Glossari de termes

Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Secretaria de Relacions Institucionals i Participació

IniciÀmbits d'actuació Relacions Institucionals  > Glossari de termes  
Glossari de termes parlamentaris

Acció política i de govern

Les actuacions que du a terme el Govern en aplicació del programa polític. Una de les funcions del Parlament és l'impuls i el control d'aquesta acció (Capítol III del Títol IV del Reglament del Parlament).
 
Bestreta

En la tramitació d'una Iniciativa Legislativa Popular, són els diners que el Parlament pot anticipar per cobrir les primeres despeses de la recollida de signatures, si la comissió promotora ho sol·licita, i sense superar un import màxim de 3.000 euros, sempre que se'n justifiqui l'ús (art. 17 de la Llei 1/2006).

BOE

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) és la publicació periòdica que recull, entre d'altres, les lleis aprovades per les Corts Generals, les disposicions del Govern de l'Estat i les disposicions generals de les comunitats autònomes, amb independència que aquestes es publiquin també en els diaris oficials de la seva comunitat autònoma. El BOE es pot consultar per Internet: http://www.boe.es

BOPC

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) és la publicació periòdica que recull tots els documents parlamentaris que entren a la Cambra o que n'emanen; s'hi pot seguir la tramitació parlamentària d'una proposta, fins que s'escau la resolució definitiva. En aquest sentit, s'hi publiquen els projectes i les proposicions de llei, els vots particulars o les esmenes que s'han de defensar en el Ple o en comissions, els informes de ponència, els dictàmens de les comissions legislatives, els acords de les comissions i del Ple. El BOPC es pot consultar per Internet: http://www.parlament-cat.net

Cambra (legislativa o parlamentària)

A Catalunya, el terme Cambra és sinònim de Parlament. En el cas dels parlaments que, com l'espanyol, s'estructuren en dues assemblees és el terme amb què es denominen cadascuna (Cambra del Congrés dels Diputats i Cambra del Senat). 

Comissió de Control

En el procés de presentació d'una ILP, la Comissió de Control farà les funcions que corresponen a la Junta Electoral fins que s'aprovi la llei electoral de Catalunya. La Junta Electoral (o Comissió de Control) s'encarrega de segellar i numerar els Plecs de signatures que han de contenir el text íntegre de la proposició de llei que es presenta, dins del un termini de dos dies des que li són lliurats. A partir d'aquest moment s'admet a tràmit la ILP i s'inicia la tramitació parlamentària com a proposició de llei (disposició transitòria primera de la Llei 1/2006).

Comissió legislativa

Comissió parlamentària que pot tramitar qualsevol iniciativa parlamentària i dictaminar sobre els projectes o les proposicions de llei que ha d'aprovar el Ple del Parlament. També pot aprovar lleis en seu legislativa plena. Es compon per representants de tots els grups parlamentaris, en proporció al nombre de diputats i diputades de cada grup.

Comissió parlamentària

Grup de treball especialitzat entre els diputats que es constitueix per agilitar la tasca que du a terme el Parlament. Poden ser de dos tipus: legislatives o específiques, i estan compostes en proporció al nombre de diputats i diputades de cada grup parlamentari.

Comissió de peticions

És l'òrgan competent per a tramitar les peticions que els ciutadans fan al Parlament en l'exercici del dret de petició individual o col·lectiu. La Comissió de Peticions ha d'examinar cada petició que rebi el Parlament i acusar-ne recepció. Si ho considera oportú, pot convocar els peticionaris perquè informin sobre els aspectes de la petició (a proposta d'un grup parlamentari) i pot acordar la compareixença de persones i organitzacions ciutadanes. Una vegada examinada la petició acorda de remetre-la a la comissió parlamentària competent per raó de la matèria; als grups parlamentaris; al Govern o als departaments competents per raó de la matèria; a qualsevol altre òrgan de la Generalitat, d'altres administracions públiques, autoritats i institucions; o al Síndic de Greuges per tal que realitzin les actuacions oportunes. La Comissió de Peticions pot adoptar resolucions que assumeixin el contingut de les peticions presentades i formular recomanacions; també en pot acordar l'arxivament sense cap més tràmit. La Comissió de Peticions ha de presentar al Ple del Parlament una memòria anual sobre les seves activitats (art. 60 del Reglament del Parlament).

Comissió promotora

En l'elaboració d'una ILP, són el conjunt de persones, amb un mínim de tres, que la promouen. Han de respectar les condicions establertes a la Llei 1/2006 pel que fa al règim d'incompatibilitats amb les seves tasques principals. Les seves funcions són: coordinar totes les actuacions, impulsar i dirigir la iniciativa fins que arriba a la seva finalització i representar les persones que han recolzat la iniciativa amb la seva signatura durant totes les fases del procés (art. 4 de la Llei 1/2006). La comissió promotora pot participar activament en la tramitació parlamentària de la iniciativa (debat de totalitat i debat final) (arts. 105 i 112 del Reglament del Parlament).

Compareixences 

Una comissió parlamentària pot requerir la presència de les autoritats del Govern (no dels consellers/res) i els funcionaris públics per informar sobre determinats fets o matèries de la seva competència (art. 48 i concordants del Reglament de Parlament). Les comissions d'investigació poden requerir la compareixença de persones únicament per qüestions que són competència de la Generalitat (art. 59 del Reglament de Parlament). En la tramitació d'una iniciativa legislativa, un cop tingut el debat de totalitat, els grups parlamentaris poden proposar compareixences de les organitzacions i dels grups socials interessats en la regulació de que es tracti (art. 106 del Reglament del Parlament). El president/ta de la Generalitat pot comparèixer a petició pròpia davant el Ple o d'una comissió parlamentària; també pot comparèixer davant del Ple per acord de la majoria (art. 150 del Reglament de Parlament). Quan els membres del Govern (consellers/res) compareixen davant d'una comissió ho fan per dur a terme una sessió informativa (art. 151 del Reglament de Parlament). També es preveu la compareixença dels candidats a representar la Generalitat al Senat (art. 153.1 i 2), del síndic/ca de greuges (art. 159.3 i 160), dels responsables del òrgans, dels ens o les entitats del sector públic fiscalitzat per la Sindicatura de Comptes (art. 164.8), del síndic/ca major i altres membres de la Sindicatura de Comptes (art. 167.2) i del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el seu director o directora general (art. 174). Finalment, també es preveuen compareixences per a presentar els informes establerts per llei (art. 177 del Reglament de Parlament).

Còmput de terminis

Els terminis expressats en dies, llevat que algun precepte disposi una altra cosa, es computen com a dies hàbils, entenent per dies hàbils de dilluns a divendres (excloent els dies que la Mesa del Parlament declari anualment com a festius). Els terminis indicats en mesos es computen de data a data. S'exclouen del còmput de terminis els mesos compresos entre períodes ordinaris de sessions. La Mesa del Parlament pot acordar la pròrroga dels terminis o la seva reducció (si l'assumpte es tramita pel procediment d'urgència) (arts. 93, 94 i 96 del Reglament del Parlament). 

Consell de Garanties Estatutàries

El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària. Està format per set membres electius: cinc són designats pel Parlament de Catalunya, per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i dos són designats pel Govern de la Generalitat. Una llei del Parlament ha de regular la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l'estatut dels membres i els procediments relatius a l'exercici de les seves funcions.
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents:
. L'adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
. L'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament, dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern i dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l'autonomia local en els termes que garanteix l'Estatut. 
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l'autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l'Estatut (art. 76 i 77 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya). 

Control de terminis

El Reglament del Parlament fixa els terminis de la tramitació de les iniciatives parlamentàries i estableix mesures per als casos d'incompliment. La Direcció General de Relacions Institucionals vetlla perquè els diferents departaments donin resposta a les iniciatives parlamentàries o realitzin l'actuació dins del temps assenyalat per a cada supòsit. 

Debat

Discussió formal dels assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans del Parlament. Els debats se subjecten a les normes de procediment establertes pel Reglament del Parlament i són dirigits i ordenats pel president o presidenta de l'òrgan en qüestió (arts. 73 a 79 del Reglament del Parlament).

Debat de totalitat

Debat en el Ple de les iniciatives legislatives (projectes i proposicions de llei) per fer la valoració general del text, l'oportunitat, els principis i els criteris que informen la proposta i sobre les esmenes a la totalitat, en el cas que se n'hagin presentat. Les esmenes de totalitat poden ser de dos tipus: per demanar el retorn de la proposta als seus autors o per presentar un text articulat alternatiu. En el debat es presenta el text proposat a la Cambra i els grups parlamentaris es posicionen sobre aquest text per decidir si la iniciativa legislativa continua endavant en el tràmit parlamentari (art. 105 del Reglament del Parlament).

Debat final

Un cop dictaminat un projecte de llei en comissió, s'inclou en l'ordre del dia del Ple per al seu debat final, el qual pot començar amb la intervenció d'un membre del Govern o, en el supòsit d'una proposició de llei, dels grups o diputats proposants, o dels promotors d'una iniciativa popular, d'una demarcació supramunicipal o dels municipis. Tot seguit, el diputat o diputada relator designat per la ponència pot presentar els treballs de la ponència i la comissió. 
Per a la votació del text normatiu, primer es debaten les esmenes dels grups parlamentaris, en cas que s'hagin reservat, i les esmenes transaccionals entre les ja presentades i el text del dictamen, en cas que s'hagin presentat. Si no es presenten vots particulars al dictamen ni es reserven esmenes, el president o presidenta, després que els grups parlamentaris hagin expressat llur posició, sotmet tot el dictamen a votació, sens perjudici del dret dels grups de demanar votació separada d'algun punt del dictamen, cas en el qual s'obre un nou torn perquè els grups parlamentaris puguin explicar la seva posició. Un cop finalitzat el debat es procedeix a la votació primer del articles o grup d'articles i, finalment, del dictamen de la comissió (arts. 112 i 113 del Reglament del Parlament). 

Dia hàbil

Per al còmput dels terminis de les tramitacions parlamentàries són dies hàbils de dilluns a divendres, excloent els dies que la Mesa del Parlament declari anualment com a festius (arts. 93 del Reglament del Parlament). 

Diari de Sessions

En el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya es reprodueixen fidelment totes les intervencions i tots els acords adoptats en les sessions públiques del Parlament de Catalunya. Així mateix, hi consten les incidències que s'hi esdevenen. Se'n publiquen dues sèries: la sèrie P, que recull les intervencions i acords del Ple, i la sèrie C, que recull les intervencions i acords de les comissions. 

Dictamen de la Comissió

Conté el text d'un projecte o proposició de llei amb la inclusió de les esmenes d'addició, de supressió o de modificació acceptades per la comissió legislativa corresponent. El dictamen pot anar acompanyat de vots particulars formulats pels grups que dissenteixin dels acords de la comissió, així com de les esmenes rebutjades per la Comissió i que el grup esmenant vol reservar per defensar-les davant del Ple. El dictamen, els vots particulars i les esmenes se sotmeten a la decisió final del Ple que els rebutja o els aprova. La Llei resultant es publica en el BOPC. A més, si es tracta d'una ILP, d'una iniciativa supramunicipal o municipal, el Dictamen s'ha de trametre als seus promotors (art 109 i 110 del Reglament del Parlament).

Diputació Permanent

La seva funció primordial és garantir la continuïtat de la Cambra quan aquesta no es reuneix en el període entre sessions, perquè ha expirat la legislatura o quan s'ha dissolt el Parlament i fins a la constitució de la nova Cambra. La Diputació Permanent està integrada per 23 diputats en proporció a la força numèrica de cada grup parlamentari (arts. 65 a 67 del Reglament del Parlament). 

Dissolució del Parlament

Terme que es fa servir per a indicar el finiment d'una legislatura, la qual té una durada formal de quatre anys des de la data de les eleccions. El president o presidenta de la Generalitat també pot dissoldre el Parlament abans d'aquesta data i convocar noves eleccions. La dissolució del Parlament comporta el decaïment (caducitat) de totes les tramitacions en curs, excepte d'aquelles iniciatives la continuïtat de les quals queda establerta per llei (iniciatives legislatives populars i proposicions de llei presentades a la Mesa del Congrés de Diputats) i dels tràmits que hagi de conèixer la Diputació Permanent (arts. 183 i 184 del Reglament del Parlament).

DOGC

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és la publicació periòdica que recull les lleis del Parlament de Catalunya, els decrets del Govern i altres disposicions, actes administratius i tots els textos d'altres administracions que reglamentàriament hi han de ser publicats perquè produeixin els efectes jurídics corresponents. El DOGC es pot consultar per Internet: http://www.gencat.net/diari

Escó

Lloc on seu el diputat o diputada. Usualment, «escó» s'empra per designar el nombre de diputats de què es compon una cambra parlamentària o que correspon a una llista electoral. La composició del Parlament per a la VIII Legislatura és la següent:
COMPOSICIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
VIII - LEGISLATURA
 BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TOTAL
CIU 27 7 7 7 48
PSC-CpC 25 4 3 5 37
ERC 11 4 3 3 21
PP 10 1 1 2 14
ICV-EA 9 1 1 1 12
C's 3 0 0 0 3
TOTAL 86 17 15 17 135

Esmenes

Proposta de modificació, supressió o addició en el text d'una iniciativa parlamentària. En el cas de les iniciatives legislatives, les esmenes poden ser de dues classes: a la totalitat o a l'articulat. Les esmenes a la totalitat són les que tracten sobre l'oportunitat, els principis o l'esperit del projecte de llei i postulen el retorn del projecte o la proposició de llei als seus autors o les que presenten un text articulat alternatiu. Les esmenes a l'articulat poden ser de supressió, de modificació i d'addició, i han de contenir el text concret que es proposa (arts. 104 i 107 a 110 del Reglament del Parlament). També existeixen esmenes anomenades de millora formal d'una iniciativa -igualment dites "esmenes tècniques"- que proposen una millora formal de les iniciatives, d'acord amb les normes de tècnica legislativa.

Esmenes transaccionals

Esmenes el text de les quals és el resultat d'una negociació entre les esmenes a l'articulat que ja han estat presentades i el text inicial del projecte o de la proposició de llei. La Mesa d'una comissió parlamentària pot admetre aquestes esmenes durant l'elaboració del dictamen i també es poden admetre durant el debat final en el Ple (arts. 109 i 112 del Reglament del Parlament).

Fedatari/a

En la tramitació d'una ILP, és la persona, nomenada per la Comissió Promotora, encarregada de "donar fe" i d'acreditar l'autenticitat de les dades de les persones que signen una ILP per donar-hi suport. Els fedataris han de jurar o prometre davant la Junta Electoral que compliran fidelment la seva funció verificadora (art. 10.3 de la Llei 1/2006).

Gestor/a parlamentari/a

Persona funcionària del Cos d'Administradors Parlamentaris que està especialitzada en les tasques de suport administratiu al treball parlamentari dels òrgans del Parlament.

Grup Mixt

Els diputats que no s'integren en un grup parlamentari en els terminis establerts al Reglament del Parlament queden incorporats al Grup Mixt. La participació del Grup Mixt en les activitats del Parlament és anàloga a la dels altres grups (art. 22 del Reglament del Parlament). 

Grup parlamentari

Integrat per un mínim de cinc diputats d'un mateix partit o coalició, a excepció del Grup Mixt (arts. 19 a 26 del Reglament del Parlament). A la VIII Legislatura, els grups que formen part de la Cambra són: Convergència i Unió, Socialistes-Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya, Popular, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa i Ciutadans-Partido de la Ciudadania. 

Immunitat 

Prerrogativa dels diputats del Parlament de Catalunya, i dels parlamentaris en general, segons la qual aquests no poden ser detinguts ni retinguts pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, salvant el cas de flagrant delicte, i correspon decidir, en tot cas, sobre la seva inculpació, presó, processament i judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora d'aquest territori, la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del Tribunal Suprem (art. 57 del Decret 306/2006 i 15 del Reglament del Parlament). 

Informe de la Ponència

Informe dels diputats dels diferents grups parlamentaris, prèviament designats per la comissió parlamentària legislativa, sobre el text d'un projecte o proposició de llei i de les esmenes que han presentat els diferents grups. A partir d'aquest Informe, la Comissió parlamentària emetrà el seu Dictamen que posteriorment es presentarà al Ple per tal de decidir sobre el text i, si escau, aprovar la llei. L'informe es publica en el BOPC (art. 109 del Reglament del Parlament).

Iniciativa legislativa

L'exerceix el Govern mitjançant la presentació d'un projecte de llei i els grups parlamentaris mitjançant la presentació d'una proposició de llei. També poden presentar proposicions de llei a la Cambra els ens supramunicipals, els ciutadans (a través d'una iniciativa legislativa popular) i els municipis (art. 101 a 102 del Reglament del Parlament).

Iniciativa legislativa popular

Facultat que s'atribueix a les persones que reuneixen unes determinades condicions establertes per la Llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular, per tal de presentar una llei a debatre al Parlament (art. 100.d) del Reglament del Parlament).

Interpel·lació

Instrument de control sobre els motius i propòsits de l'actuació del Govern en qüestions de política general. Els diputats o grups parlamentaris que la presentin han de concretar el seu objecte o l'abast material. Es diferencia de la pregunta oral perquè el tema que tracta és més ampli i perquè es disposa de més temps per a la seva substanciació davant el Ple (un torn de 10 minuts per al diputat i per al membre del Govern que l'ha de respondre, respectivament, i un torn de rèplica de 5 minuts per a cadascun d'ells). La interpel·lació pot acabar amb la presentació d'una moció. Les interpel·lacions presentades a la Mesa del Parlament i que no són incloses a l'ordre del dia del Ple decauen automàticament (art. 138 del Reglament del Parlament). 

Investidura (sessió d', votació d')

Sessió en què el Parlament vota a favor o en contra del candidat proposat com a president de la Generalitat, després que aquest ha presentat el seu programa de govern i els diferents grups parlamentaris han formulat les seves posicions. Per a ésser investit president, cal obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la cambra, en una primera votació, o de la majoria simple, en una segona votació (arts. 127 i 128 del Reglament del Parlament).

Inviolabilitat 

Especial protecció penal de què gaudeixen els diputats del Parlament de Catalunya, i els parlamentaris en general, segons la qual no són responsables jurídicament pels vots i opinions que emetin en l'exercici de les seves funcions (art. 14 del Reglament del Parlament). 

Junta de Portaveus

Òrgan del Parlament constituït pels portaveus de tots els grups parlamentaris. També hi pot prendre part un representant del Govern: actualment hi assisteix la directora general de Relacions Institucionals. El president del Parlament presideix les seves sessions. La Junta de Portaveus intervé decisivament a formar l'ordre del dia del Ple (arts. 27 i 28 del Reglament del Parlament). 

Junta Electoral

En la tramitació d'una ILP és l'òrgan encarregat de segellar i numerar els Plecs de signatures que han de contenir el text íntegre de la proposició de llei que es presenta en un termini de dos dies des que li són lliurats. Una Comissió de Control farà les funcions de la Junta Electoral fins que s'aprovi la llei electoral de Catalunya (disposició transitòria primera de la Llei 1/2006). 

Lectura única

Procediment legislatiu especial que permet, quan la naturalesa del projecte ho aconsella o la simplicitat de la formulació ho permet, aprovar una llei en una sola votació. La tramitació requereix el previ acord del Ple i el debat final se subjecta a les normes dels debats de totalitat (art. 126 del Reglament del Parlament).

Legislatura

Període durant el qual el Parlament exerceix els seus poders, el qual s'inicia amb l'elecció del seus membres i acaba amb la dissolució de la Cambra, abans d'unes noves eleccions. La legislatura en el Parlament de Catalunya dura formalment quatre anys a comptar de la data de les eleccions. 

Llei

Norma jurídica de caràcter general i obligatori, emanada dels òrgans estatals o autonòmics que, d'acord amb la Constitució i els estatuts d'autonomia, disposen de facultat legislativa. La Llei, com a font de dret, té la funció de regular i organitzar una societat i els seus efectes jurídics són vinculants.

Llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut

Són les lleis que regulen directament les matèries expressament esmentades per l'Estatut d'autonomia, l'aprovació, la modificació i la derogació de les quals requereix el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l'Estatut n'estableixi una altra. La tramitació d'aquestes lleis no pot ésser objecte de delegació a les comissions (art. 62 del Reglament del Parlament).

Llei de pressupostos

Llei que s'aprova anualment i que conté totes les previsions d'ingressos econòmics de la Generalitat i el límit màxim de la despesa d'aquesta per a un exercici anual. El projecte de llei de pressupostos té preferència en la tramitació respecte als altres treballs parlamentaris i es regeix per unes normes específiques (arts. 119 a 122 del Reglament del Parlament). 

Majoria absoluta

Majoria que s'assoleix amb l'obtenció, com a mínim, de més de la meitat més un dels vots emesos pels diputats de què es compon la Cambra. En aquest cas, no es té en compte el nombre de diputats presents sinó la totalitat del membres de la Cambra. Per tant, el còmput comprèn tots aquells diputats que per diversos motius no poden assistir a la votació (són absents, malalts o han causat baixa com a diputats i encara no s'ha produït el relleu). Al Parlament de Catalunya, la majoria absoluta s'aconsegueix amb un mínim de 68 diputats

Majoria qualificada

En la votació d'un assumpte pres en consideració, es requereix que s'emeti un percentatge important de vots per a la seva aprovació (normalment més del 50%). El que es pretén és que una decisió sensible s'adopti per una àmplia majoria. Existeixen moltes formes de majoria qualificada:
. Percentatge mínim de vots: quan es requereix un percentatge mínim de vots per poder prendre una decisió sensible, per exemple, dues terceres o tres cinquenes parts. La majoria absoluta, en aquest sentit, és un tipus de majoria qualificada. 
. Mínim de vots vàlids: En aquest cas les abstencions no són neutres, sinó que impedeixen que la decisió s'aprovi. 

Majoria simple

Major nombre de vots afirmatius que de negatius, dels vots emesos pels diputats en una votació. No s'hi compten les abstencions, els vots en blanc, ni els nuls. El còmput no es fa sobre el total de membres de la Cambra, sinó solament amb els presents en la votació. 

Mesa del Parlament 

Òrgan rector col·legiat del Parlament integrat pel President o presidenta, dos vicepresidents i quatre secretaris, que s'encarrega, entre d'altres funcions, de l'admissió o inadmissió a tràmit dels documents d'índole parlamentària. La Mesa organitza el treball parlamentari, interpreta el Reglament, dirigeix els serveis del Parlament i manté l'ordre durant les sessions (arts. 29 a 38 del Reglament del Parlament).

Moció

Les interpel·lacions poden acabar amb la presentació d'una moció per part del grup parlamentari o del diputat que la va formular. El termini de presentació és el de les 24 hores posteriors a la substanciació de la interpel·lació. La moció presentada s'ha de tractar en la sessió ordinària següent i es poden presentar esmenes fins a 1 hora abans de l'inici de la sessió plenària. Si la moció subsegüent és aprovada, el text insta el Govern a actuar en un determinat sentit, sobre el qual haurà de donar compte al Parlament en el termini màxim de 4 mesos, si el propi text de la moció no en marca un d'específic. Es considera que no s'ha complert la moció si un cop exhaurit el termini per fer-ho el compliment no és constatable objectivament (manca de tramesa de documentació o no s'ha sol·licitat la corresponent sessió informativa) (arts. 139 i 140 del Reglament del Parlament). 

Moció de censura 

La moció de censura és el procediment pel qual el Parlament pot exigir la responsabilitat política al Govern. La moció de censura ha de ser proposada almenys per la desena part dels diputats, ha de ser motivada i ha d'incloure un candidat a la presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura (moció de censura constructiva). Un cop admesa a tràmit, el president del Parlament ho comunica al president de la Generalitat i als portaveus dels grups parlamentaris per si volen presentar mocions alternatives. Posteriorment, es convoca un ple amb l'única finalitat de debatre i de votar la moció de censura i, si escau, les alternatives. Es considera aprovada la moció de censura si és votada afirmativament per la majoria absoluta dels diputats. En aquest cas, el president i el Govern de la Generalitat cessen i el candidat a la presidència és investit del càrrec. Si la moció de censura o alguna de les alternatives no és aprovada pel Parlament, els signataris no en podran presentar cap més durant el mateix període de sessions. No es pot presentar cap altra moció de censura fins que hagi transcorregut un mes de la votació de l'anterior (art. 130 del Reglament del Parlament). 

Ordre del dia

Relació ordenada de temes que ha de tractar el Parlament. L'ordre del dia del Ple l'estableix el president del Parlament d'acord amb la Junta de Portaveus. L'ordre del dia de les comissions és fixat per les meses de les comissions, d'acord amb el president i la mesa del Parlament (art. 72 del Reglament del Parlament). 

Període de sessions

Cadascun dels dos períodes de l'any en què es tenen les sessions ordinàries del Parlament; l'un va de  l'1 de setembre al 31 de desembre; l'altre del 15 de gener al 31 de juliol. En els períodes d'inactivitat parlamentària, la continuïtat funcional és garantida mitjançant la diputació permanent i amb la possibilitat de convocar reunions extraordinàries del ple. 

Ple del Parlament 

És l'òrgan suprem de la Cambra. Debat, de forma definitiva i en última instància, les qüestions que són competència del Parlament de Catalunya. El convoca el president a iniciativa pròpia o a sol·licitud, almenys, de tres grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats. Actualment, en formen part 135 diputats i diputades. 

Ponència

Diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris, prèviament designats per la Comissió Legislativa, que s'encarreguen de redactar l'informe sobre el text d'un projecte o una proposició de llei i de les esmenes que hi hagin presentat els diferents grups. 

Portaveu del grup parlamentari

Cada grup parlamentari, preceptivament, nomena entre els seus diputats un portaveu encarregat de coordinar i representar el grup en l'àmbit del Parlament. És habitual l'existència del portaveu adjunt, figura no preceptiva, el qual assisteix el portaveu del grup en les seves tasques i el substitueix en cas de necessitat. 

Preguntes

Instrument de control mitjançant el qual els grups parlamentaris poden sol·licitar informació al Consell Executiu sobre un tema concret. Poden ser preguntes escrites o orals. Les orals poden ser contestades en el Ple o en comissió. El termini per respondre les escrites és de 15 dies a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. En les sessions ordinàries del Ple es dedica una hora a les preguntes orals dirigides al president de la Generalitat i a la resta de membres de l'Executiu (arts. 141 a 144 del Reglament del Parlament). 

President del grup parlamentari

Es tracta d'una figura no preceptiva, que exerceix la màxima representació institucional del grup parlamentari. 

Projecte de llei

Proposta de text normatiu elaborat pel Govern, que se sotmet al Parlament perquè pugui ser aprovat com a llei, una vegada s'hagin seguit tots els tràmits parlamentaris corresponents. 

Proposició de llei

Proposta de text normatiu que poden presentar diversos subjectes al Parlament perquè pugui ser aprovat com a llei, un cop s'hagin seguit tots els tràmits parlamentaris corresponents. Els subjectes que poden presentar una proposició de llei són: un diputat amb la signatura de quatre membres més de la Cambra; un grup parlamentari amb la sola firma del seu portaveu; els òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de l'organització territorial de Catalunya; els municipis i, també, els ciutadans a través d'una 
iniciativa legislativa popular.

Proposta de resolució

Instrument d'impuls de l'acció política i de govern que es pot adreçar al Govern o als ciutadans i que té per objecte obtenir una resolució del Parlament. Sobre els textos de les proposicions no de llei formulades, els grups parlamentaris poden presentar esmenes. En un debat posterior se sotmetran a votació. Tot i que el Reglament ho preveu, és excepcional que es tractin en el Ple (arts. 145 i 146 del Reglament del Parlament). 

Pròrroga

La Mesa del Parlament pot acordar la pròrroga dels terminis establerts per un espai que (llevat de casos excepcionals) no pot excedir d'un temps igual a l'inicialment previst pel Reglament (veure còmput de terminis) (art. 94 del Reglament del Parlament).

Qüestió de confiança

És l'instrument polític de què disposa el President de la Generalitat, amb la certificació del Govern, per afrontar una situació de debilitat de l'executiu vers el Parlament. Mitjançant al qüestió el President demana el suport exprés de la Cambra a una política concreta o a un programa. La confiança s'entén atorgada quan obté la majoria simple dels vots emesos. La pèrdua de la qüestió comporta que el president i el Govern de la Generalitat cessin i es procedeixi a l'elecció d'un nou president. La qüestió de confiança pot ser emprada com a contrapoder de l'executiu front a una moció de censura (art. 131 del Reglament del Parlament).

Quòrum de votació

Nombre de vots afirmatius exigit per a adoptar certs acords. En el Parlament, el quòrum de votació és normalment la majoria simple, però en alguns casos es requereix la majoria absoluta o un quòrum superior. 

Recurs d'empara

Recurs que s'interposa davant el Tribunal Constitucional contra actes definitius de l'Administració o sentències de tribunals fermes per una suposada violació dels drets i les llibertats públiques reconeguts en la Constitució Espanyola o en el bloc de la constitucionalitat.

Reglament

El Reglament estableix les normes de funcionament del Parlament de Catalunya. L'aprovació i la reforma del Reglament corresponen al Ple de la Cambra i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre la totalitat. 

Relator/a

Diputat/da designat per la ponència, d'entre els seus membres, que és l'encarregat de dur a terme les funcions de coordinació dels treballs de la ponència i fa de portaveu en les discussions en la Comissió. També pot presentar el treballs de la ponència i de la comissió en el Ple.

Resolució

És el resultat del debat d'una proposta de resolució que comporta un manament o el manifest d'una opinió, d'una voluntat o del suport a algú. El control del compliment de les resolucions és anàleg al de les mocions. Si no s'especifica en el text, el termini de temps de què disposa l'Executiu per donar compte del seu compliment és de quatre mesos (arts. 145 i 146 del Reglament del Parlament).

Secretari/a General

Sota la direcció del president o presidenta de la Mesa, és el cap superior de tot el personal i de tots els serveis del Parlament. Compleix les funcions tècniques de sosteniment i d'assessorament als òrgans rectors de la Cambra, assistit dels lletrats del Parlament. El secretari o secretària general és nomenat per la Mesa del Parlament, a proposta del president o presidenta, d'entre els lletrats del Parlament (art. 201 del Reglament del Parlament).

Sessió

Temps de treball parlamentari destinat a acomplir un ordre del dia. La sessió pot ser ordinària o extraordinària. Hi ha dos períodes de sessions anyals, l'un va de  l'1 de setembre al 31 de desembre; l'altre del 15 de gener al 31 de juliol. 

Sessió informativa

Els consellers/es compareixen davant una comissió per dur a terme una sessió informativa a petició pròpia o quan ho sol·licita la comissió. El Govern pot comparèixer assistit de càrrecs, funcionaris i personal, els quals poden intervenir (art. 151 del Reglament del Parlament). Els senadors que representen la Generalitat al Senat també poden comparèixer en sessió informativa, a l'igual que el Síndic de Greuges i el director o directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (arts. 153.4, 170 i 174 del Reglament del Parlament) (Vegeu compareixences). 

Seu legislativa plena

En el procediment legislatiu ordinari, un cop finalitzat el debat de totalitat, el Ple pot decidir delegar en una comissió, que actua en seu legislativa plena, l'aprovació d'un projecte o una proposició de llei. No es poden delegar en una comissió els projectes i proposicions de llei de desenvolupament bàsic d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la llei de pressupostos i les lleis de delegació legislativa (arts. 104.8 i 124 del Reglament del Parlament). 

Signatari/a

Persona que dóna suport a la iniciativa legislativa popular que promou la Comissió promotora i ho fa constar mitjançant la seva rúbrica en el plec de signatures juntament amb el text íntegre de la proposició de llei. La persona signatària ha complir els requisits que estableix la Llei 1/2006 i, juntament amb la seva signatura, ha de facilitar el nom i cognoms, el número de document nacional d'identitat o d'identificació estrangera i el domicili.

Síndic de Greuges 

Institució que té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat  (inclosos els seus organismes autònoms, les corporacions locals i els seus organismes autònoms i les empreses públiques i les empreses vinculades) i de les autoritats i del personal que en depenen. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat. El Síndic de Greuges és elegit i nomenat amb el vot àmpliament majoritari del Parlament de Catalunya, única institució davant la qual ha de presentar el fruit de les seves actuacions. El Síndic de Greuges actua a petició de qualsevol persona (física o jurídica) que li presenti una queixa o bé a iniciativa pròpia, en assumptes en què l'actuació de les administracions públiques hagi pogut produir una vulneració dels drets de les persones. Anualment, el Síndic de Greuges informa el Parlament sobre les queixes rebudes, la tramitació que han seguit i els resultats obtinguts. 

Sindicatura de Comptes

Institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català. Si bé la Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, funcionalment té una independència absoluta respecte als òrgans i ens públics que estan subjectes a la seva fiscalització. L'àmbit de fiscalització de la Sindicatura se circumscriu al sector públic de Catalunya: la Generalitat i els seus organismes autònoms, les corporacions locals i els seus organismes autònoms i les empreses públiques i les empreses vinculades. També pot fiscalitzar l'Administració perifèrica de l'Estat, amb delegació prèvia del Tribunal de Comptes (www.sindicatura.org). 

Sol·licitud d'informació

Els diputats tenen dret a obtenir informació de l'Administració de la Generalitat. Poden demanar-la directament, amb comunicació al President del Parlament o a través del President del Parlament. L'Administració disposa del termini màxim de 15 dies per donar-la o facilitar l'accés a la documentació. L'Administració només pot excusar-se per raons fonamentades en dret. La manca de resposta pot provocar un pregunta oral en el Ple sobre les raons de l'incompliment. Si el diputat formulant troba que les raons no són fonamentades, disposa de 5 dies per presentar una Proposta de resolució davant la Comissió corresponent. Aquesta proposta ha de ser inclosa en una sessió de la comissió en el termini màxim de 15 dies. A més, els diputats tenen dret a accedir a totes les dades i informació de l'Administració de la Generalitat. Els únics límits d'accés a la informació són les dades de caràcter personal i les dades secretes (fons reservats...) (art. 5 i 6 del Reglament del Parlament). 
Les comissions, mitjançant el President del Parlament, poden demanar informació i documentació a el Govern, a les autoritats de la Generalitat i als ens locals. El termini màxim per a fer-la arribar és de 21 dies. Es pot notificar al President del Parlament la no tramesa de la informació fonamentant-ho en raons de dret o en raons de caràcter tècnic. En aquest cas, cal facilitar l'accés les dependències administratives a una delegació de la comissió (art. 48 del Reglament del Parlament).

Tribunal Constitucional

Organisme col·legiat amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol. És l'intèrpret suprem de la Constitució espanyola i té competència exclusiva per conèixer dels recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis i les normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels recursos d'empara per vulneració de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes, com també dels conflictes en defensa de l'autonomia local. 

Unanimitat 

En una votació, coincidència de tots els vots emesos pels diputats en el mateix resultat. No hi ha vots en contra ni abstencions.

Votacions 

Les votacions poden ser: per assentiment a la proposta del president, ordinàries, públiques per crida i secretes. Es consideren aprovades per assentiment les propostes del president quan, un cop anunciades, no susciten cap objecció o cap oposició. La votació ordinària es pot fer, per decisió de la presidència, per mitjà de dos procediments: a) pel procediment de drets i asseguts, en el qual es posen dempeus, primer, els qui aproven; després, els qui desaproven, i, finalment, els qui s'abstenen; i b) per procediment electrònic, el qual ha de garantir el sentit del vot de cada diputat i els resultats totals de la votació. En la votació pública per crida, un secretari anomena els diputats i aquests responen "sí", "no" o declaren que s'abstenen. La votació secreta es pot fer: a) mitjançant paperetes quan es tracta d'elegir persones, quan ho decideixi el president i quan aquesta modalitat s'hagi especificat en la sol·licitud de vot secret; b) mitjançant boles blanques i negres en cas de qualificació d'actes o de conductes personals, i c) per procediment electrònic si ho acorda expressament la Mesa. El Reglament del Parlament estableix les situacions en les quals s'ha d'utilitzar un determinat procediment i les possibilitats i requisits per utilitzar-los en la resta de situacions. 

Barcelona, 15 de novembre de 2006

Avís legal © 1995-2008 Generalitat de Catalunya  |