Català / Castellano / English
:: Actes i seminaris organitzats a l'IEA
Mapa de la Nova França (Quebec) 1612, de Samuel Champlain (1567?-1635)
Propers seminaris i conferències
Conferència. Dia 17 d'octubre, a les 12 h: Present i futur del federalisme canadenc: una visió des del Quebec, a càrrec de Guy Laforest (Departament de Ciència Política de la Universitat de Laval) i Alain-G. Gagnon (Canada Research Chair in Quebec and Canadian Studies de la Universitat de Quebec). Hi haurà servei de traducció simultània al català i al castellà.
Seminari. Dia 28 d'octubre, a les 10 h: Com vincula la jurisprudència constitucional els legisladors?, hi intervindran Víctor Farreres (UPF), María Ángeles Ahumada (Secretaria d'Estat d'Assumptes Constitucionals i Parlamentaris) i Luis López Guerra (UC3 i Tribunal Europeu de Drets Humans).
Seminari. Dia 2 de desembre, a les 9,30 h: Drets lingüístics, de debò? Els drets lingüístics en les actuacions administratives i en determinades activitats supervisades per les administracions, coordinat per Antoni Milian (UAB). A més, hi intervindran Vicenç Aguado (URV), Iñaki Lasagabaster (UPV-EHU), Alba Nogueira (USC) i Iñigo Urrutia (UPV-EHU).
Els programes estaran aviat disponibles al web de l'IEA.
Actes i seminaris recents
Programes d'actes i seminaris recents 
:: Beques
Detall del basament a l'escala que porta a la planta noble del Palau Centelles
Treballs resultants de les beques IEA 2010
CEREIJO SOTO, ANTONIO. Una justícia pròxima i eficaç des de les Comunitats Autònomes: el Rechtspfleger
Beca estades a l'estranger.
CUYÁS PALAZÓN, Mª MERCEDES.
La gestió aeroportuària a França. Un model desitjable a Catalunya?
Beca estades a l'estranger.
DONAIRE VILLA, FRANCISCO JAVIER. Las normas con fuerza de ley de las Comunidades Autónomas: las figuras del Decreto legislativo y el Decreto-ley autonómicos
Beca treballs individuals.
GARCÍA MARTÍNEZ, ANDRÉS. La autonomía tributaria de las entidades federadas en Bélgica
Beca treballs individuals.
MATAS DALMASES, JORDI. El perfil polític dels consellers dels governs de Jordi Pujol (1980-2003)
Beca treballs individuals.
RUSSO, ANNA MARGHERITA. La linkage adaptation en la multi-layered European Constitution: las dinámicas asimétrico-relacionales del pluralismo territorial español en perspectiva comparada. ¿Hacia un regionalismo de integración?
Beca estades investigadors estrangers a universitats catalanes.
SOLÉ OLLÉ, Albert. The political economy of partial fiscal decentralization: theory and empirical evidence.
Beca estades a l'estranger.
VILALTA REIXACH, MARC. L'encàrrec de gestió i els mecanismes de col·laboració entre Administracions Públiques
Beca estades a l’estranger.
Tots els treballs resultants de les beques IEA es troben al Fons Documental i Bibliogràfic. Es pot accedir als treballs on-line a través de la cerca del catàleg.
:: Publicacions de l'IEA
Detall de la façana de la seu de l'IEA, Palau Centelles
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals
Podeu consultar tots els números a la pàgina web de la REAF.
Els investigadors interessats a enviar originals ho poden fer per correu electrònic a l'adreça reaf@gencat.cat. Els articles se sotmeten a avaluació anònima (sistema de doble cec).
Aida Torres Pérez
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 75
Instituciones y competencias en los estados descentralizados
Institutions and powers in decentralized countries [format digital]
Enric Argullol i Murgadas, Clara Isabel Velasco Rico (dirs.)
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 76
Political Liberalism and Plurinational Democracies
Ferran Requejo, Miquel Caminal (eds.)
Coedició amb Routledge
Daniel J. Elazar
Traducció al català de Margarida Trias
Col·lecció "Clàssics del Federalisme"
Jurisprudències constitucionals sobre drets lingüístics: principis i criteris
Seminari. Barcelona, 21 d'octubre de 2010
Antoni Milian Massana
Col·lecció "Institut d'Estudis Autonòmics", 77
Descentralización y control electoral de los gobiernos en España
Ignacio Lago Peñas, Santiago Lago Peñas
Col·lecció "Con(Textos)A", 14
Los sistemas electorales autonómicos
Joan Oliver Araujo
Col·lecció "Con(Textos)A", 15
:: Fons Documental i Bibliogràfic
Material del Fons
Consulta a la base de dades del Fons Documental i Bibliogràfic.
Novetats per matèria de tota la documentació existent en el Fons.
Buidatges d'articles de revistes espanyoles i estrangeres.
Per a qualsevol consulta relativa a la base de dades del Fons Documental podeu contactar amb la Sra. Maite Batalla (mtbatalla@gencat.cat - telèfon 933 429 806).
- Andalusia
- Aragó
- Principat d'Astúries
- Illes Balears
- Canàries
- Cantàbria
- Castella-la Manxa
- Castella i Lleó
- Catalunya
- Extremadura
- Galícia
- Comunitat de Madrid
- Regió de Múrcia
- Comunitat Foral de Navarra
- País Basc
- La Rioja
- Comunitat Valenciana
El recull de l'activitat de les comissions bilaterals actualitza la informació referent a les negociacions al si de les comissions bilaterals. La informació està recollida en un fitxer Excel i s'hi trobaran les dades referents a les comissions bilaterals des de 2006. Aquest fitxer substitueix els anteriors reculls que fèiem en format taula. El fitxer Excel permet buscar informació sobre l'activitat de cadascuna de les comissions a partir de diversos criteris (Comissió Bilateral, legislació objecte de discrepàncies, dates per anys, dates concretes (dd/mm/aa de les resolucions...). A més, es proporcionen els enllaços al BOE de les diverses entrades (llei objecte de discrepàncies, resolucions de les bilaterals, interposició de recursos, sentències). Si teniu dubtes sobre l'ús, contacteu-nos.
Base de dades de les comissions bilaterals (Excel)
Comissió bilateral Generalitat-Estat
La Comissió bilateral Generalitat-Estat ha aprovat la modificació parcial del Reglament intern en un acord del 19 de juliol.
Reglament de la Comissió bilateral Generalitat-Estat
Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE)
El Parlament acull un seminari de la CALRE sobre la participació de les cambres regionals en el desenvolupament de normatives europees
El passat dia 19 de setembre, el Parlament de Catalunya va acollir un seminari de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), fundada a Oviedo l'octubre de 1997 amb l'objectiu de promoure les relacions entre els parlaments regionals i la Comissió Europea.
En aquesta ocasió, la CALRE va fer èmfasi en la necessitat de participació de les cambres regionals amb poders legislatius en el procés de desenvoluapment de normatives a nivell europeu. S'interessaven especialment pel Protocol No. 2 del Tractat de Lisboa "sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat" que estableix que “abans de proposar un acte legislatiu, la Comissió procedirà a àmplies consultes. Aquestes consultes han de tenir en compte, quan procedeixi, la dimensió regional i local de les accions previstes. En casos d'urgència excepcional la Comissió no procedirà a aquestes consultes i motivarà la decisió en la seva proposta”.
Aquest article obliga a la Comissió a fer allò que sempre havia fet per motius pragmàtics: consultar a una àmplia gama d'actors en la fase d'elaboració de les propostes legislatives. Així, l'obligatorietat de les consultes s'ha d'entendre, doncs, com una porta oberta a la participació de les regions i dels ens locals en els processos d'elaboració de propostes d'actes legislatius. Atesa la diversitat institucional i la asimetria competencial de les diferents regions existents a la Unió Europea, les qüestions més òbvies que es deriven d'aquesta obligatorietat, i a les quals el seminari s'adreçava, estan vinculades a com s'ha d'articular aquest procés de consultes.
Referències
Tractat de Lisboa
Protocolo sobre la aplicación de los principios de subsidiariedad y proporcionalidad
El Parlament acull un seminari de la CALRE per demanar la participació de les cambres regionals en la redacció de les directives europees, Nota de premsa, Parlament de Catalunya.
La Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees demana participar en la redacció de directives europees, Agència Catalana de Notícies, 19/09/2011.
Reforma constitucional
El passat 2 de setembre s'aprovà la modificació de l'article 135 de la Constitució per tal de limitar el sostre de dèficit de les administracions públiques. A diferència de la reforma de 1992, aprovada per unanimitat, aquesta ha obtingut només 316 vots favorables, provinents del PP, el PSOE i d'UPN, però ha tingut 5 vots en contra per part dels grups de CC, UPyD i dos diputats del PSOE. A més, els grups parlamentaris de CiU, PNV, ERC, IU-ICV, BNG i NaBai, que en total sumen 29 diputats, no van participar en la votació. Fins i tot els quatre darrers van abandonar l'hemicicle en senyal de protesta.
Cal afegir també que el Parlament de Catalunya ha aprovat la celebració d'un ple extraordinari sobre la reforma constitucional a instàncies dels grups d'ERC, ICV-EUiA, C's, SI i el diputat no adscrit Joan Laporta.
Documents destacats
Presa en consideració de la Proposició de reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola, presentada pels Grups Parlamentaris Socialista i Popular al Congrés.
Acord de tramitació directa i en lectura única de la Proposició de reforma constitucional, en virtut d'allò que disposa l'article 150 del Reglament del Congrés dels Diputats.
Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, debat del Ple del Congrés sobre la presa en consideració de la proposició de reforma i de l'acord de tramitació directa.
Esmenes, Congrés dels Diputats.
Esmenes, Senat.
Més informació a l'expedient de la iniciativa (Congrés dels Diputats).
En aquest document trobareu informació sobre tots els governs autonòmics des de les primeres eleccions fins a l'actualitat. El document, en format Excel, proporciona per a cada comunitat autònoma dades sobre la data de les eleccions, el tipus de govern, els partits al govern i la composició parlamentària, així com informació sobre mocions de censura, dimissions, qüestions de confiança, i número de presidents per legislatura. Quan s'ha trobat la informació referent a les dates d'investidura, s'ha enllaçat als diaris oficials corresponents.Quadre governs autonòmics 1980-2011 (Excel)
Proposta de reforma de la disposició addicional primera de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
La proposta de reforma s'està tramitant a les Corts Generals.
De la jurisprudència constitucional que ateny a l'organització territorial del poder a l'Estat autonòmic dictada dins del període de juny a octubre de 2011, en destaquem quatre sentències: la STC 110/2011, de 22 de juny, que resol el recurs d'inconstitucionalitat promogut contra la Llei orgànica 5/2007, de 20 d'abril, de reforma de l'Estatut d'autonomia d'Aragó; la STC 134/2011, de 20 de juliol, que resol el recurs d'inconstitucionalitat promogut contra la Llei 18/2011, de 12 de desembre, general d'estabilitat pressupostària i contra la Llei orgànica 5/2011, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària; la STC 109/2011, de 22 de juny, que resol un conflicte de competències promogut per la Junta d'Andalusia contra el Reial decret 1909/2000, de 24 de novembre, i la STC 118/2011, de 5 de juliol, que resol el recurs d'inconstitucionalitat plantejat per la Junta d'Andalusia contra la Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.
Crònica constitucional
Conflictivitat constitucional entre les comunitats autònomes i l'Estat
Recull de recursos d'inconstitucionalitat i conflictes de competència interposats i publicats en el BOE entre l'1 de gener i el 30 de juliol de 2011:
Recursos contra legislació de les comunitats autònomes Recursos contra legislació estatal Recull dels conflictes de competència interposats per les comunitats autònomes i publicats en el BOE entre l'1 de gener i el 30 de juliol de 2011:
Conflictes interposatsCentre d'Estudis d'Opinió. Generalitat de Catalunya
Baròmetre d'Opinió Pública (BOP). 2a onada 2011
Centro de Investigaciones Sociológicas
Estudi 2909. Baròmetre. Juliol 2011
Estudi 2907. Debat sobre l'Estat de la Nació
Estudi 2905. Baròmetre. Juny 2011
Estudi 2888. Baròmetre. Maig 2011
Estudi 2885. Baròmetre. Abril 2011
Estudi 2882. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. La Rioja
Estudi 2881. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. Navarra
Estudi 2880. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. R. Múrcia
Estudi 2879. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. Extremadura
Estudi 2878. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. Castella i Lleó
Estudi 2877. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. Castella-La Manxa
Estudi 2876. Preelectoral Elecciones Autonómicas 2011. Cantabria
Estudi 2875. Preelectoral Elecciones Autonómicas 2011. Canàries
Estudi 2874. Preelectoral Eleccions Autonòmiques 2011. Illes Balears
Estudi 2872. Preelectoral Eleccions Autonòmiques i Municipals 2011. Comunitat Valenciana
Estudi 2871. Preelectoral Eleccions Autonòmiques i Municipals 2011. Comunitat de Madrid
Estudi 2870. Preelectoral Eleccions Autonòmiques i Municipals 2011. Aragó
Estudi 2857. Postelectoral de Catalunya. Eleccions autonòmiques 2010
Gabinete de Prospección Sociológica. Govern Basc
Sociómetro Vasco 46. Polítiques Públiques. Juliol 2011
Sondeig postelectoral d'Eleccions a Juntes Generals i Muncipals 2011. Juny 2011
Anàlisi postelectoral d'Eleccions a Juntes Generals i Municipals 2011. Maig 2011
Conferència anual de la International Association of Centers for Federal Studies (IACFS): Governing from the Center: The influence of the Federal/Central Government on Subnational Governments, organitzada pel German Research Institute for Public Administration (GRIP), Speyer (Alemanya), 29 de setembre - 1 d'octubre.
Presentació de projectes
Congrés Internacional: Los caminos del federalismo y los horizontes del Estado Autonómico, Universitat del País Basc, Bilbao, 19-21 d'octubre.
Més informació al web del congrés.
La CAQ és un moviment polític creat el febrer de 2011. Els seus fundadors són l'antic ministre del PQ François Legault i l’home de negocis proper al PLQ Charles Sirois. En el manifest fundacional s'emfatitza la necessitat de promoció de la llengua francesa i la cultura quebequesa, a la vegada que es reafirma la identitat nacional diferenciada del territori. El manifest, no obstant això, enterra el debat al voltant de la sobirania del Quebec que tradicionalment havia dividit federalistes i secessionistes, per centrar-se en un programa de reformes on les prioritats són l'economia i l'educació.
Tot i no haver-se constituït encara com a partit, la CAQ mostra ja uns alts nivells de suport popular. D'acord amb un sondeig de juny del 2011, un 33% dels quebequesos votarien pel nou partit dirigit per François Legault en les properes eleccions provincials, lluny del 21% que obtindria el PQ i el 20% del PLQ. Tanmateix, si aquesta formació es presentés conjuntament amb l'actual Action Démocratique du Québec (ADQ), podria arribar a assolir el 41% dels sufragis i deixar tant el PQ com el PLQ amb només un 21% dels vots.
[+]
Un nouveau parti mené par François Legault balaierait le Québec, Tommy Chouinard, Cyberpress, 23 de juny de 2011.
La Coalition pour l'avenir du Québec (CAQ) ganaría las elecciones en Quebec si éstas fueran hoy, Noticiasmontreal.com, 11 de juny de 2011.
New Quebec coalition could be a game-changer, Chantal Hébert, The Star, 23 de febrer de 2011.
François Legault unveils Coalition for the Future, CTV Montreal, 21 de febrer de 2011.
Al llarg de la història, han estat moltes les llengües utilitzades pels habitants de l'actual Escòcia. Avui en dia, l'anglès
constitueix la llengua oficial i majoritària de la seva població, si bé l'escocès (en anglès Scots o Lowland Scots)* i el gaèlic escocès són també llengües parlades a la zona i gaudeixen de reconeixement com a tals, d'acord amb els criteris establerts per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, de 1992.
S'estima que aproximadament el 85% de la població escocesa parla algun dels dialectes que conformen l'Scots (si bé poc més de la meitat ho fan de forma habitual), mentre que només un 13% del total té coneixements de gaèlic (i només un 2% presenta fluïdesa en la llengua).
Des del punt de vista legislatiu, el Parlament d'Escòcia, per mitjà de la Gaelic Language (Scotland) Act 2005, reconeix el gaèlic com a llengua cooficial juntament amb l'anglès, mentre que l'Scots, si bé és impulsat en diversos àmbits, no compta encara amb una legislació específica ni rep el reconeixement de llengua cooficial.
[+]
* Scots és el nom col·lectiu utilizat per als dialectes com el Glaswegian, el Doric, el Buchan, el Dundonian o el Shetland. Tots junts, aquests dialectes són coneguts com la llengua escocesa (Scots), a vegades també anomenada Scotch, broad o braid Scots, Doric i Lallans.
:: Publicacions recents d'interès
El blindaje de las normas forales fiscales
Juan Manuel Criado Gámez (dir.), María Esther Martínez Aguirre (coord.), Iustel, Gobierno de la Rioja, 2011 (ISBN 978-84-9890-147-4).
La interpretación de la Constitución por el Tribunal Constitucional
Juan José González Rivas, Civitas, 2011 (ISBN 978-84-470-3614-1).
The Const¡tut¡on of Germany: a contextual analysis
Werner Heun, Oxford: Hart Publishing, 2011 (ISBN 978-1841138688).
Federalism in Australia
Pollux Aevariste Kjeld, Betascript Publishing, 2011 (ISBN 978-6135713886).
Las diferencias regionales del sector público español
Francisco Pérez García, Bilbao: Fundación BBVA, 2011. (ISBN 9788492937097).
European Economic and Social Constitutionalism after the Treaty of Lisbon
Dagmar Schiek, Ulrike Liebert, Hildegard Schneider (editors), Cambridge University Press, 2011 (ISBN 978-1107006812).
La selección de jueces en Estados Unidos
Rosario Serra Cristóbal, Madrid: Civitas, 2011 (ISBN 978-84-470-3597-7).
The foundat¡ons of publ¡c law: pr¡nc¡ples and problems of power ¡n the Brit¡sh Const¡tut¡on
Keith Syrett, New York: Palgrave Macmillan, 2011 (ISBN 978-0230236431).
Federalism and Economic Reform: International Perspectives
Jessica Wallack, T. N. Srinivasan (editors), Cambridge: Cambridge University Press, 2011 (ISBN 978-1107402546).
D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.