and Europe: Multi-Level Governance in the United Kingdom
Rosanne Palmer; Michael Keating (ed.). Bruxelles: Peter Lang, 2008.

«Autonomie politique et réforme statutaire en Espagne: regards juridiques sur le "blindage des compétences" autonomes dans le nouveau statut de la Catalogne»
Benjamin, Pierre-Vantol, (2008). Disponible en línia.

Originalism, Federalism, and the American Constitutional Enterprise: A Historical Inquiry
Edward A. Purcell. New Haven: Yale University Press, 2008.

El reparto de competencias en materia financiera en la doctrina del Tribunal Constitucional: especial consideración a las cajas de ahorros
Rafael Rojo Álvarez-Manzaneda. Cizur Menor: Thomson-Aranzadi, 2008.

Derecho público de Castilla y León
Ignacio Sáez Hidalgo (dir.). Valladolid: Lex Nova, 2008.

Föderale Politikgestaltung im deutschen Bundesstaat: Variable Verflechtungsmuster in Politikfeldern
Henrik Scheller (ed.). Baden-Baden: Nomos Verlagsgesellschaft, 2008.

The Complete Anti-Federalist
Herbert J. Storing. Chicago: University of Chicago Press, 2008.

 
 

Tornar a dalt

 
 

Per donar-vos d'alta/baixa del BEA, feu clic aquí