|
| |
|
| |
Màrius Brossa
|
|
| |
Exposició
oberta al públic del 8 de novembre al 10 de desembre de
2001 |
|
| |
|
| |
Presentació
|
En una sala del Palau Robert
oberta a la llum del passeig de Gràcia hi ha un espai
on, periòdicament, s'exposa l'obra fotogràfica
i la trajectòria professional d'un fotògraf
reconegut per la qualitat i la importància del seu
art. Juntament amb fotografies representatives de l'activitat
artística de l'autor, es donen a conèixer
monografies i llibres il·lustrats. Aquest lloc del
Palau Robert és el racó íntim del fotògraf.
|
Biografia
|
MÀRIUS BROSSA
Barcelona, 1950
"Màrius Brossa procedeix d’una família
d’alquimistes compromesos a transformar el sentiment
en substància. Quan el vaig conèixer,
a finals dels fructífers anys seixanta, era un
adolescent que cercava la seva identitat trotant sense
alè enganxat a una càmera fotogràfica.
Mantenia també un diàleg amb les forces
sobrenaturals. El seu instint era encertat com demostra
el fet que la càmera ha estat sempre al seu costat
i els esperits l’han guiat en el difícil
camí de la vida". (Alberto Costa Romero
de Tejada)
Inicia la seva formació a l’Escola d’Arts
Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Més
tard, estudia Prehistòria i Història Antiga
a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament,
realitza els seus primers treballs fotogràfics,
dedicats sobretot al retrat d’estudi. Al llarg
de la seva carrera, l’obra de Màrius Brossa
ha evolucionat des d’una primera "època
negra" (1978-1980), seguida d’un període
d’abstraccions fotogràfiques (1981-1983)
i tridimensionals (1984-1989), fins arribar a les sèries
Els esperits del carrer (1988-1999) i Reiterar. Actualment,
el seu treball està centrat en la taca com a
concepte expressiu.
Alternant la fotografia d’autor amb la d’encàrrec,
ha desenvolupat la imatge corporativa i les campanyes
promocionals d’empreses, d’esdeveniments
i commemoracions, especialment del sector turístic
i la moda. Tanmateix, ha treballat per nombrosos museus:
Museu Picasso, Fundació Miró, MNAC, Museu
de Montserrat, Museu Episcopal de Lleida, Museu Diocesà
de Girona, Museu Episcopal de Tarragona... Artista inquiet,
ha realitzat també escenografies teatrals, col·laboracions
en espectacles de música i dansa, curt metratges
(La Anunciación, Retrat de Família, Calçots)
i vídeos (Barcelona. Premi Sant Sebastià,
1990).
D’altra banda, les seves pintures s’han
exhibit en diverses exposicions, entre les quals destaquen
Pintures (Centre Cívic Casa Groga. Barcelona,
1996); Apunts (El Raval. Barcelona, 1997); De persona
a persona (Estudi. Barcelona, 1998); Portals (Centre
d’Arts i Lletres Marià Manent. Premià
de Mar, 1999); Ioka (Caja de Ahorros de Navarra. Barcelona,
1999) i A Homenatge a B (Centre d’Arts i Lletres
Marià Manent. Premià de Mar, 2001).
Centrant-nos en el seu treball fotogràfic, l’obra
de Màrius Brossa parteix de la constatació
que la realitat no és res més que una
explicació i, com a tal, és limitada,
atès que es troba condicionada pels cinc sentits.
En conseqüència, Brossa no pretén
explicar la globalitat del món que ens envolta,
sinó triar-ne una part amb la finalitat de crear
suggeriments. Aquest procés de selecció
el porta cap a l’abstracció suggeridora.
Aquest plantejament creatiu l’aplica també
en els retrats, obres amb les quals vol superar la imatge
externa per tal de copsar la forma subjacent a l’
interior.
La fotografia i la pintura són per a Màrius
Brossa dues cares d’un mateix procés creatiu.
Mitjançant aquestes dues tècniques, o
d’altres, elabora el seu discurs artístic
que vol superar les fronteres formals. A la recerca
de l’ambigüitat, la seva fotografia trenca
amb la representació tridimensional per arribar
a unes imatges indefinides més enllà dels
límits de la pròpia disciplina. La seva
sèrie La ciutat pinta és un clar exemple
d’aquesta dualitat expressiva i, com assenyalà
la pintora Pilar R. Novo, permet preguntar-se "Fins
a quin punt això és una foto d’un
quadre o un quadre d’una foto?".
"A mi m'agrada estar...", ens diu.
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Fotografies |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Com arribar-hi...
|
|
|
 |
Transports
| |
 |
Línies 3 i
5 (Estació Diagonal) |
| |
 |
Ferrocarrils de la Generalitat:
Estació de Provença |
| |
 |
Autobusos: 6, 7, 15,
17, 22, 24, 28, 33, 34, 68, i T1 |
|
|
|