 |
| Zones de muntanya |
Darrera actualització: 25/02/2010 |
 |
 |
A banda dels territoris pirinencs i prepirinencs, altres zones muntanyoses de Catalunya presenten característiques orogràfiques, climàtiques, demogràfiques, social i econòmiques similars a les de les comarques de muntanya. En aquest sentit, la Llei d'alta muntanya considera zones de muntanya aquells territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les condicions següents:
- Tenir situat, com a mínim, el 65% de llur superfície en cotes superiors a 800 m.
- Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir situat el 60%, com a mínim, de llur superfície en cotes superiors a 700 m.
- Aplegar condicions que, sense arribar als valors assenyalats en els apartats anteriors, comportin circumstàncies excepcionals limitadores de l'activitat econòmica, i en especial de la seva producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya definides conformement als apartats anteriors.
Actualment hi ha 136 municipis que han estat declarats de muntanya, 124 del quals estan agrupats en cinc zones de muntanya plurimunicipals: - Montseny-Guilleries-Lluçanès
- Prades-Montsant
- Altiplans centrals
- Ports de Beseit
- Montsec
Els dotze municipis restants no formen part d’una zona de muntanya agregada, ja que no tenen continuïtat territorial. Són els anomenats municipis aïllats. En conjunt, les zones de muntanya representen el 16% de la superfície total del país i l'any 2008 aplegaven l'1,7 % de la població de Catalunya. |
 |
 |
|
|