Homologació i convalidació de títols

L'homologació

A Espanya correspon al Ministerio de Educación la concessió o denegació d'homologació de títols estrangers d'educació superior o convalidació d'estudis estrangers d'educació no universitària.

Cal presentar el currículum acadèmic i científic del sol·licitant i els programes de les assignatures cursades o bé la documentació acadèmica acreditativa d'haver superat els estudis previs exigits per a l'obtenció del títol del qual es sol·licital'homologació.

El Ministerio de Educación sotmet l'expedient a informe de la Comissió Acadèmica del Consell d'Universitats. La resolució de concessió d'homologació de títols estrangers d'educació superior es formalitza mitjançant credencial expedida pel Ministerio de Educación, després del pagament de la taxa corresponent.

S'exigirà l'abonament d'una taxa per homologació i convalidació de títols i estudis estrangers, d'acord amb l'article 28 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social (BOE de 31 de desembre de 2002).

La taxa es paga per la iniciació d'un expedient d'homologació o convalidació i serà requisit necessari per a la tramitació de l'expedient. Si no es fa l'abonament de la taxa es desestimarà la sol·licitud.

En alguns casos, per a la plena homologació cal superar unes proves de conjunt complementàries.

Els documents a presentar han de ser legalitzats, i el procediment serà diferent segons el país que va expedir la titulació. Aquests documents s'han de presentar en castellà, i caldrà buscar un traductor oficial per adjuntar-ne la traducció en aquest idioma.

La convalidació

La convalidació d'estudis estrangers d'educació no universitària suposa la declaració d'equivalència d'aquests amb els corresponents espanyols, a l'efecte de continuar estudis en un centre docent espanyol.

D’acord amb el Reial Decret 1388/2008, d’1 d’agost, sobre l’ampliació de funcions i serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2809/1980, de 3 d’octubre, en matèria d’ensenyament: homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris, a l’article 1, es disposa que es traspassen a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria d’homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris. Aquestes noves competències les assumeix el Departament d’Educació a partir del dia 01-01-2009.

No obstant això, si l’estudiant ha efectuat la convalidació o homologació al Ministerio de Educación serà igualment vàlida.

Per tant, és que pot convalidar o homologar estudis secundaris al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Educación o bé o bé al Consolat o Ambaixada d’Espanya al país d'origen.

La convalidació parcial d'estudis estrangers per estudis universitaris espanyols correspon a la universitat espanyola on l'alumne desitgi continuar els seus estudis, d'acord amb els criteris que fixa el Consell de Coordinació Universitària del Ministerio de Educación.

On s'ha de presentar la documentació

Ministerio de Educación

Delegació del Ministerio de Educación a Barcelona -
Á rea de Alta Inspección de Educación

Departament d’Educació

Consolats i Ambaixades d’Espanya a l’estranger

Convenis per a la legalització de documents segons els països:

• Per als estats membres de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu no s’exigeix cap tipus de
  legalització:
  Alemania, Austria, Bélgica, Bulgaria, Xipre, Dinamarca, Eslovaquia, Eslovenia, Espanya, Estonia, Finlandia, França, Grècia, Holanda, Hungría, Irlanda, Islandia, Itàlia, Letonia, Lituania, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega, Polonia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romanía y Suecia. També Suissa, per acord bilateral amb la UE.

• Per als països signataris del Conveni de l’Haia de 5 d’octubre de 1961 només caldrà la legalització única o“ postil·la” estesa per les autoritats competents del país: Andorra, Antigua i Barbuda, Argentina, Armenia, Australia, Azerbaiyàn, Bahames, Barbados, Belize, Bielorrusia, Bosnia-Herzegovina, Botswana, Brunei Darussalam, Xipre, Colombia, Croacia, Dominica, Equador, El Salvador, Eslovenia, Estats Units d’América, Estonia, Federació de Russia, Fidji, Granada, Hondures, Hong Kong, Hungría, Islas Marshall, Israel, Japón, Kazajstán, Lesotho, Liberia, Macao, Mónaco, Antigua República Yugoslava de Macedonia, Malawi, Malta, Illa Maurici, Illes Cook, Méxic, Namibia, Nova Zelanda, Illa Niue, Panamá, Puerto Rico, República Txeca, San Vicente i Les Granadinas, Samoa Occidental, San Cristóbal y Nieves, San Marino, Santa Lucía, Seychelles, Suissa, Sudáfrica, Surinam, Swazilandia, Tonga, Trinidad i Tobago, Turquía, Ucrania, Veneçuela, Serbia y Montenegro.
  Extensions: Paissos Baixos (Antillas Holandesas, Aruba); Regne Unido (Anguila, Jersey, Bailía de Guernesey, Illa de Man, Bermuda, Territori Antártico Británic, Illes Caimán, Illes Falkland, Gibraltar, Montserrat, Santa Elena, Illes Turks i Caicos, Illes Vírgenes).
  
• Documents expedits als països que han subscrit el Conveni Andrés Bello: (Art. 2º. Apdo 6. Resolució 006/98, aprovada per la XIX Reunió de Ministres d’Educació del Conveni Andrés Bello): hauran de ser legalitzats per via diplomàtica . (Quan el país sigui també signatari del Conveni de l’Haia, es podrà utilitzar el procediment establert pel mateix, més senzill). Hauran de presentar-se els següents documents:
  Ministerio de Educación del país d’origen per a títols i certificats d’estudis i al Ministeri corresponent per a certificats de naixement i nacionalitat.
  Ministerio de Asuntos Exteriores del país on es van expedir els documents.
  Representació diplomàtica o consular d’Espanya en aquest país.
  Països signataris: Bolivia, Colombia, Cuba, Chile, Ecuador, España, Panamá, Paraguay, Perú i Veneçuela.
  
• Altres països: els països no inclosos a cap dels apartats anteriors hauran de fer la legalització per via diplomàtica, anant a diferents organismes:
  - Ministerio de Educación del país d’origen per a títols i certificats d’estudis i al Ministeri corresponent per a certificats de naixement i nacionalitat.
  - Ministerio de Asuntos Exteriores del país on es van expedir aquests documents.
  Representació diplomàtica o consular d’Espanya en aquest país.
  Els documents expedits per Autoritats diplomàtiques o consulars d’altres països a Espanya han de legalitzar-se al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

Requisits dels documents

• Hauran de ser oficials i expedits per les autoritats competents, d'acord amb l'ordenació jurídica del país de què es tracta.
• Hauran de presentar-se legalitzats per via diplomàtica,si escau, per la postil·la de l'Haia. No caldrà aquest requisit per als documents expedits per les autoritats de la Unió Europea o l'Espai Econòmic Europeu.
• Hauran d'anar acompanyats per la corresponent traducció al castellà.
• L'aportació de còpies compulsades es regirà pel que disposa l'art. 8 del Reial decret 772/1999, de 7 de maig, pel qual es regula la presentació de sol·licituds, escrits i comunicacions davant l'Administració General de l'Estat.

Traducció de documents

Els documents emesos a l'estranger que es vulguin fer valer a les institucions de l'Estat espanyol necessitaran una traducció oficial al castellà. L'article 36.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, assenyala que la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà. En consonància amb això, les normes reguladores d'aquests procediments exigeixen que els documents expedits a l'estranger que desitgi fer-se valer als mateixos que vagin acompanyats de traducció oficial al castellà (quan no estiguin expedits en aquest idioma).

La traducció oficial podrà fer-se:

• Per traductor jurat, degudament autoritzat o inscrit a Espanya.
• Per qualsevol representació diplomàtica o consular de l'Estat espanyol a l'estranger, sempre que disposin d'un traductor-intèrpret jurat espanyol.
• Per la representació diplomàtica o consular a Espanya del país del qual és ciutadà el sol·licitant o, si escau, del de procedència dels documents, sempre que disposin d'un servei de traducció amb personal autoritzat i qualificat.

Quan el document original estigui escrit en un alfabet diferent de l'occidental, es recomana que la corresponent traducció reculli la denominació del títol al seu idioma original, però transcrita a l'alfabet occidental, en lloc d'una traducció d'aquesta denominació.

Última actualització: 07/07/2010 Revisat: 07/07/2010

Enrere    Imprimir    Enviar a un amic