20081013

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la néta del president Companys, Mª Lluïsa Gally, s’han reunit avui amb el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, per lliurar-li la petició de reparació i reconeixement de la figura del president Lluís Companys, afusellat el 15 d’octubre de 1940

Després de la reunió, Saura ha destacat “la importància política i simbòlica de l’acte d’avui i del reconeixement que el Govern central farà de la figura de Companys” i ha recordat que “l’objectiu final és aconseguir la nul•litat d’aquest judici”. El conseller ha insistit “que serà el primer reconeixement del Govern espanyol de la figura del president Companys” i ha assegurat que el ministre s’ha compromès a actuar amb celeritat. Per la seva part, la néta de Lluís Companys, Mª Lluïsa Gally, ha explicat que “hem escollit el camí que ofereix la llei perquè el que volem és que l’honor del nostre avi, que va ser un home honorable, quedi en el seu lloc i que no s’oblidi mai que va ser vilment assassinat”.

El secretari d’Estat de Justícia, Julio Pérez, ha dit que la sol•licitud ha estat rebuda amb “tot el respecte” i es tramitarà concedint-li la importància que té. Pérez ha assegurat que “la declaració de reconeixement, una declaració moral i política, desfà l’aparença de legalitat dels actes de persecució com el que va patir Lluís Companys”. També ha afirmat que les conseqüències jurídiques dependran de les accions que posteriorment emprengui cada afectat.

La sol•licitud de Declaració de reparació i reconeixement personal, prevista en la Llei de Memòria Històrica estatal, inclou: 

1-Carta signada per la néta de Lluís Companys, Mª Luísa Gally, on s’explicita que el president “va ser afusellat pel fet d’ostentar la màxima representació institucional de la Generalitat de Catalunya” i després d’un Consell de Guerra sota acusació de rebelió en el qual “com en tants altres casos, es va incórrer en greus irregularitats de forma i fons, tot i que mai no s’ha declarat la nul•litat d’aquest procés sumaríssim”. La carta reclama que la declaració de reparació expressi oficialment “el rebuig i la condemna del Consell de Guerra que va decidir l’execució de Lluís Companys” i “la proclamació pública i solemne, per part de l’Estat espanyol, del reconeixement i la restitució de la plena dignitat de l’únic president democràticament elegit que va ser executat pel feixisme durant aquells tràgics anys de la història d’Europa”.

2-Documentació referent a la detenció de Lluís Companys, diligències instruïdes per la Brigada Político Social, procediment sumaríssim ordinari per delicte de rebelió, sentència amb condemna a pena de mort i acta de defunció.

3-Testament hològraf de Lluís Companys, escrit i signat per ell mateix.

4-Extracte de l’Expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona sobre Lluís Companys  i sentència on es declara la seva responsabilitat política, se li imposa la sanció d’incautació total dels béns i inhabilitació absoluta i es proposa la pèrdua de la nacionalitat espanyola. (novembre de 1939)

5-Nota biogràfica

6-Resolució a favor de la nul•litat del judici a Lluís Companys, aprovada pel Parlament el 2 d’octubre. S’hi inclouen també diverses iniciatives parlamentàries adoptades a les Corts Generals i referides a la restitució i dignificació de la figura de Lluís Companys.

7- Llei estatal de la Memòria Històrica (52/2007), per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.

La Generalitat, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha donat tot el suport jurídic i ha facilitat els tràmits per fer possible la petició de la declaració de reparació. Demà (11 h), el conseller Saura i la néta del president Companys lliuraran la sol•licitud al ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo (C/San Bernardo 45).

La declaració és un primer pas en la perspectiva d’una posterior petició de revisió del judici a Lluís Companys i la subsegüent anul•lació de la sentència condemnatòria. Les dues actuacions, destinades a dignificiar i restituir la figura del president Companys, s’emmarquen en l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica, aprovada el 26 de novembre de 2007. La llei preveu la figura de “la declaració de reparació i reconeixement personal” i fa una “declaració general d’il•legitimitat dels tribunals , els consells de guerra i la resta d’òrgans penals franquistes” així com “de les seves resolucions i sentències”.També reconeix el caràcter “radicalment injust de les condemnes, sancions i altres formes de violència perpetrades per raons polítiques, ideològiques o d’opció cultural”.

Lluís Companys és l’únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. Amb el seu afusellament, es complia una sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals celebrat a Barcelona el 14 d’octubre de 1940 on se l’acusava d’adhesió a la rebel•lió, una sentència que no ha estat mai anul•lada.

Declaració de reparació
La Declaració de reparació i reconeixement personal, prevista a la Llei de Memòria Històrica estatal, és una declaració de reparació, moral i simbòlica, prevista per als qui van ser condemnats i sancionats, durant la guerra civil o la dictadura, pels òrgans penals o administratius de la dictadura per motius politics, ideològics o de creença. Poden sol•licitar aquesta declaració les persones afectades i, en cas que ja haguessin mort, el seu cònjuge i els seus familiars fins al segon grau. Mancant el cònjuge o els familiars, podria fer la petició una institució pública si la persona afectada hi hagués exercit algun càrrec o activitat rellevant.

Paral•lelament a les accions per restituir la figura del president Companys, la Generalitat donarà assessorament jurídic a totes aquelles persones que vulguin sol•licitar la declaració de reparació personal que estableix la Llei de Memòria. Per donar aquest suport jurídic, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha establert una oficina d’assessorament (Av. Diagonal 409). Cal recordar que, durant el franquisme, a Catalunya es van fer uns 100.000 consells de guerra.

Revisió del judici
El recurs de revisió, de caràcter extraordinari, només té viabilitat davant situacions acreditadament injustes, en les quals es fa palesa la innocència del condemnat en relació al fet que va servir de fonament de la sentència condemnatòria. 

El recurs de revisió el poden interposar els penats i els seus parents. El Ministeri Fiscal també pot promoure aquest recurs “sempre que tingui coneixement d’algun cas en el qual procedeixi i que al seu judici, hi hagi fonament”. D’acord amb la Llei d’Enjudiciament Criminal, l’òrgan competent per a conèixer del recurs de revisió i per declarar, si escau, la nul•litat de la sentència impugnada, és el Tribunal Suprem.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb el gabinet de comunicació del DIREP:
93 552 61 08 / 09