JORDI MORERA

Nascut l'any 1949, Jordi Morera estudia art a les escoles Massana i Eina i destaca de ben jove pel seu treball pictòric. La fotografia, i en concret el fotoperiodisme, el porta a comprometre's amb la realitat social i política dels darrers anys del franquisme i la transició democràtica. L'any 1996 adopta l'Empordà, la vila de Verges, com a lloc d'inspiració i reprèn la creació plàstica. Jordi Morera ha treballat per diversos mitjans de premsa setmanal i diària, ha exposat en diverses sales i galeries i amb el seu treball pictòric i fotogràfic ha contribuït a crear un art d'alt nivell i amb un fort component ideològic.

"L'any 1962, que tenia 12 anys, vaig començar a compaginar els estudis d'art amb la feina en un laboratori fotogràfic i, des d'aleshores, he utilitzat indistintament tant el llenguatge fotogràfic com el pictòric per expressar tot allò que tenia necessitat de comunicar.

L'evolució a nivell artístic cap al conceptualisme i el compromís personal amb la realitat política i social que es vivia als anys setanta va fer que em decantés més cap a la fotografia, concretament pel fotoperiodisme, perquè creia que era una eina més directa i eficaç per transmetre el què passava i per explicar, alhora, les meves inquietuds personals.

Tanmateix no vaig abandonar el llenguatge pictòric i durant uns anys la pintura va passar a l'àmbit estrictament privat. En aquest període, a més de la utilització de les tècniques habituals de les arts plàstiques, vaig fer diverses proves i experiments utilitzant procediments propis de la fotografia fins a aconseguir obres de caràcter pictòric. I d'aquesta manera, ja l'any 1964 vaig produir una sèrie de papers fotogràfics "pintats" amb revelador i altres productes químics.


Amb el pas de la dictadura a la democràcia, una democràcia manifestament perfectible, les meves inquietuds continuen essent pràcticament les mateixes i la fotografia és una bona eina de denúncia dels desequilibris socials. Actualment, però, l'evolució de la societat i la dels mitjans de comunicació fan que la feina del fotoperiodista compromès amb la societat esdevingui cada cop més difícil i solitària.

A partir de 1996 i del meu arrelament a l'Empordà reprenc la pràctica pictòrica pública, que, com ja he dit, mai no havia abandonat en privat. Els dos vessants artístics -pintura i fotografia- es retroben i s'influencien. M'adono que les experimentacions que havia fet sobre paper fotogràfic són esglaons que conflueixen en la meva pintura actual. Aquests treballs han estat ocults i ara els ensenyo.

I ara que la fotografia i la pintura s'entrellacen obertament en el meu procés creatiu, assisteixo, quasi com un espectador sorprès, a la revelació que mentre aquest fet es produïa, la tercera gran "passió" de la meva vida, la gastronomia, i el seu desenvolupament en el transcórrer del temps en l'àmbit més íntim, ha estat, és, el fil conductor de la meva creativitat en les altres dues facetes artístiques: la fotografia i la pintura.

Intueixo que tot és cuina".

JORDI MORERA