De formació autodidacta, Eugeni Forcano va sentir des de molt jove, al seu poble de Canet de Mar, una poderosa atracció pel poder de la imatge i la manera de captar-la.

La seva empremta en el món de la cultura fotogràfica ha estat decisiva. Els crítics, els especialistes i els amics reconeixen la seva vàlua professional i les seves virtuts personals. Lluís Permanyer li dedica sinceres paraules d’admiració: “Vaig tenir la sort de conèixer Forcano els primers anys del decenni dels seixanta. Jo treballava a Destino i ell tot just començava a establir-hi una relació molt intensa. Ens vam fer amics, molt amics i, sense cap mena de núvol, la nostra amistat encara dura, enfortida per la meva admiració creixent cap a la seva fotografia. Em va cridar l’atenció el seu apassionament”. L’any 1960, va iniciar una llarga col·laboració a Destino, que va mantenir-se fins al 1974. El setmanari va encarregar-li les portades de la revista i diversos reportatges fotogràfics. Comença a treballar per a France Press i Dalmas.

Per a Eugeni Forcano la fotografia ha estat un camí obert al futur. A més del reportatge, ha practicat la il·lustració, la moda i la fotografia creativa, entre el simbolisme i surrealisme. Però, la seva inquietud artística va portar-lo a fer un intens treball d’investigació per tal de realitzar una obra que només es pogués obtenir fotogràficament utilitzant la llum com a generadora d’imatges. Són imatges insòlites, inesperades i irrepetibles.

Ha il·lustrat nombrosos llibres on, alhora, sobresurten el nom dels autors i dels editors: la Guia de Barcelona de Carles Soldevila (Destino 1964), Festa Major de Josep M. Espinàs (Destino 1969), Josep Pla vist per Eugeni Forcano (Ausa 1996), A l’ombra seductora de Josep Pla (Polígrafa 1997), Banyoles en dia de mercat, 1966 (Fundació Caixa de Girona 1999). Sobre les fotografies d’aquest llibre, Josep Pla havia escrit a Destino (15 d’octubre de 1966): “Són magnífiques, insuperables. Són del senyor Forcano, persona que no he vist en la meva vida, però que algun dia espero conèixer per poder dir-li de paraula i amb la màxima cordialitat que és un gran fotògraf, exactament un gran artista, un prodigiós artesà”. I Josep Maria Espinàs, en ocasió de la presentació del llibre, va dir a El Periódico: “A aquests homes i dones de Banyoles se’ls sent parlar”. Però, de llibres, n’ha publicat molts més.

Les institucions públiques i privades han reconegut la seva aportació artística i la seva especial mirada del món i la societat. Eugeni Forcano va rebre el premi “Ciutat de Barcelona” de fotografia en blanc i negre (1963), l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va atorgar-li la Medalla d’Or (1970) per les seves diapositives en color i aquest mateix any va obtenir el premi “Gardoqui” pel seu treball en color per a Myrurgia i Warner’s. Uns anys més tard, va rebre novament el premi ”Ciutat de Barcelona” (1976) de fotografia en color; el 1978 la Federació Internacional d’Art Fotogràfic el nomena, a Berna, “Artista FIAP”; el 1985 obté el premi “Negtor-84” de fotografia en color. L’any 2001 presenta una exposició a Kowasa Gallery de Barcelona sobre la qual Juan Bufill escriu a La Vanguardia: “Por suerte, en la mirada de Forcano hay, además de denuncia social y compasión, un saludable sentido del humor”.