Butlletí
d'Estudis Autonòmics
(BEA)

ISSN 2013-0538

.: maig 2008
arxiu


© Institut 
d'Estudis Autonòmics
  Palau Centelles 
Bda de Sant Miquel, 8 
08002 Barcelona 
+34 933429800  

bea@gencat.cat
   
 
     
  Actes organitzats a l'IEA  
  II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet  
  Beques  
  Publicacions de l'IEA  
  Fons Documental i Bibliogràfic  
  Evolució de l'Estat autonòmic  
  Actualitat en altres estats compostos (novetat)  
  Publicacions recents destacades  

 

Actes organitzats a l'IEA

Propers seminaris

 

Relacions intergovernamentals a l’Estat autonòmic, 27 de juny

Aquest seminari és el resultat d’una investigació impulsada per l’IEA i el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, amb la col·laboració del Forum of Federations i el Ministerio de Administraciones Públicas, i duta a terme pels professors Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona; Mª Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; César Colino, professor associat de Ciència Política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i la Universidad Autónoma de Madrid, i Salvador Parrado, professor titular de Ciència Política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Els investigadors s’han entrevistat al llarg de tres anys amb els principals responsables en matèria de relacions intergovernamentals a les comunitats autònomes i a l’Estat, i en aquest seminari es presentaran els resultats de tot aquest treball de camp i del seu tractament i elaboració posterior, que ha permès realitzar una anàlisi en profunditat de les característiques, les tendències i especialment els problemes de les relacions intergovernamentals a Espanya.

 
 
 

Per a més informació sobre els actes podeu contactar amb l'Institut, Sra. Elisabeth Vidal.

 
 
 

Seminaris celebrats recentment

 

Posició i funcions dels tribunals superiors de justícia, 4 de juny

El passat mes de maig de 2007 l'IEA va organitzar un seminari sobre la posició del Tribunal Suprem en l'Estat autonòmic, el contingut del qual hem publicat dins la col·leció "Institut d'Estudis Autonòmics". L'objecte del seminari d'enguany ha estat analitzar la posició i les funcions dels tribunals superiors de justícia (TSJ) i la seva articulació amb el Tribunal Suprem (TS), en el marc de les reformes legals i estatutàries en curs. Entre altres aspectes, s'ha valorat la tasca duta a terme pels TSJ des de la seva creació; s'han analitzat els aspectes del seu funcionament que es poden considerar ben resolts i els que poden necessitar ser reformats; si cal ampliar les competències dels TSJ tot variant l'actual model; i finalment, s'han valorat les reformes en curs que poden afectar als TSJ, així com les perspectives de futur.

Els ponents van ser Miguel Ángel Aparicio Pérez, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Maria Eugènia Alegret i Burgués, presidenta del TSJ de Catalunya i de la Sala Civil i Penal; Carlos Ramos Rubio, magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJ de Catalunya; Emilio Berlanga Ribelles, president de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya; José de Quintana Pellicer, president de la Sala Social del TSJ de Catalunya, i Manuel Gerpe Landín, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 
 
 

El sistema de serveis socials a Catalunya, 22 d’abril

El seminari va analitzar diversos aspectes jurídics derivats del nou marc legal establert per la llei catalana de serveis socials (Llei 12/2007) com ara les competències autonòmiques en la matèria, els principis i el contingut del nou sistema de serveis socials, els drets prestacionals dels ciutadans i els nivells que estructuren els serveis socials. Els ponents van ser Vicenç Aguado i Cudolà, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat del Barcelona; Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat del País Basc; Antoni Bayona Rocamora, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, i Joaquín Tornos Mas, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona.

L’IEA publicarà un llibre amb els continguts d'aquest seminari en el decurs de l’any 2008.

Podeu trobar més informació sobre la llei catalana de serveis socials al número 14 de la revista Activitat parlamentària

En relació amb alguns aspectes sobre el sistema de serveis socials tractats al seminari, pot ser del vostre interès el II Fòrum Universitari sobre dependència, que organitza l'Escola de Prevenció i Seguretat Laboral, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el proper 20 de juny. Per a més informació adreceu-vos a la secretaria de l'Escola. Vegeu el programa.

 

Altres actes

 

5è Simposi de federalisme fiscal: Fluxos fiscals regionals, "balances fiscals" i estabilitat de les federacions , 19 i 20 de juny

L'Institut d'Economia de Barcelona amb la col·laboració de l'IEA organitza el 5è Simposi sobre Federalisme Fiscal, que tindrà lloc a la seu de l'IEA.

En molts països federals, el debat sobre el finançament subcentral sovint es centra en el que una regió rep o hauria de rebre del pressupost del govern central. A la pràctica, aquest comportament sol derivar en el càlcul de fluxos fiscals regionals o "balances fiscals", essent el flux fiscal net o "dèficit fiscal" la diferència entre els impostos que paguen els residents d'una regió i el que reben en serveis públics del govern central. El principal objectiu d'aquest Simposi consisteix en valorar la utilitat de realitzar aquest tipus de càlcul i proporcionar algunes claus per interpretar els diferents resultats i metodologies emprades, tot analitzant les experiències de diferents països. Es pretén, però, anar més enllà dels resultats numèrics d'aquestes anàlisis i preguntar-se perquè, en el cas del fluxos fiscals relacionats amb programes de despesa dissenyats amb criteris territorials (p. ex., transferències intergovernamentals i inversió pública), algunes regions reben més diners que d'altres. Finalment, caldrà centrar-se en la relació entre la intensitat d'aquests fluxos fiscals i l'estabilitat de les federacions i plantejar aquestes qüestions tant des del punt de vista conceptual com des de les experiències d'alguns països.

Per a més informació vegeu el web del Simposi.

 

 
 

Reunió acadèmica

El passat 14 de març, l’IEA va acollir una reunió acadèmica organitzada en el marc del projecte internacional Global Dialogue on Federalism del Forum of Federations (FoF) i la International Association of Centers of Federal Studies (IACFS); el tema de la reunió va tractar sobre la diversitat i la unitat a l’Estat autonòmic. Per a més informació sobre el projecte, vegeu
el web del Forum of Federations.

 

 

   
  II Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet
Convocatòria
 

Recordem que el termini de la segona convocatòria del Premi finalitza el proper 15 de setembre de 2008. Podeu trobar les bases de la convocatòria a l'Ordre IRP/346/2007,de 27 de setembre.

Per a més informació, podeu contactar amb l'Institut, Sra. Elisabeth Vidal.


     
  Beques de l'IEA
Convocatòria 2008
 

S'ha reunit la comissió d'adjudicació de beques. Podeu consultar la llista de beques concedides a la web de l'IEA.

Per a més informació contactar amb la Sra. Elisabeth Vidal.

   
 
Publicacions de l'IEA
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals
 

Acaba de sortir el núm 6 de la REAF. El contingut íntegre es troba disponible al web de l'IEA.

Els investigadors interessats en enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.cat. Els articles se sotmeten a avaluació anònima (sistema de doble cec).

Procediment de selecció d’articles i criteris per a la presentació d’originals.


 
Darreres publicacions
 

Política sanitària i comunitats autònomes
Seminari. Barcelona, 14 de novembre 2006
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 53

Estado compuesto y derechos de los ciudadanos
Seminari. Barcelona, 21 de juny 2007
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 54

La posición de Tribunal Supremo en el Estado autonómico
Seminari. Barcelona, 17 de maig 2007
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 55

 
 
Publicacions en preparació
 

Ciutadania i identitat nacional en els processos de devolution a la Gran Bretanya i a França
Ivan Serrano Balaguer
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 56

Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit. El cas del català, llengua oficial en part del territori d'un estat
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 57

El Federalista
Alexander Hamilton, James Madison, John Jay
Estudi preliminar de John Kincaid, catedràtic de Government and Public Service i director del Meyner Center for the Study of State and Local Government
Col·lecció "Clàssics del Federalisme", 1

El Govern Federal
K. C. Wheare
Estudi preliminar de Michael Burgess, catedràtic d'Estudis Federals i director del Centre for Federal Studies
Col·lecció "Clàssics del Federalisme", 2

 
   
  Fons documental i bibliogràfic
  Buidats d'articles de revistes
 

En el període comprès entre l’1 de novembre de 2007 a l’1 de març de 2008 s’han incorporat 680 nous registres, que s’han afegit als 27.539 registres existents.

Podeu contactar amb la Sra. Maite Batalla (mtbatalla@gencat.cat - Telèfon 933 429 806), per a qualsevol consulta relativa a la base de dades del Fons Documental, a la qual podeu accedir a través de la web de l'IEA.

Buidats realitzats de gener a abril de 2008

 
  Evolució de l'Estat autonòmic
 

Documents de l'IEA

 

Evolució de l'Estat autonòmic

 
 

L'any 2006 es va constituir un seminari permanent a l'IEA format per professors i lletrats de la Generalitat, que va analitzar els problemes de l'Estat autonòmic. Enguany ha aparegut el document conclusiu corresponent a l'any 2007, que es basa en l'anàlisi dels àmbits clau per comprendre l'estat de l'autogovern.

 
També podeu accedir als resums del document.
 
 
 
Quadres comparatius sobre les reformes dels estatuts d'autonomia
 
 

Quadre comparatiu de les reformes dels estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes de Catalunya, Andalusia i Aragó

 

Quadre comparatiu de la regulació dels drets en els estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Castella i Lleó

 
 
 
Questions autonòmiques en els programes electorals
 
 
Programes electorals del PSOE, PP, IU i UPyD
 
Programes electorals del PNV, CC i BNG
 
Programes electorals del CiU, PSC i ERC
 
 

Legislació autonòmica recent

  Andalusia  
  Aragó  
  Principat d'Astúries  
  Canàries  
  Cantàbria  
  Castella-la Manxa  
  Castella i Lleó  
  Catalunya  
  Extremadura  
  Galícia  
  Illes Balears  
  Comunitat de Madrid  
  Regió de Múrcia  
  Comunitat Foral de Navarra  
  País Basc  
  La Rioja  
  Comunitat Valenciana  
   
  Acords de comissions bilaterals relatius a les negociacions previstes a l'article 33.2 de la Llei orgànica
del Tribunal Constitucional
 

A) Acords d'inici de negociacions

 
 
Administració de l’Estat-Comunitat Autònoma de Canàries
 
 

Resolució de 12 de març de 2008, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries en relació amb la Llei orgànica 16/2007, de 13 de desembre, complementària de la Llei per al desenvolupament sostenible del medi rural.

Resolució de 12 de març de 2008, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries en relació amb la Llei de l'Estat 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

 
 
Administració de l’Estat-Comunitat Autònoma d'Andalusia
 
 
Resolució de 12 de març de 2008, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Controvèrsies de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma d'Andalusia en relació amb la Llei d'Andalusia 21/2007, de 18 de desembre, de règim jurídic i econòmic dels ports d'andalusia.

 
 
Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya
 
 
Resolució de 29 de diciembre de 2007, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació amb la Llei orgànica 9/2007, de 8 d'octubre, de modificació de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general .

 
 
B) Acords de conclusió de negociacions
 
 
Administració de l’Estat-Comunitat Autònoma de Canàries
 
 

Resolució de 22 de febrer de 2008, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries, en relació amb la Llei de Canàries 13/2007, de 17 de maig, d'ordenació del transport per carretera de Canàries.

Resolució de 24 de gener de 2008,de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries, en relació amb la Llei de Canàries 12/2007, de 24 d'abril, d'ordenació del transport marítim de Canàries.

Resolució de 28 de diciembre de 2007,de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Canàries en relació amb la Llei de l'Estat 5/2007, de 3 d'abril, de la Xarxa de parcs nacionals.

 
 
Administració de l’Estat-Comunitat Autònoma de Galícia
 
 
Resolució de 28 de desembre de 2007, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia en relació amb la Llei de l'Estat 5/2007, de 3 d'abril, de la Xarxa de parcs nacionals.

 
 
Administració de l’Estat-Comunitat Autònoma d'Andalusia
 
 
Resolució de 20 de desembre de 2007, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma d'Andalusia en relació amb la Llei de l'Estat 5/2007, de 3 d'abril, de la Xarxa de parcs nacionals.

 
 
Administració de l’Estat-Regió de Múrcia
 
 
Resolució de 16 de gener de 2008, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia en relació amb la Llei de la Regió de Múrcia 7/2007, de 4 d'abril, per a la igualtat entre dones i homes, i de protecció contra la violència de gènere a la Regió de Múrcia.
 
   
  Sentències del Tribunal Constitucional
 

Sentència 237/2007, de 8 de novembre de 2007

Recurs d'inconstitucionalitat 1648-2004. Interposat pel Consell de Govern de la Junta d'Andalusia en relació amb l'article 92 i la quantia de la secció 32 de la Llei 61/2003, de 30 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per al 2004.

 
 
Sentència 238/2007, de 21 de novembre de 2007

Recurs d'inconstitucionalitat 1903-2002. Interposat pel Consell de Govern de la Junta d'Andalusia en relació amb l'article 88 i la quantia fixada a la secció 33 de la Llei 23/2001, de 27 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per al 2002.

 
 
Sentència 247/2007, de 12 de desembre de 2007

Recurs d'inconstitucionalitat 7288-2006. Promogut pel Govern de la Comunitat Autònoma d'Aragó contra l'article 20 de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, pel qual es dóna nova redacció al seu article 17.1.

 
 
Sentència 249/2007, de 13 de desembre de 2007

Recurs d'inconstitucionalitat 7289-2006. Interposat pel Consell de Govern de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa respecte de l'article 20 de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que dóna nova redacció al seu article 17.1, paràgraf primer, segon incís.

 
 
  Opinió pública
 

Centre d’Estudis d’Opinió. Generalitat de Catalunya

 

Índex de la satisfacció política a Catalunya. ISP núm. 11. Gener 2008

 

Baròmetre d'opinió política. Gener 2008

 

Valoració del govern. Gener 2008

 

Índex de satisfacció política a Catalunya. ISP núm. 10. Gener 2008

 

Barómetre d'opinió política. Desembre 2007

 
 

Gabinete de Prospección Sociológica. Govern de la Comunitat Autònoma Basca

 

Sociòmetre Basc (març 2008)

 

Eleccions Generals 2008. Previsions de vot

 
 

Centro de Investigaciones Sociológicas

 

Enquesta preelectoral sobre les Eleccions Generals i al Parlament d'Andalusia, 2008. Resultats. Total nacional i Andalusia.

 
  Altres notícies d'interès
 

El passat 14 de febrer, la Comissió d'Estudis del Consell d'Estat va fer públic el seu informe, aprovat per unanimitat, sobre la inserció del dret europeu en l'ordenament espanyol. La Comissió d'Estudis del Consell d'Estat havia rebut el 2007 l'encàrrec del Govern d'elaborar un estudi que examinés des de la perspectiva de l'Administració General de l'Estat, els canvis derivats de la incidència del dret europeu en l'ordenament jurídic espanyol, que identifiqués els problemes i disfuncions que han generat i que plantegés propostes adreçades a solventar-los. Més en concret, en l'encàrrec es demanava que s'analitzessin qüestions vinculades tant a la fase ascendent de la participació d'Espanya en el procés decisori, com a la fase descent.

L'informe és disponible al web del Consell d'Estat, en l'apartat d'Informes de la Comisión de Estudios

   
  Actualitat en altres estats compostos
 
Devolution i desigualtats al Regne Unit: Les dimensions del debat
 
 

Les diferències socials i institucionals en els territoris del Regne Unit han format part de la pròpia història del país. L'existència de sistemes legals propis a Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, d'un sistema judicial propi a Escòcia, així com les diferències existents entre el sistema educatiu escocès i el de la resta del país, per esmentar-ne uns exemples, eren "fets diferencials" assumits que no havien generat polèmiques públiques sobre si aquestes diferències comportaven situacions de desigualtat entre els ciutadans i en conseqüència privilegis d'uns britànics per sobre dels altres en funció del lloc de residència. Les diferències, doncs, no se solien percebre com a desigualtats, sinó com a part de la història i de la tradició institucional de cada nació del Regne Unit.

L'actual procés de descentralització política (devolution) ha comportat, però, un canvi en les percepcions dels britànics respecte a les diferències territorials en posar sobre la taula el debat que vincula el procés de descentralització i l'augment del sostre de l'autogovern, amb l'emergència de desigualtats territorials. Això ha estat així sobretot per dues raons: en primer lloc, perquè es parteix d'una base institucional profundament asimètrica que més enllà de les diferències competencials existents entre Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, contraposa els territoris que han accedit a l'autogovern amb el procés de devolution amb el territori
"no-devolution ", és a dir, contraposa els tres territoris anteriorment esmentats amb Anglaterra on, malgrat els esforços del govern laborista de Blair, no es va reeixir en impulsar la descentralització política. I en segon lloc, perquè enfront del mercantilitzat sistema públic britànic, els governs gal·lès i escocès, i en menor mesura el nordirlandès, tot fent exercici de les seves competències han apostat per dur a terme polítiques adreçades a donar una major cobertura pública a serveis i prestacions socials, educatives i sanitàries. En conseqüència, els ciutadans d'aquestes regions disposen d'un sistema públic força més extens
i generós que el que tenen els ciutadans anglesos.

El debat "Devolution - desigualtats territorials" es manifesta almenys en tres dimensions. Una primera dimensió d'abast ampli en què l'opinió pública és la protagonista i en què els greuges comparatius i la constatació de les diferències són l'element clau. Una segona dimensió de caràcter econòmic i fiscal, en què no hi falta la polèmica sobre les balances fiscals, gira entorn del sistema de finançament dels territoris descentralitzats, de les seves justícies, injustícies i necessitats de reforma. I finalment, el debat es manifesta en una tercera dimensió, la més antiga de totes tres, que pren un aire més polític; és l'anomenada West Lothian Question. En el marc de Parlament del Regne Unit, aquesta qüestiona la legitimitat dels diputats provinents de les circumscripcions escoceses, en tant que representants dels interessos d'Escòcia, per intervenir en el procés legislatiu de normes que, arran de la distribució competencial actual, no són d'aplicació a Escòcia però sí a la resta de territoris. L'augment de la capacitat legislativa del parlament gal·lès (2007) i el retorn de l'autogovern a Irlanda del Nord (2007) permeten l'aplicació del debat als diputats provinents de les circumscripcions gal·leses i nord-irlandeses. Així, mentre la legislació que s'aplica a Anglaterra resulta de la intervenció dels interessos dels altres territoris, Anglaterra no pot intervenir en la legislació que sorgeix dels parlaments escocès, gal·lès i nord-irlandès. És en aquest sentit que es parla en el sí del Parlament Britànic de "Vots anglesos per a lleis angleses" (English votes on English laws"). [+]

 
 

Documents d'interès

 
 

Akash Paun (ed.) & Edward Turner. Devolution and the Centre Monitoring Report. January 2008

 

Iain Macwhirther. "The break-up of the union now appears inevitable", The Guardian, January 10, 2008

   
 

El referèndum per la independència d'Escòcia: qüestions polítiques i qüestions competencials

 
 

Tot complint amb la promesa electoral, l'Scottish National Party només arribar al govern d'Escòcia va establir un programa polític que ha de concloure en 2010 amb la celebració d'un referèndum nacional que determini si el poble escocès autoritza el seu govern a negociar amb el govern del Regne Unit els termes de la independència d'Escòcia. Més enllà de les valoracions sobre el tema la qüestió és, però, si el referèndum pot ser factible políticament i legalment.

Des d'un punt de vista legal, el debat sobre la factibilitat del referèndum s'ha centrat en dues qüestions: per una banda determinar si el parlament escocès té competències legislatives per convocar un referèndum i, si aquest fos el cas, per establir si els termes concrets d'aquest referèndum entren dins de les matèries competencials del parlament escocès (vegeu The new Scottish Government).

El marc legal que estableix les competències del parlament d'Escòcia i les matèries de competència exclusiva ( reserved matters ) del parlament britànic, l'Scotland Act 1998, no preveu en cap cas la celebració de referèndums. Així, es pot interpretar que com que la celebració de referèndums no és dins dels llistat de matèries reservades al Parlament britànic, pot formar part de les competències escoceses. El plantejament que es fa en l' Scotland Act 1998 sobre el que es considera competència legislativa del parlament escocès i el que no ho és, permet sostenir aquesta perspectiva. En aquest sentit, s'especifica (Secció 29) que les disposicions emeses pel parlament escocès no tindran caràcter de llei quan es refereixin a matèries que recauen fora de les seves competències legislatives. Així mateix, la Secció 29 també estableix que les matèries recauen fora de les competències legislatives del Parlament d'Escòcia quan es refereixen a matèries reservades al Parlament britànic. La delimitació competencial per negatiu permet interpretar, doncs, que el Parlament escocès és competent per organitzar un referèndum en tots els sentits del terme.

Tota una altra qüestió és establir si el contingut precís del referèndum forma part de les competències sobre les quals el Parlament escocès pot actuar. En aquest sentit, és evident que l'Scotland Act no contempla el tema amb tal exactitud, amb la qual cosa el problema rau en interpretar la qüestió en funció dels llistats que estableixen la distribució competencial. D'una banda, es pot entendre que la pregunta precisa que es vol sotmetre a referèndum (demanar l'autorització al poble escocès per negociar amb el govern del Regne Unit la via per declarar la independència d'Escòcia) està relacionada amb una competència reservada al parlament britànic: la unió entre els regnes d'Escòcia i d'Anglaterra (Schedule 5.b). Des d'una altra banda, però, es pot entendre que la pregunta està relacionada amb la competència d'establir negociacions i discussions entre el Govern d'Escòcia i el del Regne Unit, competència no reservada i, per tant, a l'abast del Parlament escocès.

Des d'un punt de vista polític, la factibilitat del referèndum i, sobretot, d'un resultat a favor de la independència és una qüestió que semblava estar dirigida i conduïda pel Govern, cosa que deixava l'oposició en un paper clarament reactiu. El Govern havia establert el programa, el calendari i un programa de polítiques públiques sobre el qual volia basar la seva credibilitat. Els plans d'acció del Govern havien generat un front comú format pels partits parlamentaris escocesos (laboristes, conservadors i liberal-Demòcrates), que havia aconseguit plantejar una alternativa a la independència a través de la creació d'una comissió constitucional independent, encarregada d'estudiar una revisió de l'actual marc institucional de l'autogovern escocès, que inclou un augment de les competències i l'establiment de mecanismes d'autonomia i responsabilitat fiscal.

Malgrat tot, però, la possibilitat que l'oposició marqués l'agenda sobre la qüestió es trobava supeditada a les accions del Govern. El Govern actuava i l'oposició reaccionava tot dirigint els esforços a presentar una alternativa dins del marc del Regne Unit. El front comú s'ha desestabilitzat al principi de maig quan inesperadament la líder dels laboristes al parlament escocès, Wendy Alexander, ha fet un gir radical en la seva estratègia: Alexander ha reclamat al Govern l'avançament del referèndum. És evident que darrere d'aquesta demanda hi ha la voluntat de posar en dubte la mateixa proposta de referèndum i de qüestionar la possibilitat d'un resultat favorable a la independència, així com la voluntat d'intentar obtenir un cert marge de control sobre el tema del referèndum. Amb tot, el gir certament arriscat que ha proposat Alexander, no ha estat del tot ben rebut ni per part dels altres partits del front comú, ni tan sols dins del seu propi partit, especialment per part dels seus companys escocesos de la Cambra dels Comuns.

En qualsevol cas, si bé és del tot incert si la proposta d'Alexander tindrà conseqüències immediates pel què fa al calendari del referèndum, sí que en tindrà en les relacions dels laboristes amb els conservadors i els liberal-demòcrates a Escòcia i, potser el que és més interessant per a un observador internacional, en les relacions entre la direcció dels laboristes a Escòcia i la direcció del partit i del Govern al Regne Unit, relacions especialment complexes en tenir important nexes d'unió, entre ells, evidentment, el primer ministre Gordon Brown.

Aquesta informació ha estat elaborada a partir dels documents següents:

McIver, Iain and Oonagh Gay, The new Scottish Government, Standard Note SN/PCI/04593, Library of the House of Commons.

Seguiment de la premsa del Regne Unit, especialment:

BBC News Scotland

The Guardian

Financial Times

 
 
 
 

La independència de Kosovo i la posició de Sèrbia

 
 

El passat 17 de febrer, Kosovo va declarar unilateralment la independència i la secessió de Sèrbia, la qual, avui en dia, encara no ha reconegut aquesta acció. L’epicentre del conflicte se situa en la rivalitat entre la comunitat albanokosovar i la sèrbia, la qual té el punt de partida en la batalla de Polje a Kosovo l’any 1389, en què els Balcans van ser ocupats per l’Imperi Otomà. No va ser fins a principis del segle XX que els serbis van recuperar el territori durant les guerres balcàniques de 1912-1913, però des d’aleshores, dues comunitats han quedat instal·lades en un mateix territori que consideren seu, Kosovo.

La comunitat albanesa, majoritària al territori kosovar, no s’ha sentit mai còmoda sota la sobirania sèrbia, motiu pel qual s’han succeït diferents episodis d’enfrontaments entre les dues comunitats, des que Kosovo va tornar a formar part de Sèrbia. L’última guerra dels Balcans, als anys noranta, va suposar un punt de no retorn pel que fa a la reconciliació entre les dues comunitats. Des de la intervenció de l’OTAN el 1999, Kosovo ha estat tutelada per la UNMIK, una missió de pau de les Nacions Unides, la qual tenia l’objectiu de frenar les hostilitats, reconstruir el territori i arribar a un acord sobre l’estatus polític de Kosovo respecte de Sèrbia. Aquest acord mai no ha arribat per les exigències irrenunciables que demandaven totes dues comunitats, que eren la independència, d'una banda, i el manteniment de la sobirania de l’altra. El camí a la independència es va accelerar amb les últimes eleccions parlamentàries a Kosovo i les presidencials a Sèrbia. Les primeres van comportar l’anunci dels líders kosovars que la sobirania del territori era imminent i que s’estaven seguint les consignes d’Europa i dels Estats Units per proclamar-la. Les eleccions sèrbies, marcades per les declaracions dels líders kosovars, suposaven l’últim obstacle pel naixement del nou país, ja que els seus resultats orientarien sobre la possible reacció del poble davant la secessió de Kosovo. Dues setmanes més tard es produiria la declaració d’independència.

En l’àmbit internacional les reaccions han estat diverses. Els Estats Units i la majoria de paisos europeus han reconegut el nou estat. Rússia, històric aliat serbi amb interessos estratègics al país, no ho ha fet. El més interessant però és observar les reaccions dels països amb conflictes territorials interns. El Regne Unit, per exemple, sí que ha reconegut el nou estat kosovar, Espanya, en canvi, no. En aquest sentit, es podria argumentar que les diferents reaccions dels països amb conflictes territorials respecte de la independència del Kosovo tenen a veure amb les diferències que hi ha en el si de cada país respecte de la importància política que es dóna als propis conflictes territorials i amb els paral·lelismes que es puguin arribar a pecebre. Així, sembla lògic pensar que la diferent reacció de britànics i espanyols es pot explicar pel diferent grau de preocupació interna que generen els respectius conflictes territorials i, en relació amb això, per la diferent consideració que es té de les potencials conseqüències que en clau interna pot tenir el reconeixement diplomàtic d'una secessió. El problema d’aquest argument és que entra en el camp de les percepcions i valoracions i, en conseqüència, de la dificultat de mesurar-les. El fet que les qüestions territorials a Espanya tinguin un paper central i molt intens en la competició entre partits mentre que al Regne Unit això no sigui així, no suposa que un conflicte sigui percebut internament amb major o menor importància política que l’altre. És en aquest sentit que, més enllà d'arguments estretament vinculats a la percepció dels problemes es pot argumentar que la diferent reacció internacional davant la independència de Kosovo té a veure amb el tipus i el grau de relació existent entre les estructures i els processos de presa de decisions de la política internacional, per una banda, i les estructures i processos de presa de decisions de la política interna per una altra; dit en altres paraules, té a veure amb la relació existent entre el que s’anomena l’agenda política internacional i l’agenda política interna. En el cas del Regne Unit es pot parlar d’una agenda política internacional poc afectada per l’agenda política territorial interna. És en aquest sentit que es pot dir que en el cas britànic el reconeixement immediat de Kosovo en tant que estat independent indica una mínima relació entre totes dues agendes polítiques cosa que, en conseqüència, permet una major autonomia a l’hora d’establir prioritats i de prendre decisions en cadascuna de les agendes. El cas espanyol vindria a ser l’exemple oposat: la reacció de la diplomàcia espanyola, tant pel seu contingut com per la intensitat de les declaracions, és un exemple de que no només existeix una estreta relació entre totes dues agendes sinó que, a més, es pot parlar d’una relació de subordinació de l’agenda política internacional respecte l’agenda política interna.
[+]

Cronologia del procés d'independència de Kosovo.

 
 
 
 

El nou Estatut de la Llombardia

 
 

Un dels objectius de la reforma del Títol V de la Constitució Italiana (CI) que es va dur a terme entre 1999 i 2001 era la millora de l'autogovern de les regions italianes, especialment de les quinze regions d'estatut ordinari. La modificació de l'article 123 de la CI conferia a aquestes darreres el dret d'aprovar un Estatut que les dotés d' una major autonomia i del poder d'establir la forma de govern i els principis fonamentals d'organització i funcionament.

Amb un cert retràs respecte d'altres regions, el procés de reforma de l'estatut de la Llombardia va finalitzar el 14 de maig, quan el text del nou Estatut regional de la Llombardia va passar favorablement la segona de les dues votacions successives a què havia de ser sotmès en el parlament regional (Consiglio Regionale), tal i com s'estableix en la llei constitucional que reforma diversos articles de la constitució referits al sistema institucional de les regions i als processos d'elaboració dels respectius estatuts (Legge costituzionale 1/99 "Disposizioni concernenti l'elezione diretta del Presidente della Giunta regionale e l'autonomia statutaria delle Regioni). En aquest sentit, la reforma de l'article 123 de la CI estableix que el text estatutari ha de ser aprovat per majoria absoluta pel Parlament regional en dues votacions successives, la segona de les quals s'ha de celebrar al cap de dos mesos de la primera. La celebració d'un referendum ratificador es farà només si en un període de 3 mesos d'ençà de la publicació oficial de l'Estatut, així ho demanen o bé 1/5 part dels consiglieri (16), o bé 1/50 part del cos electoral regional (uns 165.000 ciutadans).

El text de l'Estatut de la Llombardia va ser votat favorablement el 13 de març en la primera volta per 61 dels 80 diputats de la cambra regional (més del 76% dels diputats) i va recollir 9 abstencions. En la segona volta, el text de l'Estatut -sense modificacions respecte el text votat al març- va ser recolzat per 59 diputats, va recollir 7 abstencions i un vot en contra. Entre les novetats més significatives del text cal destacar la introducció força polèmica d'un sistema presidencialista ja que s'estableix l'elecció del president del govern regional (Presidente della Giunta Regionale) per sufragi universal directe. De fet, és la pròpia reforma constitucional la que estableix aquesta novetat (article 122 CI), si bé ho fa per defecte, és a dir, llevat que l'estatut regional estableixi una altra forma d'elecció del president. L'adopció sense canvis de la previsió de la Llei constitucional al respecte va ser un dels temes de debat en el si de la cambra i un dels motius del vot d'abstenció d'alguns dels diputats regionals. D'altra banda, cal també destacar que el nou Estatut estableix una institució de garanties estatutàries (Comissione garante dello Statuto, vegeu els articles 59 i 60 del nou Estatut) i un ombudsman regional (Difensore regionale, vegeu l'article 61).

Text del nou estatut aprovat el 14 de maig de 2008.

 

Secció dedicada al nou estatut al web del Consiglio Regionale della Lombardia

 

Resum dels continguts de l'Estatut (en italià)

 

Relació dels diversos documents relatius al procés d'elaboració del nou Estatut de la Llombardia

 

Per una contextualització dels processos de reforma dels estatuts regionals en el si de les reformes constitucionals del Títol V, vegeu José Luis Prada Fernández de Sanmamed, "La reconstrucción constitucional del Estado Regional Italiano en la XIII Legislatura", a Revista de Estudios Políticos (Nueva Época), núm. 115, gener-març 2002, 27-64.

 

 

 
 

El conflicte territorial a Bolívia: l'enfrontament entre perspectives "clàssiques" d'autogovern i les perspectives indigenistes

 
 

Des de l'elecció d'Evo Morales com a president del país arran de les eleccions presidencials del 18 de desembre de 2005, Bolívia està immersa en un fort debat territorial que ha derivat en un clima de tensió entre territoris, classes socials i ètnies, i s'ha vist reflectit en diverses protestes populars, processos polítics irregulars i diferents episodis de violència al carrer. Dues postures han quedat contraposades des de l'inici del conflicte, on el desencadenant ha estat la voluntat del nou president d'acabar amb la marginació de la població indígena i els privilegis de l'oligarquia blanca. Com a reacció a les iniciatives del president, els territoris més rics del país, que conformen l'anomenada "Media Luna" i liderats pel departament de Santa Cruz, han impulsat un moviment opositor autonomista. El resultat és la contraposició entre el sistema centralista indigenista que propugna el President Evo Morales, i l'autonòmic dels departaments més rics del país.

Els fets més destacats del conflicte bolivià han estat bàsicament tres. L'elecció d'Evo Morales com a president del país i la posada en marxa de la seva promesa electoral, de "refundación del estado", a través d'un procés de reforma constitucional. L'aprovació de la nova carta magna viciada per irregularitats legals i enmig d'un escenari de protestes i violència popular. I finalment, l'inici dels procediments de reforma del estatuts d'autonomia per frenar les iniciatives del president, enmig de controvèrsies sobre la seva legalitat. Bolívia està immersa en un profund desacord territorial on dos sistemes resten confrontats a l'espera de trobar una sortida al conflicte, on els esdeveniments futurs fixaran el marc territorial del país. [+]

Cronologia del procés de reforma constitucional 2005-2008

 
   
  Publicacions recents destacades
 


Federalism: An Introduction
George Anderson. Oxford University Press. Canadà: 2008.

Comentario al estatuto de autonomía de la Comunidad Valenciana
Aranzadi. Madrid: 2007.

Canadian Federalism. Performance, effectiveness and legitimacy
Herman Bakvis, Grace Skogstad (editors). Oxford University Press, 2008.

Föderalismusreform II: Weichenstellungen für eine Neuordnung der Finanzbeziehungen im deutschen Bundesstaat
Ralf Thomas Baus. Nomos Verlagsgesellschaft. Baden-Baden: 2007.

Fiscal Federalism and Political Decentralization: Lessons from Spain, Germany and Canada
Núria Bosch, Josep Mª Duran. Studies in Fiscal Federalism and State-local Finance Series. Edward Elgar Publishing Ltd. London: 2008.

Können Verfassungsreformen gelingen?
Peter Buβjäger. Wilhelm Braumüller, Institut für Föderalismus, Universitäts-Verlagsbuchhandlung. Innsbruck: 2008.

Els drets davant l'Administració i les seves garanties en l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Josep M. Castellà Andreu (coord.), Enriqueta Expósito Gómez, Esther Martín Núñez. Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona: 2008.

Prospettive di interpretazione e di attuazione della via italiana al "federalismo"
Luca Castelli. Dipartimento di Diritto dell'Economia, Universita degli Studi di Verona. Padova: 2007.

Propuestas para un nuevo modelo de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común en materia de impuestos propios y cedidos
Clemente Checa González. Aranzadi. Cizur Menor (Navarra): 2008.

Enhancing Government: Federalism for the 21st Century
Erwin Chemerinsky. Stanford Law and Politics, 2008.

Le dimensioni costituzionali del governo del territorio
Gian Luca Conti. Dott. A. Giuffre Editore. Milano: any 2008

Forced Federalism: Contemporary Challenges to Indigenous Nationhood
Jeff Corntassel, Richard C. Witmer II. American Indian Law and Policy Series. University of Oklahoma Press, 2008.

Quarto Rapporto annuale sullo stato del regionalismo in Italia
Antonio D'Atena. Giuffrè Editore. Milano: 2007.

25 años de jurisprudencia constitucional. 25 sentencias fundamentales comentadas
Difusión Jurídica y Temas de Actualidad. Madrid: 2008.

Constitución, función consultiva y Estado Autonómico
Adoración Galera Victoria. Aranzadi. Madrid: 2007.

Las llamadas leyes de acompañamiento presupuestario de las Comunidades Autónomas
Mª de los Ángeles García Moreno. Facultad de Derecho de la Universitat Complutense. Madrid: 2007.

Naciones y nacionalismos
Ernest Gellner. Alianza. Madrid: 2008.

La reforma del Estado autonómico: Jornadas de Estudio sobre el Informe del Consejo de Estado
Angel J. Gómez Montoro. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Madrid: 2007.

Auβenbeziehungen im Bundesstaat
Stefan Hammer. Wilhelm Braumüller, Institut für Föderalismus, Universitäts-Verlagsbuchhandlung. Innsbruck: 2007.

Constitutionalizing Secession in Federal States: a Procedural Approach
Miodrag Jovanovié. Eleven International Publishing. Portland: 2008.

Legislative, executive and judicial governance in federal countries
Katy Le Roy. Mc Gill-Queen's University Press. Quebec: 2008.

Construir España. Nacionalismos y procesos de nacionalización
Javier Moreno Luzón. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Madrid: 2008.

Canada. The State of the Federation 2005. Quebec and Canada in the New Century: New Dynamics, New Opportunities Michael Murphy. Institute of Intergovernmental Relations, Queen's University. Kingston: 2007.

La organización política de Castilla y León
Roberto Pérez Gallego. Ratio Legis. Salamanca: 2008.

Las reformas estatutarias y el nuevo sistema autonómico de fuentes del derecho
José Mª Porras Ramírez. Civitas. Madrid: 2008.

Federalism, and the American Constitutional Enterprise: A Historical Inquiry
Edward A. Purcell Jr. Yale University Press, 2008.

Estado plurinacional y ciudadanía: constitucionalismo y cuestión social
Fernando Quesada. Trotta. Madrid: 2008.

El nuevo estatuto de autonomía para Andalucía. Un enfoque comparado y multidisciplinar
Gerardo Ruiz-Rico, Jorge Lozano, Alberto Anguita. Universidad de Jaén. Jaén: 2008.

Devolution and Power in the United Kingdom
Alan Trench. Manchester University Press. Manchester: 2007.

Las balanzas fiscales de las comunidades autónomas con la Administración Pública Central (1991-2005)
Ezequiel Uriel Jiménez. Fundación BBVA. Bilbao: 2007.

La reforma constitucional en España
José Manuel Vera Santos. Madrid: La Ley, 2007.

Comparing Federal Systems
Ronald Watts. Queen's University. Institute of Intergovernmental Relations. Kingston: 2008.

Structuring the State. The Formation of Italy and Germany and the Puzzle of Federalism
Daniel Zibblat. Structuring the State. Princeton University Press. Princeton: 2008.

 
   
 

Per donar-vos d'alta/baixa del BEA, feu clic aquí.