Comarca de l'interior de la Costa
Brava, creada al voltant de la important
ciutat de Girona. Constitueix
una plana situada a l'extrem nord de la Depressió
Prelitoral, separada de la mar pel massís
de les Gavarres i regada pel Ter i els seus
afluents: l'Onyar, el
Galligants i la riera
de Llémena. El sector nord-oest és
accidentat per la serra de
Rocacorba. Les poblacions més importants,
a més de Girona i els pobles del voltant
que han esdevingut a la pràctica barris o
zones residencials de la ciutat, són Cassà
de la Selva, Sant Julià
de Ramis, Sarrià
de Ter, Salt,
Llagostera. La història
de la comarca s'identifica amb la de la ciutat de
Girona i la seva situació estratègica
dins la Via Augusta: municipi romà, centre
d'una diòcesi i d'un comtat medieval, el de
Girona, que s'uní el segle IX amb el de Barcelona,
formant el nucli entorn del qual s'estructurà
Catalunya. L'activitat agropecuària es manté
en les zones rurals més apartades així
com algunes activitats artesanals (ceràmica
de Quart, manipulació del suro a Cassà
de la Selva). La moderna industrialització
es localitza al voltant de Girona. El turisme té
en la ciutat de Girona una destinació de primer
ordre i a les zones interiors hi trobem turisme rural
i habitatges de segona residència.
